SANT PERE I SANT PAU. EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

No està inclosa dins dels ‘monuments’ d’aquesta ciutat de la comarca del Llobregat Jussà, en la que la destrucció dels temples assolia la categoria de deport ‘olímpic’ en els dies foscos que seguien a la sedició militar dels feixistes contra el Govern de la II República.

Trobava imatges de l’església parroquial gòtico-renaixentista del segle XVI , que feia el Josep Salvany Blanch els anys 1915 i 1919; cremada l'any 1936, no tot però va ser destruir, l’informe de la parròquia al Prat de Llobregat ens diu que van desaparèixer: un retaule renaixentista de la Mare de Déu del Carme (pàg. 66), un retaule barroc de l’altar major i el de Sant Isidre, ambdós barrocs (pàg. 69), i una notable creu processional (pàg. 85). El campanar fou destruït i les campanes robades.

A partir de 1948, es començà per construir la cripta neogòtica sota la direcció de l'arquitecte municipal Joaquim de Moragas Ixart , d’aquella època és també el campanar i la cripta.

El campanar es va inaugurar el 1960 per l’Arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), que l 'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats

L'actual església, obra de Robert Terradas i Via (Barcelona, 1916 - 20 de juny de 1976) , és del 1969-71.

SANTA MARIA DE COLOMERS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Max Schreck, publicava unes fotografies de l’'església parroquial de Santa Maria de Colomers, documentat al segle IX com ‘Columbarios’ en el sentit de «lloc on es crien coloms»

A la façana s'obre la porta d'accés barroca. És rectangular, i la corona un frontó trencat , per damunt del qual hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt. La torre, a la banda dreta, té base quadrada, cos superior vuitavat amb obertures de mig punt i coronament amb barana de balustres.

És un edifici d'una nau amb capelles laterals , absis semicircular i torre als peus. Té coberta de teula a dues vessants. L'aspecte actual del temple reflecteix les intervencions experimentades al llarg del temps, a partir de l'estructura original romànica. A l'interior, la nau es cobreix amb colta apuntada; al llarg del seus murs s'obren les capelles, amb tres arcs, de mig punt que recolzen en pilastres. Un arc triomfal doble separa la nau del presbiteri, que en els seus dos trams es troba resseguit per arcs cecs sostinguts per columnes amb capitells decorats, alguns d'aquests capitells havien desaparegut i s'han hagut de reconstruir. Exteriorment, s'observen dues etapes constructives: la part inferior correspon, amb moltes modificacions (capelles laterals , portada), a l'obra romànica, metre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI-XVII.

Colomers tancava l’any 2012 amb 205 habitants.

L'escut oficial té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un colom contornat d'atzur perxat sobre una branca de sinople movent del cantó sinistre de la punta. Per timbre una corona mural de poble.

EL COLUMBARI ROMÀ DE VILA-RODONA AL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA.

El Marcel Morató Tort retratava el columbari de Vila-rodona al camp sobirà, l’edifici constitueix la resta romana més important que es conserva en aquesta població.

El columbari s’ha de relacionar amb el ritus religiós funerari de la incineració, practicat pels romans, i no amb els colomars ( llocs on s’aixopluguen coloms ).

S’ha establer una datació aproximada al segle I, a través de la seva estructura formal, i pels fragments de ceràmica sigil•lata trobats als voltants.

L'any 1976 el columbari va ser adquirit pel municipi; es va iniciar aleshores el procés d'intervenció i es va presentar el 3 de novembre de 1984, un projecte de restauració, a càrrec de l'arquitecte municipal J. Ferrer Bosch.

Aquesta restauració consolidà les estructures existents i intentà recuperar les parts restants de manera que s'oferís la imatge més semblant possible a l'original romana. Seguint aquest criteri, s'eliminaren les modificacions d'èpoques posteriors d'escàs interès arquitectònic, una reconstrucció medieval i una porta més recent, practicada al mur est. En canvi el mur sud, també medieval, es respectà. També es construí un mur que envolta el conjunt.

La descripció tècnica ens diu , panteó familiar inserit en el marc d'una vil•la, que va ser bastit en el segle I. Està format per un edifici de planta rectangular, de 10,10 x 5,90 metres amb absis semicircular no manifestat a l'exterior, i consta d'una cel•la damunt del podium. La cella es va construir amb parament exterior d'opus vittatum i interior de maçoneria irregular idèntica a la del podium. Està decorada amb pilastres dòriques. La coberta consistiria en una volta, avui ensorrada, damunt la qual se suposa una teulada a dues vessants de tegulae i imbrices.

L'interior devia posseir el terra a l'altura de la cornisa exterior del podium, pujant-hi per unes escales. A tots dos costats, oberts a les parets longitudinals hi ha uns nínxols destinats a les urnes funeràries (6 nínxols a cada banda).

A l'exterior, les cares est i oest presenten característiques i dimensions similars: damunt d'una base de morter i pedres hi ha un estilobat decorat amb 7 arcuacions. Tanca el conjunt un repeu sobre el qual recolzen 4 columnes amb capitells, damunt dels quals hi ha una cornisa. La resta dels murs són d'època medieval, i la porta oberta al mur és d'època moderna. La façana nord és la millor conservada, excepció feta de la petita porta que es va obrir a l'absis. Apareixen sobre la base quatre arcuacions amb columnes. La cara sud és medieval ja que la original es va ensorrar.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE TIANA. EL MARESME

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici que s’aixecava l’any 1890, com a seu del Consistori Municipal de Tiana. Em comentava el Josep Maria Toffoli Carbonell que té la Vila un Catàleg de Patrimoni, i ens aclaria que les obres començaven essent alcalde Pere Cruspinera Bernadàs, i que en va ser responsable el mestre d’obres Isidre Reventós i amiguet (Barcelona , 1849 + Juliol 1911).

La descripció tècnica ens diu ; edifici format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables.

Josep Maria Toffoli Carbonell, afegeix que com era ‘costum a l’època’ l’edifici aixoplugava també les escoles de nens i nenes.

Us deixo un enllaç al bloc del Josep Maria Toffoli Carbonell,
http://lamallerengatiana.blogspot.com.es/search?q=CASA+CONSISTORIAL
en el que trobareu més informació.

Les flors que llueixen damunt de les finestres em recorden a ‘l’arquitecte de les margarides’

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LARÉN. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Larén adquirirà la condició de Municipi l’any 1812, el cens de 1787 donava un total de 15.474 ànimes a la comarca del Pallars jussà, l’any 1831 constaven 25 veïns a Larén.

L’any 1857 s’assolirà el sostre històric de població del Pallars jussà amb 28.861 ànimes, Larén el febrer de 1847 fou agregat a Senterada, en virtut de la Llei Municipal promulgada el 1845, on es fixava el límit de 30 veïns (caps de família) per a poder tenir ajuntament independent, Madoz explica que que l’any 1845 formaven el poble 10 cases d'una sola planta, en un sol carrer, irregular, costerut i sense empedrar. Fora de la població, però a prop, hi havia una font abundant, i el poble disposava de rentador públic.

Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 - 1917), recull en la seca crònica que Larén, vers el 1900, hi havia 33 edificis, amb 62 habitants, en la mateixa data la comarca tenia un cens de 20.295 ànimes.
Podem suposar – a manca de dades – que l’església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, quines runes esfereïdores retratava la Gemma Capdevila Ribes, s’ampliava i/o reformava en aquells anys.

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) ens enviaven una imatge datada el 14-14-1973 en la que s’aprecia que l’ esglesiola estava sencera.

La despoblació s’aguditzarà al final del segon feixisme, (Dictadura de Francisco Franco) , en el cens de 1981el cens comarcal, amb una superfície de 1343,08 km² , és de 15.633 persones, que seran 13.840 a darreries de l’any 2012.

La Capital, Tremp el municipi més gran de Catalunya amb 302,82 km² [ la comarca del Barcelonès té una superfície de 144,72 km² ], amb 6.515 habitants concentra quasi la meitat de la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAP BOIG TIRA PEDRES A LA SEVA TEULADA. SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

M’aturava per retratar amb la Olympus Fe-100 la petita capella, coneguda com ‘ sant Pau Xic, que està situada en una intersecció del camí que mena al Santuari de Sant Pau.

És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul.

A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.

