El Joan Dalmau Juscafresa, ha estat
i és un gran col·laborador en la
tasca de recuperar la memòria històrica
en l’àmbit de l’educació a Catalunya, des de que a l’any 2015 endegàvem EDIFICI
ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA, i en aquesta ocasió em
feia arribar un enllaç a la història
del col·legi de les germanes carmelites missioners teresianes
al Vendrell.
El col·legi ha tingut altres denominacions :
Colegio Nuestra Señora del Carmen, Colegio del Sagrado Corazón de Jesús, Colegi
del Sagrat Cor.
El fet d’emprar la llengua castellana fins a èpoques recents, és la constatació evident que allò que deia
el rei demèrit NO ERA VERITAT, tampoc – i ara tothom ho té clar – allò de que
TODOS LOS ESPAÑOLES SON IGUALES ANTE LA LEY
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-joan-carles-i_153012_102.html
Llegia a :
Les germanes carmelites missioners teresianes van arribar el 27 de novembre
de 1869 acompanyades del pare Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià, 29 de
desembre de 1811 - Tarragona, 20 de març de 1872) i es van instal·lar al carrer de Mar, número
3, on feien tasques assistencials a l’hospital de la vila i van crear una aula
de col·legi. Al 1892, amb la inauguració
del nou edifici construït per ser hospital a la carretera de Santa Oliva, van
assistir als malalts i asilats fins el 1989. En aquest hospital també van
continuar la tasca educativa amb una aula de nenes que va anar creixent fins
que el 1902 una part es van haver de traslladar al carrer del Doctor Oliver, on
van establir el col·legi fins el 1914. Un dels fets més destacats de
l’activitat assistencial de les germanes va ser la seva dedicació als malalts
de l’epidèmia de còlera que va patir la vila el 1911, quan vint-i-cinc germanes
vingudes de Tarragona van treballar desinteressadament en l’atenció als malalts
i als difunts.
El nombre d’alumnes era tan important que van haver de traslladar el
col·legi a un edifici de la carretera de Valls que s’havia construït de nou el
1881 per l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926) a instancies de Josep Maria Àlvarez Fuster,
director gerent de la Sociedad Anónima Colegio de Vendrell, que va funcionar
fins el 1893.
A partir de 1915 i fins a l’actualitat l’activitat docent s’ha desenvolupat en aquest edifici amb dues ampliacions més, de les que en agradarà tenir.-ne noticia dels seus autors a l'email castellardiari@gmil.com .
El 1943 l’escola passa a denominar-se Colegio del Sagrado Corazón de Jesús i el 1984 ja es va dir Col·legi del Sagrat Cor.
Patrimoni Gencat explica que l’edifici abans de l’any 1920 era un convent
rodejat per camps, els quals eren conreats pels monjos que l'habitaven, com
diuen “habitualment “ els líders dels Partits de l’Eix Mal “ algú falta a la
veritat”.
Intueixo que “ el convent rodejat per camps” no té cap suport documental.
La capella, de la que ens agradarà saber-ne l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com sembla
moderna.
https://sagratcorelvendrell.cat/centre/instalacions/
http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_penedes/detall/Nadala-ACBP-2019
Ajudeu nos en la nostra recerca, el franquisme i la “democraciola” subsegüent
no es distingien precisament pel foment a l’educació, a la cultura, i al
respecte als drets més bàsics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada