Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955) retratava l’any 1928, Mas Aigües Partides de Malla. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1123/rec/3001
Aigües Partides és una masia del segle XIX construïda sobre una estructura
anterior, situada entre les conques fluvials del Ter i el Congost . És un
edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta
baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular
a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures
d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de les golfes d'arc pla
arrebossat i el portal d'arc escarser. Aquest té la clau inscrita amb la data
"1803". Les finestres de la resta de façanes són amb llinda de fusta,
llevat de les de la planta baixa de la part posterior, que són d'arc pla de
pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la
planta baixa i d'encofrat de tàpia als pisos superiors. Al costat llevant hi ha
un cobert fet de maó i tàpia.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-partides
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada