L’edifici que després s’anomenaria Mare de Déu del Pilar es construeix originalment amb el nom de Mare de Déu del Consol, cap a 1506, i es consagra o inaugura al voltant de 1511, amb un pla renaixentista i columnes de capitell jònic.
És, per tant, una primera capella o oratori de la ciutat nova, situat al
raval de Pedret, a l’exterior de les muralles, en un context de creixement urbà
i de culte marià
Els frares agustins arriben a Girona el 1584, procedents del convent de
Torroella de Montgrí, i se’ls cedeix precisament aquesta església de la Mare de
Déu del Pilar, que esdevé, en efecte, el primer convent dels Agustins a la
ciutat, encara fora del recinte murallat.
A partir d’aquest moment, el conjunt de Pedret es pot entendre com el
primer enclavament conventual agustí a Girona, situat vora el riu Ter i el camí
de França, en un barri històricament associat a molins, hospitals i usos
marginals urbans
El convent del Pilar al Pedret representa un cas clar de “conventualització” de la ciutat de Girona: a partir del segle XVI, els diferents ordes (Agustins, Jesuïtes, Caputxins, etc.) ocupen espais periurbans com Pedret, les Pedreres o el Mercadal, configurant nous centrals de devoció i servei.
Avui, encara que l’edifici original no existeix com a convent, el santuari/església
del Pilar continua sent un punt de referència històrica del barri de Pedret,
recordat sovint en estudis de la Girona tarongina i barroca.
Fotografia de l’any
1917 del Josep Salvany i Blanch, 1866-1929
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4625/rec/1
L'església del
Pilar, ubicada al barri gironí de Pedret, fou adquirida per Guillermo de
Pallejá y Ferrer-Vidal (1889-1964), IV marqués de Monsolís. El deteriorament
progressiu del temple portà al propietari a sol·licitar el trasllat de
l'església al castell de Mas Saleta o de Montsolís
Aquest trasllat
fou autoritzat per la Real Academia de Bellas Artes i realitzat sota la tutela
de la Comissió Provincial de Monuments de Girona.
El projecte de
trasllat i nou encaix del temple fou realitzat per l'arquitecte Rafel Masó i
Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) l'any 1926.
https://www.pedresdegirona.com/esglesia_mare_deu_pilar.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6591
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/11/els-castells-aixecats-laire-la-casa_25.html
https://www.pedresdegirona.com/esglesia_mare_deu_pilar.htm
Els Goigs GOZOS , estan escrits en
llengua castellana , perquè si ho recordeu , Juan Carlos I de España “ el
demèrit “ , feia bona la dita "mentir més que el rei d'espanya",
en insistir en que "A nadie se le obligó nunca a hablar en
castellano"
Com fem sempre, li
demanen al Senyor, ara per mitjà de la Marededéu, que atorgui la llibertat a
les minories culturals, religioses, ètniques,.., que son víctimes de tota mena
de violències per part de les majories monolingües genocides.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada