IN MEMORIAM. RESTAURANT LA FONT DEL LLEÓ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

  

El restaurant La Font del Lleó es va inaugurar l’any 1927 per part de Jaume Balet i Viñas ( + 1929 )  en una part de la finca de Santa Caterina, també coneguda com a Torre Güell. El disseny dels jardins el faria l’arquitecte Nicolás María Rubió Tudurí (Mahón, 5 de febrer de 1891 - Barcelona, 4 de maig de 1981​). Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com

 

 Estava ubicat al barri de Pedralbes de Barcelona, al carrer que avui porta el seu nom, un nom provinent d’un lleó de pedra que sostenia un escut del qual brollava una font, popularment coneguda com La Font del Lleó. Aquest restaurant va portar molta vida a una zona, que en aquells temps estava a les afores de la ciutat i on s’hi començaven a establir metges i empresaris.

Tots aquests restaurants van perdre les seves estrelles l’any 1939, coincidint amb la victòria   de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, conra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC  de la II República, el terme  “guerra civil “  l’encunyaven els historiadors feixistes, i l’església catòlica que s’afegia de forma entusiasta  a la dictadura del general Franco,  i afegia  CRUZADA, això en bona part explica l’actual laïcisme

 La guia Michelin d’Espanya no es va tornar a editar fins l’any 1952 i fins al 1974 no va tornar-hi a haver un restaurant estrellat a Barcelona.

 Em deia el Valenti Pons Toujouse que Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) en fou l'arquitecte els anys 1923/27 , i Santiago Marco i Urrútia (Tarragona, 1885-Barcelona, 1949) com a decorador. Santiago Marco va dirigí les obres d'adaptació i decoració del Parlament de Catalunya, coordinades pel conseller de Governació, Josep Tarradellas i inaugurades el desembre de 1932.