La teulada és feta de maó pla i és plena de pedres, no com en les terres del sud per evitar que el vent s’endugui la teulada, sinó en aquest cas com a conseqüència de la ‘peculiar’ costum que tenien els ribetans en edat de casar-se de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic, i si aquesta es quedada al teulat, s’interpretava que es casarien aquell any , i en el supòsit que caigués a terra que no hi hauria casori.

La secularització que comportaria la mal dita ‘carta col•lectiva dels bisbes del REINO DE ESPAÑA de data 1 de juliol de 1937, que no signarien :

Francesc Vidal i Barraquer (qui hagué que fugir d'Espanya, després de ser salvat per Lluís Companys de ser assassinat per membres de la FAI) opinava que la carta podia ser inoportuna i augmentar la repressió contra l'Església.
La IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, cismàtica de l’Església Catòlica Romana, admet que volien augmentar el nombre de ‘ màrtirs’ a les zones sota control república. Ja havien legitimat l’assassinat de sacerdots ‘desafectes’ per part del feixisme.

Mateo Múgica Urrestarazu (que havia abandonat Espanya l'octubre de 1936, per refugiar-se a Roma, després de ser acusat per la Junta de Defensa Nacional de tolerar propaganda separatista al seminari i de protegir sacerdots enemics del Moviment), li va dir a Gomà que no li semblava oportú signar estant fora de la seva diòcesi i que no volia signar un document d'exaltació dels nacionals (que havien assassinat 14 sacerdots bascos, acusant-los de separatisme). Encara que anteriorment a la presa de la diòcesi de Vitòria pels nacionals, la carta li semblava convenient.

Joan Torres Ribas, bisbe de Menorca, ancià de 92 anys, cec i malalt, confinat en la seva diòcesi i respectat pels republicans. Va morir el 20 de gener de 1939.

Javier Irastorza Loinaz, nomenat administrador apostòlic i per tant sense jurisdicció diocesana.

El cardenal Pedro Segura y Sáez, que estava exiliat a Roma i sense càrrec a Espanya.

Ha fet que aquesta i altres ‘tradicions barbares ‘ s’hagin deixar de practicar , afegim que gràcies a déu, oi ?.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU D'ARBOLÓ. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina penjava una imatge del Santuari de la Mare de Déu d'Arboló, l’esglesiola penjada sobre la Noguera Pallaresa , que  dona nom a l'estret d'Arboló.

L'església és d'una sola nau amb absis semicircular a l'est, decorat externament amb arcuacions llombardes rematades per una cornisa. A l'absis s'obren tres finestres esqueixades. La porta, situada a migdia, és de mig punt. La presència en aquest mateix mur de tres mènsules al mateix nivell de la clau de l'arc de la porta, fa suposar l'existència temps enrere d'una coberta a mode d'atri. Per altra part recorre tot aquest mur, per damunt de la porta, una cornisa llisa, sobre la que descansen dues finestres de mig punt amb derrama doble. Aquesta cornisa queda interrompuda poc abans de l'angle sud-oest, continuant a una altura superior que es mantindrà a la façana oest. Sobre aquesta última, s'aixeca una curiosa espadanya, de secció cúbica, en la que s'obre un arc lleugerament reentrant i en els laterals una petita obertura d'arc de mig punt. Sota l'espadanya i en el pinyó de la coberta a dues aigües apareix una finestra molt allargada flanquejada per dos petits ulls de bou. La part inferior d'aquesta façana fou tapada amb l'annexió de l'atri. L'aparell emprat en la construcció, es ben tallat i de mides molt regulars. La coberta de l'absis i part de la nau, es de lloses i la resta es de teula.

L'església actual fou consagrada el 1150, si bé anteriorment existia ja un castell i una església esmentats amb el nom d' "Erbolone" en un instrument datat l'any 731 [ l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) el creu posterior ].

El Santuari del que trobava una imatge de Riguat, en blanc i negre - sense data – del Fons fotogràfic ‘ Pau vilà ‘, és objecte d’una particular devoció a la zona, i molt concretament per la gent de Pla de Corts, Gerri, Soriguera i Sort.

Fotografia. Pepita Alsina Puiggròs. 

Us deixo un enllaç als seus Goigs : http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-nostra-senyora-darbolo-arcalis.html

Que la Marededéu d'Arboló   ,  elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.