Pel que fa als estils arquitectònics la trobem qualificada com, Medieval, Romànic.
Costa d’arribar fins la torre de guaita i bada, la vegetació i la brusca s’han ensenyorit de les restes de la masia que va créixer a redós d’aquesta infraestructura militar, de caire clarament defensiu i/o preventiu.
La torre té a l'interior una longitud de 250 centímetres, i una amplada de 130 centímetres, a la part baixa el gruix del mur és de 140 centímetres; l'alçada en el moment de la nostra visita és d'un màxim de 8-9 metres, presenta un estat ruïnós, i s’ha perdut més de la meitat del seu tancament perimetral.
Les restes dels forats de pal de biga ens indiquen que la torre tindria dos pisos, son visibles encara parts de l'encanyissat del sostre, i d’una possible xemeneia.
A la planta baixa advertim les restes del que podria haver estat un dipòsit de recollida d'aigua, cobert per sostre de bigues i arrebossat de calç.
Aquí i allà, el que va ser una casa ‘forta’ ens deixa veure parets senceres de tàpia, que els anys van dissolent amb l’ajuda del vent i la pluja, per arreu també se’ns fan visibles restes d'arcades de mig punt, amb carreus de bona mida.
M’explica el Marcel, que la casa fou abandonada en les primeres dècades del segle XX.
Ramón Menéndez Pidal, (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968), alhora que ideòleg del nacionalisme espanyol (Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda), i aferrissat defensor de la castellanització de Catalunya i el País Basc – amb les mesures que calgués aplicar - , va ser un dels més prestigiosos medievalistes espanyols, i reconeixia que devem molts als àrabs : "nos enseñaron a proteger bien la hueste con atalayas, a enviar delante de ella algaradas, a guiarla con buenos adalides, a vigilar el campamento con robdas o rondas, a dar rebato en el enemigo descuidado."
En els territoris que van estar sota el seu domini, s’aixecaran per arreu قلعة, برج, castells o torres ‘Qalat’ o ‘Qalatos’ en la seva parla, que passaran a mans dels cristians, quan amb l’ajuda dels francs se’ls venci militarment.
Feia un ventet suau que semblava repetir quan passava entre els pins que s’han convertit ens els senyors de la contrada ‘Allah akbar’ والله أكبر. Comparteixo la tesis del Menendez Pidal, pel que fa a l’aportació dels àrabs, amb la mateixa vehemència que discrepo del seu ‘nacionalisme excloent i repressor ‘.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada