Llegia que el convent i l’església de les Filles de Sant
Josep, una obra a de l’arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de
març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),marquès de Sagnier , situat a
la cantonada del carrer Ganduxer amb Alacant, serà enderrocat.
Francesc Xavier
Butinyà i Hospital (Banyoles, 16 d'abril de 1834 – Tarragona, 18 desembre de
1899) al
febrer de 1875 va fundar una nova Congregació de religioses obreres a Calella
de la Costa, anomenades les Filles de Sant Josep i que es guanyen el pa amb
l'ofici senzill de fer d'artesanes, col·laborant quasi imperceptiblement en la
construcció d'un món diferent; una utopia encarnada enmig de les grans
qüestions del seu temps i en els embolicats conflictes proletaris.
Maria Gay i Tibau
(Llagostera, 24 d'octubre de 1813 - Girona, 18 de març de 1884) , va iniciar la vida comunitària d'una
agrupació que, amb domicili al Carrer de la Forca, 12, es dedicaria a l'atenció
i la vetlla, de dia i de nit, de malalts.
Amb el temps (des de 1868 estaven prohibides
per llei les associacions i congregacions religioses) es convertí en
congregació religiosa: l'Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona,
popularment anomenades Vetlladores. A data del 2015, aquesta congregació no
deixa de créixer i els seus projectes solidaris tenen presència tant nacional
com internacional.
A Sabadell, ho
recordo per experiència familiar, hi havia un grup de Religioses de Sant Josep
de Girona, que feien vetlla nocturna,
per permetre el descans dels cuidadors/es dels malats que estaven a casa, aleshores
només hi havia la Clínica dels Amos, al carrer de la Creueta i la Alianza
Sabadell i la seva àrea ha patit un creixement quasi exponencial, malgrat això només disposa de dos centres d'atenció sanitària, el Parc Taulí i la Clínica Quirón, les llistes de " desesperació" per a proves diagnostiques i/o intervencions quirúrgiques s'allarguen per períodes escandalosament dilatats.
Ara, diria que no
hi han Religioses de Sant Josep de Girona a Sabadell, i de forma quasi general,
desprès de qualsevol cirurgia – moltes ambulatòries - , els malats son enviats
als seus domicilis, els tràmits per
aconseguir l’ajuda dels Serveis Socials,
es poden perllongar fins molts més enllà de la recuperació de la
persona intervinguda.
En un percentatge
escandalós els pressupostos destinats als Serveis Socials es destinen al pagament
dels sous dels responsables, Conseller, Secretaris, Directors Generals, ..., Regidors, coordinadors, assistents socials,
treballadors/es,...
L’Enric Mirambell
i Belloc (Girona, Gironès, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020 , cronista oficial de la ciutat, explicava la
percepció ciutadana de les vetlladores al seu article "Les
vetlladores" publicat al Diari de Girona el 7/5/1989. Explica que quan els
serenos es disposaven a entrar de servei per garantir la seguretat ciutadana en
les hores nocturnes, desembocava a la plaça del Vi una riuada de figures
embolcallades amb uns negres mantells, que les cobrien del cap fins als peus;
eren les germanes de Sant Josep, que baixaven del seu convent i es dirigien a
les cases on hi havia un malalt que requeria la seva atenció.
Les malalties
greus es passaven generalment a casa. Les clíniques, que s'anaven començant a
instal·lar, eren només per atendre les operacions quirúrgiques. Molts casos que
ara es tracten en un centre hospitalari abans s'havien de resoldre en el propi
domicili. El familiar que se n'encarregava no podia dedicar-li les
vint-i-quatre hores del dia;
també necessitava descansar. Aleshores les famílies acudien a les vetlladores
per demanar els serveis d'una "hermana". Generalment, aquests serveis
es requerien per a la nit; però també en situacions extraordinàries es demanava
una monja per a la nit i una altra per al dia. Quan es deia "tenen monja
de nit i de dia", es tractava d'un malalt molt greu o d'una família molt acomodada.
El primer dia que una vetlladora anava a un domicili, algú de la família
l'anava a recollir al convent per tal d'acompanyar-la. Les nits següents ja no
feia falta l'acompanyant. Les monges sortien agrupades i en arribar a la plaça
del Vi s'anaven dispersant en direcció a les cases on anaven destinades. Si
havien d'anar en algun indret una mica desert es feien acompanyar sempre.
La monja
vetlladora, arribada a la casa del malalt, es treia el solemne mantell i es
posava un funcional davantal. Si era hivern, la família li preparava un braser
per passar la nit. Els familiars del malalt feien a la monja les indicacions
pertinents; li deixaven preparats els medicaments i li explicaven com podia
escalfar els aliments que el malalt hagués de prendre. També li oferien llet o
algun altre aliment que la religiosa solia refusar. Finalment, li indicaven el
lloc on dormien, per si passava alguna cosa i els havia de cridar.
Si era necessari,
la vetlladora es passava tota la nit al costat del malalt, però si les
atencions no havien de ser rigorosament continuades, s'instal·lava en una altra
habitació, i allà anava alternant el res de rosaris amb algun treball manual; sempre
atenta però, a les hores en què havia de
subministrar medicaments o alimentació, o bé a si sentia un moviment sospitós,
una . queixa,
un sospir, una tos persistent o un respir massa feixuc. Al matí, la vetlladora s'acomiadava de la
família del malalt després d'explicar-los com havia passat la nit. Les monges
s'anaven trobant,
camí del convent, on arribaven agrupades, tal com n'havien sortit la nit
anterior. Quan en una casa hi havia un difunt de cos present s'hauria
considerat una falta de respecte no vetllar-lo, de nit i de dia, fins el moment
en què se l'emportaven per enterrar-lo. Moltes vegades, els familiars no es
trobaven en condicions per passar la nit sense dormir i aleshores també
demanaven la presència de les germanes de Sant Josep. En aquests casos no hi
anava una sola monja, sinó
dues.
En els
enterraments de luxe també assistia
un grup de vetlladores. Les característiques d'un enterrament de primera eren
tretze capellans, la carrossa anomenada "cotxe-estufa", i les
germanes vetlladores. Les religioses, en nombre de deu o dotze, anaven en dues
fileres, darrera el cotxe mortuori, abans del dol familiar, amb l'hàbit negre;
el mantell que només deixava al descobert part de la cara i un ciri encès a la
mà
El Diumenge 9.6.2024 - i en qualsevol contesa electoral - eviteu triar als “ caïnites “ , fàcils de reconèixer, son els que fan costat als genocidi dels palestins, , els que conreen l’odi a les minories, els que justifiquen la subordinació de les dones, i adhuc la seva mort, els que callen davant de la injustícia, l’explotació, el narcotràfic, el tràfic de persones, --, els que criden contra la pau, la concòrdia , el perdó,....
Que Sant Josep i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels malats, de les families amb pocs o sense recursos, i per descomptat dels palestins , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada