L'església de Sant Pere, edificada possiblement a darreries del segle XII i/o començament del segle XIII, inicialment sota la advocació de Sant Feliu, es troba damunt del tossalet del Castellar a l'esquerra de l'entrada del poble.
La nau és de planta rectangular amb un absis semicircular amb coberta de volta apuntada. Cap al segle XVII se li van afegir dues capelles formant un creuer.
La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular alternant-se amb dues més de columnes. Els capitells són llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs podem veure-hi les figures d'Adam i d'Eva a la seva arrencada i entre ambdues figures set caps humans i dues pinyes.
També hi ha la figura d'un atlant.
A l'absis exteriorment podem veure, a la seva part superior un fris de dents de serra sobre mènsules esculpides. Té un campanar de torre bastant posterior a la seva construcció inicial, que es creu que va ser fet a la fi del segle XII.
Procedent d'aquesta església es conserva al MNAC a Barcelona una talla policromada de final del segle XII, d'una Verge amb Nen. La imatge duu al seu fill damunt el genoll esquerre en posició frontal, asseguda en un tron amb columnes acabades en pom arrodonit.
Emparant-se en la protecció dels bens culturals en un context social, econòmic i tecnològic molt diferent a l’actual , es van espoliar ermites, esglesioles i àdhuc esglésies parroquials en benefici de la megalòpolis barcelonina, amb els mitjans d’avui no hi ha cap raó ‘ creïble’, perquè no torni als seus llocs d’origen tot aquest veritable ‘bé de Déu’.
Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada