Ell instaurarà l’enterrament dels difunts, com a mostra justament de la seva pertinença a una espècie ‘particular’, que amb consciencia d’això, vol evitar l’espectacle – tant natural altrament – de la desmembració dels cadàvers per parts dels animals carronyaires.
Pujàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, els escassos 150 metres que separen la Necròpolis dita de Pertegàs de les runes del mas que els hi dona nom.
Contràriament a l’exposició del primer paràgraf, la ‘ciència’ defensa la tesis que aquest conjunt de fins onze tombes folrades en els seus laterals per lloses de pedra que conformen una caixa mortuòria, podria datar-se entre els VI a IX, moment en que aquests cementiris isolats deixaran de fer-se servir, en benefici dels fossars parroquials.
<
Observo tombes de diferent mides, això suposa que en aquest lloc rebien sepultura, homes, dones i nens; i fins i tot que les ‘caixes’ tenien més d’un us al llarg del temps. No podem presumir – com en els nostres dies – que aquests avantpassat nostres fessin negoci amb la mort.
És evident que el cristianisme s’anirà estenent per arreu a partir de l’any 378, tant evident com que haurà de coexistir amb les creences antigues, i que això es perllongarà fins als nostres dies; quan algú és refereix a Montserrat, com ‘la muntanya sagrada’, està fent – potser sense ser-ne conscient – el mateix que feien els nostres avantpassats animistes, reconèixer que justament com els turons que aixopluguen a la Moreneta, ‘ tot és sagrat’.
Feu-vos amb un mapa de la zona, i amb l’equipament bàsic que pertoca, calçat, pals – si us calen - , menjar i beure per refer-vos de l’esforç, i molta paciència perquè certament localitzar l’indret no és fàcil, animeu-vos a venir fins al curs mig del Calders, a visitar aquesta Necròpolis de Pertegàs.
Ah!, no hem trobat informació de l’origen d’aquest topònim, tant popular en el món de l’alta costura, agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada