La tradició en relació a aquesta singular advocació mariana, ens diu que fa molts anys hi va haver una passa de verola molt forta entre les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú coneixia va portar una imatge de la marededéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que hi anessin tots a resar, que es curarien de la verola i tots els que hi anaren es van curar. Ho van considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita.
Sembla que podem datar aquest fet extraordinari al segle XVIII.
Recollíem imatges tant de l’exterior – d’un blanc immaculat – com de l’interior, i ho fèiem gràcies a les obertures practicades a la porta, que ultra aquesta visió, permeten la correcta cremació i la sortida dels fums dels ciris que de forma constant cremen davant la imatge.
La verola dels nostres dies s’encarna en situacions com l’atur, la desprotecció dels febles, dels vells, dels malats, les males politiques vers la nostra llengua, els nostres costums i la nostra identitat, i l’obsessió malaltissa dels nostres forçats veïns per espoliar-nos fins al límit.
Demanem a la Mare de Déu d’Erola de Tordera, que tingui cura de tots els catalans, i per la seva intermediació aixequem una vegada més la nostra pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada