Val a dir que el dia 26-06-2015 aquest ‘desfici’ em feia assumir una decisió que em deixava físicament tocat , sortíem de Castellar del Vallès a les 8,00, i la primera fotografia li feia a l’església de Sant Cristòfol/Menna de Toses al límit de la comarca del Ripollès, l'església de Sant Cristòfol es troba als afores del poble, al capdamunt d'un seguit de feixes que hi menen, dominant tota la vall. És un edifici d'estructura romànica amb planta d'una nau amb absis semicircular que té adossades dues capelles que li donen forma de creu llatina. La coberta és de volta de canó apuntada. La portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica porta amb decoració de ferro forjat. La capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre de dos pisos, amb un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i coberta a dues vessants.
A l'interior es conserva una pica d'aigua beneita, de 30 cm de diàmetre i una de baptismal decorada amb el relleu d'una creu.
Les pintures murals originals van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 1952, així com la biga travessera policromada de l'absis, les pintures sobre taula del baldaquí i una imatge de la Mare de Déu del segle XIII.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=2680#tgv
En dates més recents s'han descobert alguns fragments de pintura mural que s'ha restaurat i es conserven "in situ"
Seguiria la Mare de Déu de les Neus a la Molina- en terres ja de la Cerdanya – on faríem també Sant Martí d’Urtx, i la Mare de Déu dels Àngels de Llívia, decidia en aquell punt continuar fins a Perpinyà - Perpignan – per les endimoniades carreteres de la República Francesa.
Dinàvem tocades les 15:00 al restaurant Artigas de la Jonquera, en terres de l’Empordà sobirà; seguirien a la tarda : Santa Maria de la Jonquera, Santa Maria d’Agullana, Sant Martí de Pontós, i l’ermita de Santa Anna d’aquesta població de la comarca de l’Empordà sobirà; encara abans d’agafar l’autopista faríem : Sant Martí de Terradelles i Sant Esteve de Guialbes al terme de Vilademuls, i Sant Sadurní de Vilavenut al de Fontcoberta, a la comarca del Pla de l’Estany.
Faltaven pocs minuts per les 21:00 qual el deixava davant de casa seva.
Feia un sopar molt lleuger, i una llarga passejada abans de posar-me al llit, i malgrat això em costava agafar la son, i em despertava abans de les 7:00 del matí, amb la sensació de que m’havien apallissat.
Escrivia la crònica sentint les vibracions del Neuro Trac Tens , a les meves lumbars.
Tenim pendents encara la Ribargorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.
Comptem amb la col•laboració ‘celestial’ per assolir aquesta tasca.
El Josep Olivé Escarre i tots els que ens precedien en el retorn a la casa del Pare Celestial, son els nostres advocats, i s'afegeixen a la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perque s'aturin els genocidis contra les minories, etniques i/o culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada