ARNAULES, MERAVELLA DEL BAGES (II)

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, en aquesta ocasió la tasca de sherpa queia sobre les meves espatlles, i quan superàvem l’autopista a l’alçada de Viladordis venint del Pont de Vilomara, agafàvem un camí de terra que neix just a l’esquerra al costat de l’autopista i que senyala Castellgalí/Montserrat , el deixaríem abans d’un quilòmetre per creuar per damunt l’autopista i començar a caminar pel bosc anomenat d’Arnaules.

Continuaríem per l’ample camí de terra que cal seguir sempre vorejant l’autopista, per arribar-nos fins a la llarga llenca de roca calcària nummulítica que es coneix com Pont de les Arnaules, aquest ‘espai màgic’ es va formar per l'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, que al llarg dels segles ha esfondrat el terreny a partir d’una esquerda interior; el resultat és la passarel•la de roca que en expressió tautològica, es coneix també com Pont Foradat.



Hi ha respecte a l’indret força informació ‘tècnica’ ; El pont de calcària nummulítica mesura 27 metres de longitud total, dels quals 13,2 metres corresponen al tram buit per ambdòs costats, l'amplada oscil•la entre els 2,7 metres de la secció més ampla als només 85 centímetres de la més estreta i queda suspès a 10,7 metres damunt del torrent. Es troba a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara però en el terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules.



La calcària nummulítica és una roca especialment dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui fractures recents, veurem que està feta de fossils com llenties, els nummulits, cimentats per una matriu calcària.

L'autopista C-16 passa a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest vessant; lògicament – estem a Espanya – no hi ha cap indicador, ni cap lloc per aturar-se; dèiem això quan encara calia aixecar la ma dreta per continuar vius, i no es va fer res, ho repetíem quan als inicis de la Democraciola semblava que les coses millorarien; doncs no , ni amb el ‘partido colorado’, ni amb el ‘partido Azul’ s’ha fet res de res; no defugim la responsabilitat de Nyerros i Cadells en el tema, ja que ambdós han tingut ocasió d’esmenar aquest oblit imperdonable.

Quina mala pensada la d’oposar-se als desitjos de Napoleó, oi ?.

Del lloc se’n parla també en clau mítica, us deixo un enllaç. http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/arnaules-el-pont-de-du.html

Recollíem imatges d’aquesta meravella natural, tant propera com desconeguda.