Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.
Preguntava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella, i a volta de correu em deien ; la Capella de Can Fargas la tenim documentada com a desapareguda, sense fotografia, sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua, desapareguda l’any 1914. Situada al Passeig de la Font d’En Fargas.
Amb les pedres d’aquesta Capella es va construir un altre capella de Sant Antoni de Pàdua al C/ Pedrell, 64 (imatge que t’adjunto) la qual també va desaparèixer l’any 1936.
L’autor d’aquesta església i posteriorment de la Parroquial de Sant Antoni de Pàdua, situada en el mateix solar, va ser l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer ( Lleida, Segrià, 1889 — Barcelona, Barcelonès, 1968 )
.jpg)
L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.
Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Per raons diverses entre altres no intervindrien :
Albert Giol i Galceran (Calella, Maresme, 1857-1945)
Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 5 de novembre de 1881 - Perpinyà,
17 d'abril de 1954)
Josep Salvany i Blanch, (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)
Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de
1969)
I s’obviava la presència, la importància i el prestigi social de l’església catòlica – molt rellevant en aquella època – arreu del territori, els rectors i vicaris, exercien una gran influencia en les comunitats rurals, i haguessin estat alhora, “ facilitadors “ de les relacions entre el Fons Estudi de la Masia Catalana, i els propietaris de les masies, que sens dubte s’haguessin afegit al projecte.
Ara, avui, tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
Que , Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada