CASTELL DE MILLARS. MADREMANYA, EL GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que les referències al lloc de Millars són abundants en la documentació medieval i es remunten ja al segle IX, en un diploma de Lluís el Pietós de l'any 834 on reconeix la possessió al bisbe Gotmar de Girona la possessió d'un alou anomenat Miliasam villam, ben probablement d'origen romà. La família Millars és documentada a partir de l'any 1139 amb Bernat de Millars, possible cabaler del Comte Berenguer IV. A partir del segle XII són documentats diversos cavallers de Millars, dinastia que es pot resseguir fins al segle XVII quan s'entronquen als Vilana i a finals del segle XIX i fins a l'actualitat amb els Gomar.

Patrimoni Gencat ens diu ; el castell és modulat al voltant d'un pati central, d'armes, i es composa de diverses edificacions, essent l'edifici principal el situat al sud i a l'est.

A l'exterior hi ha la capella, romànica, de Sant Iscle i Santa Victòria.

L'aspecte actual del castell-palau és fruït de diverses reformes en època moderna i contemporània, però manté abundants estructures d'època gòtica. El seu origen és probablement un vil·la romana, posteriorment transformada en casa forta, després castell i a cavall dels segle XIV i XV en castell-palau. No en romanen elements antics o alt-medievals, per bé que en el subsòl és més que probable la conservació de restes.

La façana sud incorpora la porta principal, un escut amb les armes del Millars i diverses finestres d'època moderna, d'estil clàssic. També hi ha un portal amb arc de mig punt que s'obre a una passadís que duu al pati d'armes, on en un dels arcs hi ha els escuts dels Peguera i Vilana. En el pati hi ha dues finestres coronelles gòtiques trilobulades, possiblement del segle XIV. A la façana oest hi ha dues finestres gòtiques, del finals del segle XV, amb columneta i decorades amb fulles de palmera; a la façana est també hi ha una finestra gòtica, polilobulada, i diverses espitlleres, tapiades. La façana nord és similar a la sud, amb finestres de dintell, clàssiques.

La torre, situada a la part central de l'oest del castell, és de planta, aproximadament de 8 per 6 metres, de tres pisos i amb un coronament de merlets espitllerats. A la façana est presenta al primer pis una finestra coronella gòtica i al segon i tercer pis dues finestres dovellades d'arc de mig punt, possiblement del segle XIII; també conserva diverses espitlleres a diferents nivells. Les façanes nord i oest són molt semblants, disposant d'una finestra amb dovelles en un dels laterals i diverses espitlleres

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=mADREMANYA&page=1&pos=1

Al segle IX el bisbe de Girona posseïa una vil.la a Millàs que cedí a la família que se'n cuidava i així comença el llinatge dels Millàs. Hom pensa que fa referència al bisbe Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano , fou bisbe de Girona (834- ~840)

El 1243 Guillem de Millàs compra la batllia dels delmes del lloc. El seu fill Arnau ja era cavaller i fortificà la casa.

Al segle XV es fan reformes (1r gòtic).

Pere III fa reformes el 1476 (gòtic florit).

Al segle XVIII de nou es fan intervencions.

L'any 1966 es restaurat per l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982)

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear; MILLARS (sovint escrit Millàs). Poblet agregat al municipi de Madremanya (Gir.) Etim.: del llatí mīliāres, ‘camps de mill’.

MADREMANYA. Poble situat en el Gironès. Etim.: probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

La Cíbele de Nicea a Bitínia

Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neolític.

Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o Àrtemis, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels déus. Els romans, seguint la denominació referida a la mare terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater, «la gran mare» (d'aquí surt el nom del poble català de Madremanya) i Bona Dea.

Els artistes la representaven dalt d'un carro tirat per dos lleons i coronada amb una torre. El seu culte al principi simbolitzava la renovació anual de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i els animals. Per això també se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com