L'any 1905 el grup Bassols va iniciar la seva activitat de generació i distribució elèctrica, procedent de la central hidroelèctrica Molí Nou del terme d'Argelaguer al curs del riu Fluvià, a la zona de Banyoles.
Més tard es va anar augmentant la cobertura del subministrament a diverses zones de la comarca de la Garrotxa, a la vegada que es construïen noves centrals hidroelèctriques i tèrmiques.
El 1916 van encarregar el projecte arquitectònic d'una central elèctrica a Olot a l'arquitecte Joan Roca Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973).
Fotografia de Carles Gorini Santo (Barcelona, 1965).
L'edifici va patir una ampliació de la mà del mateix arquitecte pel costat que dona a l'avinguda de Girona, i malgrat que l'interior ha sofert una transformació total, s'utilitzen elements formals similars als de la central elèctrica Berenguer que Roca i Pinet va construir posteriorment Girona (1922-24).
Patrimoni Gencat el descriu com edifici industrial entre mitgeres, de dos pisos, planta baixa i soterrani. Les façanes de la Central Elèctrica Bassols presenten un tractament conegut en altres edificis semblants de l'arquitecte en què vol evitar les reiteracions en els grans paraments dels edificis industrials.
Com en d'altres edificis de Roca Pinet, la planta baixa la presideix un sòcol en pedra rústica que ocupa les tres quartes parts de l'altura, ben bé, fins a l'arrencament dels arcs rebaixats amb què es rematen totes les finestres en aquest nivell. A banda d'aquest sòcol, el parament de l'edifici és arrebossat i pintat de blanc. Les finestres hi són en gran nombre, necessàries per il·luminar l'escenari de treball. Les que ocupen la façana de l'Avinguda de Girona repeteixen el model: grans finestrals apaïsats al primer pis, i finestres més petites, quadrades, al segon pis. Contràriament, la façana del carrer Escultor Llimona presenta ritmes contraposats, possiblement, per evitar la reiteració abans esmentada en un parament que, aquí, assoleix unes proporcions considerables. Així doncs, l'arquitecte utilitza els buits i els plens per crear ritmes i en proposa de diferents mides que, agrupats, formulen tipologies de façana diferents. D'una banda, hi ha la que es caracteritza per la inclusió de l'arc mixtilini en el finestral de la planta baixa, en contraposició als finestrals de grans dimensions del primer i segon pis, els centrals dels quals emmarcats en un rebaix fet al parament i emfasitzat amb l'elecció d'un color més fosc a la paret. Al seu damunt, centrada, una finestra en arc escarser, flanquejada per dos grups de finestres separades per pilastres, a mode de galeria. Sobre aquest conjunt, un prominent ràfec que descriu un arc mixtilini se sosté sobre lleugers permòdols metàl·lics. Les altres façanes semblen girar al voltant d'aquesta, tot i que no representi cap eix de simetria. Així, les altres es mostren amb obertures regulars, sense concessions decoratives, algunes de proporcions molt més grans que les altres, la qual cosa aconsegueix dotar el conjunt d'un ritme sincopat i gens repetitiu. Pel que fa a les solucions arquitectòniques de Roca Pinet a l'interior de l'edifici, aquestes han estat substituïdes amb el pas del temps per unes altres, de més modernes, sense que en quedi cap rastre d'elles.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada