L’església advocada a Sant Vicenç està situada dins del nucli de Vallveraia,
al nord del municipi de Ventalló al qual pertany.
Adriana Geladó Prat. 2009. Vista de
la façana principal de l'església.
La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau, amb capelles laterals entre
grans contraforts i capçalera integrada a la nau, sense obertures. La nau està
coberta amb volta de canó i llunetes, dividida en tres crugies per dos arcs
torals de mig punt. Les capelles estan cobertes amb volta d'aresta i es
comuniquen amb la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha el
cor. La façana principal presenta una porta d'accés elevada respecte al nivell
del carrer. És d'obertura rectangular i està decorada amb elements d'inspiració
clàssica: pilastres, entaulament i frontó trencat, coronat per una fornícula
buida emmarcada per dos pinacles acabats amb una esfera. La façana es completa
amb un rosetó adovellat i una cornisa ondulada a la part superior. A la dreta
s'eleva el campanar, de planta quadrada i amb coberta piramidal. Presenta dues
grans obertures d'arc de mig punt, una damunt de l'altra. L'interior del temple
presenta, a l'altar major, un gran retaule de guix d'estil neoclàssic i
d'altres interessants talles de verges i sants barroques als altars laterals.
La construcció és bastida amb pedra desbastada lligada amb abundant morter
de calç, amb carreus a les cantonades. La façana principal conserva restes de
l'esgrafiat original decorat i, a la part superior, un rellotge de sol.
Sant Vicenç de Vallveraia és un edifici del segle XVIII que substitueix
l'antiga església, situada a uns 200 metres. del poble, vers ponent, al cim d'un
petit monticle anomenat "el Pedró" o "Església Vella"
Església d'una nau amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera
plana sense obertures. La nau està dividida en tres trams per dos arcs torals
de mig punt, i té cor als peus. La volta és de llunetes. L'arc triomfal també
és de mig punt. Coberta del presbiteri amb creueria, les capelles amb voltes
d'arestes. A banda i banda de la nau hi ha dues capelles que tenen arcs de mig
punt i voltes d'arestes.
L'interior del temple va ser netejat de la capa de calç que el cobria fa
uns anys. A l'altar major destaca un gran retaule de guix, d'estil neoclàssic
(segle XVIII) i altres interessants talles de verges i sants barroques (segle
XVIII).
El retaule major és una peça realitzada en guix que presenta una estructura
arquitectònica amb elements d'inspiració clàssica. Columnes i pilastres amb
capitells corintis sostenen un entaulament sinuós que, al seu torn, sosté un
cos superior de coronament de quart d'esfera. L'efecte és el d'un gran pòrtic
on es situen les imatges de Sant Vicenç, Sant Sebastià, Sant Cristòfol i la
Mare de Déu.
Jacob Casquete Rodríguez . 2009. Vista
de l'altar major de l'església.
La talla de Sant Vicenç fou col·locada després de la victòria dels sediciosos feixistes contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, substituint l'original que fou
destruïda.
En els altars laterals de l'església, en fusta policromada, hi ha talles
representant a Sant Grau, Sant Antoni, Sant Narcís ..., a més d'un Crist
Processional i d'una Mare de Déu dels Dolors.
La façana principal té la portada elevada respecte el nivell del carrer.
Presenta una portalada rectangular amb un frontó amb la data 1754. En els
extrems, i a cada costat, del frontó, hi han sengles pinacles acabats amb
semiesferes en relleu. Al centre hi ha una fornícula amb forma de petxina. A la
façana són visibles les restes d'un esgrafiat de figures geomètriques i d'un
rellotge de sol.
A la banda de llevant del frontis s'alça el campanar, que és una torre de
planta quadrada amb arcs de mig punt i coberta apiramidada.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada