REPARAR UNA INJUSTÍCIA, ELS CARTELLS INFORMATIUS DE GUIMERÀ.

Rebia un e.mail en el que un bon amic em deia :

"Però sobre tot estic content, perquè ¡ per fi ! s'ha reconegut (mitjançant unes enormes senyals a la carretera C-14, des de Tàrrega en direcció Reus a prop de la benzinera de la Portella i des de Belltall en direcció a Tàrrega a prop de Ciutadilla) a Guimerà com a poble singular, com a conjunt històric-artístic, com a joia medieval de l'interior de Catalunya!."

Tenia ocasió el dissabte 12, sota una pluja incessant de veure un dels cartells mentre conduïa cap a Guimerà, on estava convocat com a membre de l’associació guimera.info

Els cartells corregeixen una injustícia històrica, el 20 de juny de 1975 Guimerà, fou declarat conjunt històric artístic; d’aleshores ençà, el país va passar de la democràcia Orgànica, a la ‘democraciola’ que ara patim, i de la bonança econòmica, a l’absoluta ruïna.

En el feixisme – el primer – els Ministres acostumaven a ser ‘ els primers de la seva promoció ‘ , això va permetre – mal que mal – consolidar un cert creixement econòmic; la ‘democraciola’, contràriament ha propiciat l’ascens de la mediocritat, quan no de l’estultícia més clamorosa, i això en un país profundament corrupte, ens ha portat a la situació en que ens trobem ara, al vagó de cua d’ Europa. El pitjor però, és que no tenim ‘ferro’ de millor qualitat !!

Estic content perquè quasi 36 anys desprès l’administració faci el correcte, i esmeni una injustícia amb la Vila de Guimerà.

Quan haurem d’esperar encara, perquè el Patrimoni Monumental de l’Urgell, que Xavier Mayora i Tebé , i Manel Sala i Flotats, van revisar i definir en un excel•lent treball, http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/168991/251919
que justament acaba amb les següents paraules ? :

‘seria la clau de l'èxit fer una bona promoció perquè, com hem dit abans, els nostres monuments siguin més una font de recursos que una preocupació’.

L’Urgell , i tots i cadascuns dels territoris de la ‘Catalunya interior’ , han de potenciar els seus actius – que son molts – i oblidar-se de mirar ‘a Barcelona’, o ‘ a Madrid’ ; d’un i altre lloc , únicament venen desgràcies; impostos, abocadors tòxics, línies d’alta tensió,.....