En la recerca de dades trobava :
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0019365.xml
Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.
El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases (Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca) les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme. Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2435801ai.xml
Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers. Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona. L’any 1754, Maria Helena de Lanuza, emmaridada amb Gener (VIII), marquès de Dosaigües, s’intitulava senyora de Puigconill i de Llenguaeixuta. Si identifiquem aquests noms amb el poble de Conill n'haurien estat senyors: Francesc Joan Lanuza (mort el 1754), Maria Helena de Lanuza, Gener (IX) Francesc (mort el 1820) i Gener (IX) Maria (mort el 1853).
http://caminsenlanatura.blogspot.com/2015/09/conill-el-silenci-de-loblit.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29982
La Mare de Déu del Roser va ser la darrera advocació.
El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del segle XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció.
Al llarg dels segles XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres).
L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això ho declarà el papa Pius V i ho amplià el seu successor Gregori XIII, que féu del dia 7 d'octubre el dia de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser.
Entre el 1570 i el 1620 hi hagué arreu del món i en especial als Països Catalans una extraordinària florida d'erecció de confraries del Roser, regides pel rector de la parròquia i dos priors i dues prioresses (dits en altres indrets majorals, pabordes, cònsols, cambrers o simplement administradors). Modernament eren dos casats i dos solters que solien ésser canviats cada any per la Candelera, pel Roser de Maig, per la Pasqua Granada o altres dies assenyalats, segons les localitats. El rellevament anava acompanyat de festes paralitúrgiques i folklòriques, com el ball del ciri o ball de les majorales, que ballaven els pabordes o priors sortints i els entrants. La confraria cobrava una mòdica quantitat dels confrares, que s'inscrivien en el llibre del Roser, i amb ells organitzava les noves festes (Roser de Maig, Roser d'Octubre o de tot lo món, ciris per al monument i retaule del Roser, rosari de l'aurora, octavari de predicacions per l'octubre) i celebrava un aniversari a la mort dels confrares. Es feien també captiris especials per les principals festes, amb una bacina ornada d'una Mare de Déu del Roser, i actes populars, com les caramelles a càrrec de la confraria, seguits de rifes d'ous i de llonganisses. Eren també típics els captiris per la confraria fets amb motiu de bateigs i noces. Els confrares es beneficiaven d'indulgències especials concedides pels papes en moltes ocasions (1586, 1593, 1657, 1726, 1770, 1808) i tenien com a típica la celebració cada primer diumenge d'un rosari, amb un cant dels goigs i processó reduïda pel temple o pels voltants d'ell
És datada per una façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars.
La porta d'entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular.
El campanar que centra i corona la façana és d'espadanya amb dos ulls.
Al capdamunt s'hi adossa una creu.
Hi ha projectes – recordeu que l’infern n’està empedrat - per recuperar Conill:
https://www.tarrega.cat/noticies/aigua-de-boca-conill
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat el projecte d’instal·lació d’una canonada soterrada per fer arribar l’aigua de boca fins al poble de Conill, nucli agregat del terme que actualment es troba deshabitat. El consistori targarí tramita l’obra arran del projecte de recuperació de Conill presentat per un promotor privat i que resta pendent d’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Avancem així els tràmits administratius per executar les obres de la canonada d’aigua de boca, servei que és de competència municipal, a l’espera del vistiplau al projecte urbanístic de recuperació de Conill.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Conill_(T%C3%A0rrega)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_de_Conill
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tàrrega, l’Urgell jussà, Catalunya a la vostra agenda. NO ho ajorneu, dóna tota la sensació que vivim en un miratge que es pot acabar sobtadament. Mascareta, distància de seguretat i evitar tant com us sigui possible les aglomeracions.
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada