Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - íd. 15 de març de 1983), va ser l’autor de les dues escoles públiques de Martorell, que es projectaven en el breu parèntesis de llibertat que va portar la II República.
Retratava l’escola ELS CONVENTS, edifici començat a construir l’any 1935, i quines obres s’aturaven com una més de les conseqüències que es derivaven de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.
Retratava més tard , comptant amb la col•laboració d’una persona nascuda a Martorell – rara avis – l’escola Montserrat, que patia també el retard derivat del conflicte armat que provocaven els militars feixistes, i que exerceix avui com una secció de l’ Institut de Martorell.
Martorell , Esparreguera, Olesa, Sant Esteve de Sesrovisre, ... aixecaven – i mantenen encara – edificis escolars en aquell període lluminós , per la llibertat i la dignitat, de la II República; ho feien també en altres pobles, viles, i ciutats de Catalunya, que per raons que no aconsegueixo entendre semblen voler-ho amagar.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que aixecaven escoles públiques en els anys previs i/o immediats a la dictadura franquista
dimecres, 20 de maig del 2015
dimarts, 19 de maig del 2015
ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. VALLÈS ORIENTAL
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Retratava els edificis del que havien estat ‘Escoles Velles’ de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental , ho feia intuint que ho havien estat per la seva ‘peculiar estructura ‘; quatre edificis aïllats disposats de forma paral•lela al carrer del Mestre Joan Batlle.
La descripció tècnica – que confirma la bondat de la meva hipòtesis – explica que els volums es distribueixen de forma simètrica, pel que al nord trobem la casa de la senyoreta i al sud la del mestre, mentre que al centre hi ha l'escola de les nenes i dels nens, respectivament. Els dos edificis dels professors s'orienten a ponent, consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral•lel a la façana. Tenen les façanes principal i posterior compostes segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcat per una motllura, tot i que a la de la senyoreta la finestra central està tapiada. Els edificis de les escoles són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes estan encarades, pel que els accessos estan a les façanes sud i nord respectivament. A llevant del pati que hi ha entre els dos edificis s'hi ha construït recentment la biblioteca municipal. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat.
L'Ajuntament va comprar el terreny a l’Isidre Bonet, i es va començar a construir l'any 1915, de la mà del mestre d'obres Josep Puigdomènech.
Van ser inaugurades el mateix any davant d'un gran nombre d'autoritats.
Fa uns anys van quedar com a parvulari i fa pocs anys s'hi ha construït la biblioteca municipal.
En la tasca cívica de recuperar aquesta part de la ‘Memòria Històrica’, demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Retratava els edificis del que havien estat ‘Escoles Velles’ de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental , ho feia intuint que ho havien estat per la seva ‘peculiar estructura ‘; quatre edificis aïllats disposats de forma paral•lela al carrer del Mestre Joan Batlle.
La descripció tècnica – que confirma la bondat de la meva hipòtesis – explica que els volums es distribueixen de forma simètrica, pel que al nord trobem la casa de la senyoreta i al sud la del mestre, mentre que al centre hi ha l'escola de les nenes i dels nens, respectivament. Els dos edificis dels professors s'orienten a ponent, consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral•lel a la façana. Tenen les façanes principal i posterior compostes segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcat per una motllura, tot i que a la de la senyoreta la finestra central està tapiada. Els edificis de les escoles són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes estan encarades, pel que els accessos estan a les façanes sud i nord respectivament. A llevant del pati que hi ha entre els dos edificis s'hi ha construït recentment la biblioteca municipal. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat.
L'Ajuntament va comprar el terreny a l’Isidre Bonet, i es va començar a construir l'any 1915, de la mà del mestre d'obres Josep Puigdomènech.
Van ser inaugurades el mateix any davant d'un gran nombre d'autoritats.
Fa uns anys van quedar com a parvulari i fa pocs anys s'hi ha construït la biblioteca municipal.
En la tasca cívica de recuperar aquesta part de la ‘Memòria Històrica’, demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dilluns, 18 de maig del 2015
SANT ROC DE L’ALBEREDA. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la capella de Sant Roc, vinculada històricament al mas L'Albereda, situat a pocs metres.
La descripció tècnica ens diu, edifici de planta rectangular, sense absis, orientada a migdia, i amb una capella lateral a la banda esquerra. La coberta del cos principal és a dues vessants, amb teula àrab, i la de la capella lateral, és a dues vessants.
Els murs són de pedres sense desbastar, lligades amb morter de calç, sense arrebossar, i amb pedres cantoneres. La façana principal, presenta una gran portalada d'arc rebaixat, amb la data 1783 inscrita, a la que s'accedeix mitjançant dos graons de pedra. Sobre la portalada hi ha un petit òcul emmarcat amb pedra polida. La façana està coronada per un campanar d'espadanya. En destaquen les pintures interiors, que representen els sis episodis de la vida del Sant. Les del lateral esquerra, el sostre i l'entrada són antigues, i foren restaurades l'any 2005, i les pintures del lateral dret són obra de Joan Soler Riera (Barcelona, 1963) de l'any 2006. No teníem ocasió d’admirar-les.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu, edifici de planta rectangular, sense absis, orientada a migdia, i amb una capella lateral a la banda esquerra. La coberta del cos principal és a dues vessants, amb teula àrab, i la de la capella lateral, és a dues vessants.
Els murs són de pedres sense desbastar, lligades amb morter de calç, sense arrebossar, i amb pedres cantoneres. La façana principal, presenta una gran portalada d'arc rebaixat, amb la data 1783 inscrita, a la que s'accedeix mitjançant dos graons de pedra. Sobre la portalada hi ha un petit òcul emmarcat amb pedra polida. La façana està coronada per un campanar d'espadanya. En destaquen les pintures interiors, que representen els sis episodis de la vida del Sant. Les del lateral esquerra, el sostre i l'entrada són antigues, i foren restaurades l'any 2005, i les pintures del lateral dret són obra de Joan Soler Riera (Barcelona, 1963) de l'any 2006. No teníem ocasió d’admirar-les.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
diumenge, 17 de maig del 2015
EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA MONTNEGRE DE LA BATLLORIA. SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
No trobava cap informació a la xarxa relativa a l’escola Montnegre de la Batlloria , que va ser fins al començament del segle XX , el cap efectiu del municipi de Montnegre.
Apareixen fins a 6 alcaldes a la pàgina :
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/
Cercant Montnegre com a Municipi.
CASAS I CATARINEU, JOSEP
CASAS I CULLELL, JOSEP
LÓPEZ I LACASTA, MANUEL
OLLER I DRAPER, JOAQUIM
SIBINA I BOSCH, JOAN
SIBINA I IGLESIAS, VICENÇ
Això em feia pensar que l’edifici escolar es devia aixecar en aquella època, i en passar a dependre de Sant Celoni, es perdia ‘la petita història’ d’aquest indret – com per arreu succeeix, com sap molt bé el MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, que sempre es troba darrera d’aquestes decisions, preses amb la boca plena, com mesures d’estalvi, racionalització i àdhuc modernitat, i son la quinta essència de la reacció i la intolerància - . Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s’aixecava l’escola, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Demanava informació a l’ajuntament de Sant Celoni, i m’enviaven una carta en la que em deien ; ‘l’escola pública de la Batllòria ( antecedent de l’escola Montnegre actual , que inclou el vell edifici ) la va dissenyar l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d’abril de 1885 - ibídem, 7 d’octubre de 1973), i es va construir durant la ‘Guerra Civil’. Es va inaugurar cap a 1.938’
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Apareixen fins a 6 alcaldes a la pàgina :
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/
Cercant Montnegre com a Municipi.
CASAS I CATARINEU, JOSEP
CASAS I CULLELL, JOSEP
LÓPEZ I LACASTA, MANUEL
OLLER I DRAPER, JOAQUIM
SIBINA I BOSCH, JOAN
SIBINA I IGLESIAS, VICENÇ
Això em feia pensar que l’edifici escolar es devia aixecar en aquella època, i en passar a dependre de Sant Celoni, es perdia ‘la petita història’ d’aquest indret – com per arreu succeeix, com sap molt bé el MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, que sempre es troba darrera d’aquestes decisions, preses amb la boca plena, com mesures d’estalvi, racionalització i àdhuc modernitat, i son la quinta essència de la reacció i la intolerància - . Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s’aixecava l’escola, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Demanava informació a l’ajuntament de Sant Celoni, i m’enviaven una carta en la que em deien ; ‘l’escola pública de la Batllòria ( antecedent de l’escola Montnegre actual , que inclou el vell edifici ) la va dissenyar l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d’abril de 1885 - ibídem, 7 d’octubre de 1973), i es va construir durant la ‘Guerra Civil’. Es va inaugurar cap a 1.938’
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
dissabte, 16 de maig del 2015
SANT ANTONI DE PÀDUA DE LES IRLES. RIUDECOLS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
Llegia que ‘antigament’ la parròquia de Les Irles pertanyia a la de Sant Bartomeu de la Quadra dels Tascals.
http://www.lesborgesdelcamp.cat/fitxers/vila/monografies/quadra.pdf
L’existència de la parròquia d’aquest nucli advocada a a Sant Antoni de Pàdua, consta almenys des de 1847.
En ser absorbit el terme de les Irles, dins el municipi de Riudecols, als anys 1940 la parròquia esdevingué sufragània, de la Sant Pere.
Les Irles dins el catàleg religiós, ja estava classificada com a "rural de segona classe", a principis de segle XX.
La descripció ens diu; edifici d'una nau amb capelles laterals. Planta rectangular, amb capçalera poligonal. Obra de paredat, amb reforços de carreus i maó. Interior arrebossat, amb sòcol pintat. Cobertes a dues vessants. Torre del campanar als peus, de tres pisos. Darrera del modest edifici, el fossar del poble.
Trobava un treball de toponímia en el que en relació a les Irles es diu ; Les Irles es el nombre de un pequeño núcleo del término de Riudecols, situado al oeste de la cabecera municipal. Una vez más, el topónimo y la particular fisonomía geográfica del lugar tienen una correlación que conviene no pasar por alto. Como señala Ferran Jové, "Les Irles presenta una característica muy singular, ya que el núcleo se encuentra prácticamente rodeado por tres corrientes de agua torrenciales que lo aislan casi por completo en todas direcciones (...). La habitantes de Les Irles están convencidos (...) que el nombre proviene, precisamente, de esta característica orográfica y aseguran que, cuando llueve torrencialmente y los tres barrancos bajan caudalosos, los irlenses se sienten perfectamente aislados." (Jové, 1991, p. 177) Al respecto, conviene recordar que Coromines, en DECat, explica que una isla "es también el nombre popular de los trozos de tierra que se forman dentro del curso de los ríos (...). Partiendo de esto, también se ha aplicado a un terreno, no siempre del todo aislado, que se forma a ras de la ribera de este río (...). Con este carácter, la palabra INSULA se presenta en catalán y otras lenguas románicas, con una figura diferente, que puede coincidir con el castellano isla (...). Se dice illa en tal sentido en referencia a algunas tierras adyacentes al río Noguera de Tor (...) Pero una isla, tierra entre dos barrancos que confluyen, en el alto valle de Cabdella (...) de donde después irla". Y cita, como ejemplos toponímicos, varias "irlas": en el Segre, el Júcar y el Segura (Coromines, DECat, IV, p. 835). Asimismo, en el artículo "Illa" del OnoCat (vol. IV, p. 439) cita, entre muchos otros topónimos de la misma familia, el nombre del núcleo del término de Riudecols que hemos estado analizando.
El nucli va estar un anys abandonat, i ens expliquen en la nostra visita que actualment hi ha una vintena de veïns.
Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats els riudecolencs de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les Irles tenia Escola Pública l’any 1750.
http://www.lesborgesdelcamp.cat/fitxers/vila/monografies/quadra.pdf
L’existència de la parròquia d’aquest nucli advocada a a Sant Antoni de Pàdua, consta almenys des de 1847.
En ser absorbit el terme de les Irles, dins el municipi de Riudecols, als anys 1940 la parròquia esdevingué sufragània, de la Sant Pere.
Les Irles dins el catàleg religiós, ja estava classificada com a "rural de segona classe", a principis de segle XX.
La descripció ens diu; edifici d'una nau amb capelles laterals. Planta rectangular, amb capçalera poligonal. Obra de paredat, amb reforços de carreus i maó. Interior arrebossat, amb sòcol pintat. Cobertes a dues vessants. Torre del campanar als peus, de tres pisos. Darrera del modest edifici, el fossar del poble.
Trobava un treball de toponímia en el que en relació a les Irles es diu ; Les Irles es el nombre de un pequeño núcleo del término de Riudecols, situado al oeste de la cabecera municipal. Una vez más, el topónimo y la particular fisonomía geográfica del lugar tienen una correlación que conviene no pasar por alto. Como señala Ferran Jové, "Les Irles presenta una característica muy singular, ya que el núcleo se encuentra prácticamente rodeado por tres corrientes de agua torrenciales que lo aislan casi por completo en todas direcciones (...). La habitantes de Les Irles están convencidos (...) que el nombre proviene, precisamente, de esta característica orográfica y aseguran que, cuando llueve torrencialmente y los tres barrancos bajan caudalosos, los irlenses se sienten perfectamente aislados." (Jové, 1991, p. 177) Al respecto, conviene recordar que Coromines, en DECat, explica que una isla "es también el nombre popular de los trozos de tierra que se forman dentro del curso de los ríos (...). Partiendo de esto, también se ha aplicado a un terreno, no siempre del todo aislado, que se forma a ras de la ribera de este río (...). Con este carácter, la palabra INSULA se presenta en catalán y otras lenguas románicas, con una figura diferente, que puede coincidir con el castellano isla (...). Se dice illa en tal sentido en referencia a algunas tierras adyacentes al río Noguera de Tor (...) Pero una isla, tierra entre dos barrancos que confluyen, en el alto valle de Cabdella (...) de donde después irla". Y cita, como ejemplos toponímicos, varias "irlas": en el Segre, el Júcar y el Segura (Coromines, DECat, IV, p. 835). Asimismo, en el artículo "Illa" del OnoCat (vol. IV, p. 439) cita, entre muchos otros topónimos de la misma familia, el nombre del núcleo del término de Riudecols que hemos estado analizando.
El nucli va estar un anys abandonat, i ens expliquen en la nostra visita que actualment hi ha una vintena de veïns.
Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats els riudecolencs de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les Irles tenia Escola Pública l’any 1750.
ESCOLA PERE VILA CODINA. BARCELONA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.
Al passeig de Lluís Companys s'alça el Grup Escolar Pere Vila un altre dels edificis escolars d'en Josep Goday i Casals (Mataró, 1881 - Barcelona, 1936).
Les obres van començar el 1919 però es van aturar com en els cas d'altres dels Grups Escolars durant la Dictadura "tova" de Primo de Rivera. Finalment s'inaugurà el Diumenge de Rams del 1931 (31 de març)
Es tracta d'un edifici típic del noucentisme català distribuït amb dos pavellons, un per a nens i un per a nenes (els escolars encara estaven diferenciats per sexes) i amb cabuda per a 1360 alumnes. Un pavelló central dedicat a Sales Comunes i Biblioteca uneix els laterals.
Trobem frontons triangulars, gerros, columnates, esgrafiats i tot un seguit d'elements classicitzants.
El Grup homenatja Pere Vila i Codina un "indiano" nascut a Les Oluges petita població de la comarca de la Segarra l'any 1860 i que emigrà a l'Argentina on féu fortuna amb la compra-venda de terrenys. Morí a Rosario de Santa Fé el 26 de juliol del 1916.
Analfabet com era i d'origen humil desitjava que tots els nens pobres poguessin accedir a la cultura i per això deixa part de la seva fortuna per la construcció o accés a escoles tant a l'Argentina com a Espanya i a Catalunya. Així llegà a Les Oluges un terreny a l'Argentina més gran que tota la comarca de la Segarra i 100.000 pesos; a Cervera 500.000 pesos; a Barcelona, 1.000.000 de pesos i un altre milió a l'Estat Espanyol.
La ciutat de Barcelona destinà el seu llegat a la construcció d'aquest Grup Escolar. Una escultura amb un bust del promotor esculpits per Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 1886 – 1957) es troba a l'entrada dels edificis i la seva munificència en una làpida.
Valentí Pons Toujouse
Hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.
Al passeig de Lluís Companys s'alça el Grup Escolar Pere Vila un altre dels edificis escolars d'en Josep Goday i Casals (Mataró, 1881 - Barcelona, 1936).
Les obres van començar el 1919 però es van aturar com en els cas d'altres dels Grups Escolars durant la Dictadura "tova" de Primo de Rivera. Finalment s'inaugurà el Diumenge de Rams del 1931 (31 de març)
Es tracta d'un edifici típic del noucentisme català distribuït amb dos pavellons, un per a nens i un per a nenes (els escolars encara estaven diferenciats per sexes) i amb cabuda per a 1360 alumnes. Un pavelló central dedicat a Sales Comunes i Biblioteca uneix els laterals.
Trobem frontons triangulars, gerros, columnates, esgrafiats i tot un seguit d'elements classicitzants.
El Grup homenatja Pere Vila i Codina un "indiano" nascut a Les Oluges petita població de la comarca de la Segarra l'any 1860 i que emigrà a l'Argentina on féu fortuna amb la compra-venda de terrenys. Morí a Rosario de Santa Fé el 26 de juliol del 1916.
Analfabet com era i d'origen humil desitjava que tots els nens pobres poguessin accedir a la cultura i per això deixa part de la seva fortuna per la construcció o accés a escoles tant a l'Argentina com a Espanya i a Catalunya. Així llegà a Les Oluges un terreny a l'Argentina més gran que tota la comarca de la Segarra i 100.000 pesos; a Cervera 500.000 pesos; a Barcelona, 1.000.000 de pesos i un altre milió a l'Estat Espanyol.
La ciutat de Barcelona destinà el seu llegat a la construcció d'aquest Grup Escolar. Una escultura amb un bust del promotor esculpits per Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 1886 – 1957) es troba a l'entrada dels edificis i la seva munificència en una làpida.
Valentí Pons Toujouse
divendres, 15 de maig del 2015
SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA
Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vegées, fins a Sant Esteve de Granollers de la Plana, que es troba situada sobre un turó elevat uns metres a l'est de la carretera B-522.
La descripció tècnica ens diu que l'edifici és format per una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra amb força morter, de carreus irregulars disposats en filades regulars i cantonades delimitades amb carreus treballats.
L'absis té tres finestres de doble esqueixada que corresponen amb tres finestres de menors dimensions gairebé a nivell de terra que donen llum a una cripta que té la mateixa planta de l'absis i fa les funcions de sagristia. Està decorat amb cinc sèries de tres arcuacions i finestres cegues entre bandes llombardes i fris de dents de serra. Aquesta mateixa decoració es troba en un tram del mur nord de l'església tot i que amagada per les ampliacions i reformes, denotant les parts que haurien sobreviscut de l'edifici romànic original. La nau central compta amb capelles laterals a banda i banda, a les façanes sud i nord, una de les quals és la capella del Santíssim que sobresurt a l'extrem nord-est, al costat de l'absis. Segons alguns estudis, les dues capelles més properes a l'absis haurien substituït absidioles, de manera que l'església original consagrada el segle XI hauria estat de capçalera trilobulada.
Hi ha uns magnífics treballs de forja, el passador de l’escala, la porta de l’antic fossar,.., dels que ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor.
També té interès, com veureu en l’enllaç següent, les restes que es mantenen de l’antic fossar :
http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2011_07_01_archive.html
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/ABADAL.html
Li agraíem al sant haver conclòs – sense prendre mal - amb la recollida d’imatges de les escoles públiques de Gurb, anteriors a la dictadura franquista, i li demanàvem alhora que intercedís al bon Déu, perquè des de l’Ajuntament de Gurb, es donés resposta a les nostres preguntes en relació als autors d’aquests edificis.
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Parroquià de Sant Cristòfol/ Menna de Vespella
Parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana
Parròquia de Sant Julià Sassorba.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que l'edifici és format per una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra amb força morter, de carreus irregulars disposats en filades regulars i cantonades delimitades amb carreus treballats.
L'absis té tres finestres de doble esqueixada que corresponen amb tres finestres de menors dimensions gairebé a nivell de terra que donen llum a una cripta que té la mateixa planta de l'absis i fa les funcions de sagristia. Està decorat amb cinc sèries de tres arcuacions i finestres cegues entre bandes llombardes i fris de dents de serra. Aquesta mateixa decoració es troba en un tram del mur nord de l'església tot i que amagada per les ampliacions i reformes, denotant les parts que haurien sobreviscut de l'edifici romànic original. La nau central compta amb capelles laterals a banda i banda, a les façanes sud i nord, una de les quals és la capella del Santíssim que sobresurt a l'extrem nord-est, al costat de l'absis. Segons alguns estudis, les dues capelles més properes a l'absis haurien substituït absidioles, de manera que l'església original consagrada el segle XI hauria estat de capçalera trilobulada.
Hi ha uns magnífics treballs de forja, el passador de l’escala, la porta de l’antic fossar,.., dels que ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor.
També té interès, com veureu en l’enllaç següent, les restes que es mantenen de l’antic fossar :
http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2011_07_01_archive.html
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/ABADAL.html
Li agraíem al sant haver conclòs – sense prendre mal - amb la recollida d’imatges de les escoles públiques de Gurb, anteriors a la dictadura franquista, i li demanàvem alhora que intercedís al bon Déu, perquè des de l’Ajuntament de Gurb, es donés resposta a les nostres preguntes en relació als autors d’aquests edificis.
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Parroquià de Sant Cristòfol/ Menna de Vespella
Parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana
Parròquia de Sant Julià Sassorba.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





