.jpg)
La Josefina
Casadesús Bascompte, pública fotografies del Santuari de Santa Llúcia (o Sant Esteve)de Tonyà es troba situada a l’extrem de tramuntana del poblat de Tonyà, demasies escampades. A la seva vora només hi ha el mas anomenat Cal Sagristà
El santuari de
Tonyà es troba a poca distància i a mà esquerra de la carretera local de
Vilamalla a Garrigàs, prop de l’enllaç amb el camí que porta a Siurana i a la
carretera C-255, de la Bisbal a Portbou, per Figueres. Cal, doncs, agafar
aquestes rutes, que també comuniquen amb la carretera N-II al sud de Figueres,
per arribar-hi.
La vil·la de
Tonyà amb el seu estany era una possessió del monestir de Santa Maria de Roses
que ja fou cedida o confirmada als monjos pel comte Gausfred
d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, en la important dotació
de l’any 976.
Hi ha diverses
notícies referents al domini de l’abadia de Roses sobre Tonyà, algunes de les
quals són recollides al Cartoral de Santa Maria de Roses, fa poc temps redescobert
(Arxiu Diocesà de Girona).
El document que més ens interessa és la definició feta per Pere de Tonyà el 23 de juliol de l’any 1167 abans de marxar de viatge. Pere de Tonyà evacuà, a Santa Maria de Roses i al seu abat Guillem, la batllia de Tonyà que tenia pel monestir, un alou del mateix lloc i un mas situat al costat de l’església de Sant Esteve de Tonyà després de definir-ne els termes: iuxta ecclesia Sancti Stephani de Toniano. Aquest text descobreix, doncs, indirectament, l’existència al segle XII d’una església a Tonyà, sobre la qual no hem trobat altres notícies publicades.
No sembla pas que Sant Esteve de Tonyà arribés mai a ésser cap d’una parròquia. Tonyà ha pertangut i pertany eclesiàsticament al terme parroquial de Santa Coloma de Siurana. La capella de Tonyà no apareix, per exemple, als nomenclàtors del final del segle XIV que, a més dels monestirs i parròquies, inclouen les simples sufragànies que tenien un sacerdot adscrit. Tampoc no era relacionada a les Rationes decimarum, al darrer quart del segle XIII, entre les esglésies amb rendes pròpies del bisbat. Potser en ambdós casos no hi figura pel fet de dependre exclusivament del monestir de Roses.
El santuari de
Santa Llúcia, a Tonyà, és una pervivència de la capella medieval. En data
tardana l’antiga església de Sant Esteve passà a tenir, com a advocació
principal, la de Santa Llúcia. Això devia tenir lloc als segles XVII o XVIII,
que la devoció a aquesta santa cresqué extraordinàriament al país. En aquest
santuari de Santa Llúcia, però, hi continuà essent venerat sant Esteve, que,
juntament amb la Mare de Déu del Roser, són els cultes secundaris. El llogarret
de Tonyà, a més de l’aplec molt popular del 13 de desembre, diada de Santa
Llúcia, celebra una altra festa el dia 3 d’agost, en honor de l’antic patró,
Sant Esteve.
L’església de Santa Llúcia de Tonyà, en el seu estat actual, és el fruit d’afegitons i reformes diversos; presenta una imatge atractiva com a peça d’arquitectura popular. És d’una sola nau, precedida a ponent per un pòrtic amb arcades i capçada a llevant per l’absis de planta irregular: els murs laterals rectilinis i el de capçalera lleugerament corbat. La nau té una volta apuntada i la volta de l’absis és de secció rebaixada; hi ha un destacat arc triomfal amb impostes bisellades.
L’edifici és
remolinat i encalcinat completament, de dins i de fora, circumstància que
impedeix de comprovar si s’ha conservat alguna part constructiva d’època
medieval. És possible que no hi hagi absolutament res anterior als segles XVI i
XVIII, però alguns elements de l’església permeten de tenir certs dubtes en
aquesta qüestió. Ens referim a l’arc triomfal esmentat, algunes finestres
sagetera i a un tram de cornisa externa de secció bisellada al mur meridional
de la nau. És evident que només la descoberta de les estructures avui colgades
per la calç podrà confirmar o desmentir si l’església actual ha mantingut parts
constructives o té elements reutilitzats de la capella que existia al segle
XII.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-santa-llucia-tonya-garrigas-alt.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19730
Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!
L’any 1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que ell mai es va intitular així, es constata la creació de les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.
El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA
https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html
Que santa Llúcia i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , pallaresos , viladamatencs , vilabertranencs , besaluencs , medionencs, font-rubinencs , sabadellencs, corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians , bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España, fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ . Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament, ja serà un miracle.
Tenia ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que ;
Ens cal pregar amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita , perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,
No esdevinguin un somni impossible
Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,
Perquè els jutges prevaricadors siguin remoguts dels seus càrrecs
I desprès d’un judici, expulsats de la carrera judicial,
Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,
O al dels seus familiars fins a segon grau.
Insistia en el fet que ningú amb les mans plenes de sang,
Ja per acció, ja per omissió.
Està legitimitat a donar lliçons de res.
https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada