El fossar de Súria l’antic i la part nova el conformen un seguit d’esglaons que acaben al darrer replà on està la capella del Sant Crist, i el panteó de la família Baylina del que m’agradaria tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del cementiri es visible el runam de la muntanya de sal, el material que dóna la vida i la mort a Súria.
Llegia que l’origen de l’actual cementiri municipal de Súria es troba en un dels fets que més han marcat la història contemporània de la vila: l’epidèmia de còlera de 1885. Les necessitats derivades de la malaltia van obligar a utilitzar uns terrenys propers a l’antic cementiri parroquial, ubicat a la zona de l’actual carrer del Roser.
La municipalització del recinte es va produir l’any 1932, arran d’una llei aprovada pel govern de la Segona República per a tots els ajuntaments. Durant els anys setanta, el creixement demogràfic de la vila va obligar a fer una primera ampliació del recinte, que va cobrir les necessitats de la vila fins a començaments d’aquest segle XXI.
Entre els anys 2009-10 es van portar a terme noves obres d’ampliació i millora per adaptar-lo a les necessitats previstes a curt i a mitjà termini, habilitar una nova entrada i crear nous espais enjardinats. L’ampliació es va portar a terme en terrenys de titularitat municipal i en espais cedits per l’empresa Iberpotash.
Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte municipal o mestre d’obres a l’època en que es feia i/o refeia el fossar; aquestes instal·lacions publiques les acostumen a dissenyar els tècnics de la casa.
El Bages és el pati del darrera de les comarques del Barcelonès i els vallesos, i com és mala costum, el ‘personal’ surt poc al pati, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada