La Montserrat Anguila Presas , publica una fotografia de l’església
parroquial de Sant Feliu de Calabuig presideix el poble del mateix nom, del
terme de Bàscara a la comarca de l’Empordà sobirà; el poble que és esmentat en un document de l’any
893 (“Calapodii”) i posteriorment amb les variants “Calabujo” (1020),
“Calapodium” (1097 i 1174) i “Calapodio” (1157). Aquesta església és esmentada
en un document de l’any 1157. És molt probable que ja inicialment fos emplaçada
vora el castell de Calabuig, documentat l’any 1097 com a possessió del monestir
de Banyoles, del qual devia ésser la capella i devia sofrir les seves mateixes
vicissituds. La distinció que ja al segle XIII hom fa de l’“ecclesia de
Calapodio” i el “monasterii de sancti Nicholay”, que continua al segle XIV, on
apareixen el “prioratus sancti Nicholay de Calapodio”, entre els monestirs, i
l’“ecclesia parrochialis sancti Felicis de Calapodio”, entre les parròquies,
demostra que l’església parroquial del terme de Calabuig era Sant Feliu i no
pas Sant Nicolau, tal com havia afirmat algun autor.
L’església actual de Sant Feliu ocupa una de les sales del castell, possiblement
l’antiga sala major, la qual es mantingué dreta després de la destrucció de què
fou objecte durant la guerra de la independència.
Aquesta construcció ha d’ésser
posterior al segle XIII, ja que l’any 1275 el rei Jaume I ordenà la demolició
del castell i, doncs, de la seva església d’època romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=597
Quan al topònim ; https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11810
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un
relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven
pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set,
escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan
lletges. Les vaques magres i lletges es
van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que
les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO
fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4
d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits,
sindicats i altres col·lectius, la “desamortització
social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un
terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya,
retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i
fent-nos arribar aquestes imatges a
l’email castellardiari@gmail.com
ESCOLES MUNICIPALS / CEIP JOAN REGLÀ
A principis del segle XX (1903) les escoles municipals són traslladades des
de la casa que ocupaven al carrer Major
fins als locals actuals.
L'edifici, construït a començaments
del segle XX – ens costa creure que “ per mans desconegudes “ , fou remodelat a
principis del anys vuitanta.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de les escoles a l’email
castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada