Rebia un text de l’Enric Sànchez-Cid, al que acompanyaven unes magnifiques imatges; amb rigor i amenitat ens explica com evoluciona la representació de la Verge, en Majestat primer (posició frontal de la Verge asseguda sobre un tron, amb el Nen Jesús sobre els genolls, i per la seva expressió greu, i l’actitud solemne, gairebé hieràtica), en el decurs dels segles.
Desprès d’examinar 336 imatges romàniques de la Mare de Déu, només he trobat la posició d’assegut del l’Infant a la cama dreta de la Mare en la de Santa Maria de Veciana, en la de Santa Fe d’Anseresa (ambdues en el Museu Episcopal de Vic), la de Durro (Alta Ribagorça), la de Betlam i la que es troba en el Museu de Solsona (nº 275). (Imatges adjuntes 1,2,3,4 i 5)
Les imatges de Veciana i la d’Anseresa s’assemblen tant en els vestits com en els plecs, en la manera de beneir i sostenir el llibre el Fill i en la posició de les mans de la Mare. Això porta a situar-les a la mateixa data: principis del segle XIII.
La Imatge (es guarda en el Museu Episcopal de Vic) és una talla de fusta d'alber. S'endevina la policromia. Datada entre el 1230 i 1260. La Mare coronada porta vel i un mantell que arriba fins a meitat de les cames amb plecs rodons. El vestit deixa veure la punta de les sabates i té els plecs verticals. Sosté al Nen amb la mà dreta i a l'esquerra té una bola.
L'Infant, assegut sobre la cama dreta. Porta un capell i beneeix amb la mà dreta, mentre que l'esquerra aguanta un llibre. Vestit de coll rodó i plecs verticals que arriben fins els peus, que queden lliures. La túnica en forma de toga recolzada sobre l’espatlla esquerra cobreix els dos genolls.
En el 1999 *, quan es traslladen les talles del Museu Episcopal de Vic, degut al seu enderrocament, el canònic arxiver del museu, Miquel Gros, i el doctor Tomàs Pinós, metge aficionat a la història, practiquen en el gabinet de radiologia del Dr. Duran de Sabadell un escàner a aquesta imatge de Veciana (veure fotos adjuntes).
- no s’hi va observar cap amagatall, propi de les imatges reliquiaris.
- s’observaren anelles de creixement anual de la fusta d’àlber de les talles.
Amb aquests darreres dates es va creure, en un principi, que podrien ser útils per realitzar treballs de datació, però degut a que a Catalunya existeixen microclimes molt diversos, és molt difícil aplicar un model de datació dendrocronològica uniforme. El mapa dels anells de creixement de la fusta de les talles pot resultar útil en zones de meteorologia uniforme.
Independentment d’aquest intent per definir l’any/segle en que una talla fou executada, les citades imatges de Maria amb el Fill assegut a la cama dreta presenten certa incògnita que ens du a diverses hipòtesis.
De tots, es conegut que el tipus iconogràfic de la Mare de Déu fou acceptat a la sortida del Concili d'Efes (any 431, essent Papa Celestí I i Emperador Teodosi II), que proclamà la maternitat divina de Maria: la presenten d'un hieratisme impressionant, quasi sacerdotal , el posat d'Ella i de Jesús són solemnes, de mirada fixa, ni un somriure ni expressió de tendresa.
La Mare de Déu assentada en un tron i amb corona: tot venia de la influència bizantina. El Fill està assegut en el bell mig de les cames de Maria en les imatges d'abans del 1100. Però a partir d'aquesta data, l'Infant s'asseu
sobre la cama esquerra, portant a la mà diversos atributs (pinya,
llibre, bola o poma) i pintat amb els mateixos colors de la Mare: vermell, verd, blau, groc. Aquesta situació asimètrica de Jesús és característica del segle XII endavant, exceptuant aquelles imatges dels segles XIV i XV, que apareixen com a supervivència del romànic, però no es consideren romàniques.
Doncs bé, aquesta representació de la Mare com a setial del Fill de Déu la trobem en totes les imatges medievals fins al segle XII, data a partir de la qual la relació entre Mare i Fill es fa més humana. L'Infant passa a assentar-se sobre la cama de la Mare i es perd aquella simetria que s’havia conservat fins llavors i, a més, el Nen va deixant de mirar al poble per establir, fins i tot,
un contacte visual amb la Mare, posant-se més de manifest aquesta relació amb les marededéus lactants.
Al retirar al Fill del bell mig de les cames, s’explica perquè la petita imatge es fixava amb resina. Passat un temps, aquesta es ressecava i la figura del Nen es desprenia. Es passà a fer un buidament de la falda per encabir-hi la figura exempta de Jesús: d’aquestes imatges, tots els Fills han desaparegut (exemples: Evol, Nyer, Roda de Ter, Rus, etc.).
La següent solució va ser unir l’Infant amb la Mare mitjançà un petit cabiró (a més de la resina). Però, quan la pega es secava o el guix aplicat per dissimular el cabiró que sortia pel mig de les cames del Nen es desprenia, apareixia el brot de forma notòria i, potser, escandalitzava un xic a les ànimes sensibles, que de tota mena n’hi ha en aquest món... (exemple: Lloret-Salvatge)
En les primeres experiències tècniques posaren l’Infant a la cama dreta, però no tardaren massa temps (la prova és que només s’han recuperat les cinc imatges exemptes esmentades) en adonar-se que el braç dret amb que beneïa al poble fidel, sobresortia del cos de la imatge i, amb facilitat és malmetia, motiu pel qual decidiren passar-lo a la cama esquerra i, amb aquesta solució el conjunt Mare-Fill quedava perfilat dins un perfecte requadre (Seu d’Urgell,
Andorra, Núria, etc. etc.).
El camí que ens recomana per arribar-nos-hi comença a la N-II de Igualada a Lleida; passat Jorba s'agafa la carretera a Copons. Sortint d'aquesta població i a mà esquerra surt la carretera a Veciana: abans del pont que travessa el riu Anoia i que ens portaria a la Vila de Veciana, es troba a mà dreta
la capella de Santa Maria a on s'hi arriba per una curta pista (Veure plànol adjunt)
L'església és una construcció romànica amb coberta gòtica del segle XVII, d'una sola nau amb absis i volta de canó i teulada de dues vessants. Campanar d’espadanya per a dues campanes. Carreus ben ordenats. La primitiva porta, inutilitzada però no tapiada, s'obre a migjorn amb arc decorat i flanquejada per dues columnes llises. L'actual porta d'entrada s'obre a ponent i queda protegida per un porxo afegit posteriorment. Dues finestres al mur de migdia, una altra al de tramuntana i al mig de l'absis, situat a llevant, una tercera amb arc adovellat i extradós.
* National Geographic, Nov. 1999.
Enric Sànchez-Cid
