dimarts, 18 d’agost del 2020

SANT PERE DE LA GODA. ARGENÇOLA. L’ALTA ANOIA

El Raul Pastó Ceballos , retratava l’Església de Sant Pere de la Goda, al terme d’Argençola , al límit de l’Alta Anoia, a les envistes ja de la Segarra.




Quan al topònim hom defensa que deriva d’un antic poble germànic que en els primers segles del cristianisme envaí gran part del aleshores imperi Romà.

Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia. A principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol.”

La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda).

L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.

Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Sant cristofol/Menna de Fiol.”

Quan a la descripció llegia que té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella.

La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya.

En el seu interior no hi ha cap element.

Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

dilluns, 17 d’agost del 2020

SANT MIQUEL DE LA PORTELLA. L’ESGLÉSIA ESPOLIADA.SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

No aconseguia trobar les minses runes d’aquesta esglesiola, i en demanava fotografies ( 7-XI-1976 ) – anteriors al robatori de la portalada que fou arrencada l’any 2008, diríem que per ‘experts professionals’ -. Curiosament l’advocació de l’Arcàngel Sant Miquel, té associada una justa fama de defensor contra el Maligne.

La descripció d ela fitxa del Patrimoni ens diu ; Edifici d'una sola nau amb la capçalera plana (no diferenciada). Coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada que arrenca directament dels murs laterals. La porta d'accés s'obre en el mur nord. És d'arc de mig punt i lleugerament capalçada. Dos arquivoltes conformen l'arcada i arrenquen d'una imposta. En la part baixa, no hi ha cap mena de columna. Una motllura, a manera de guardapols, recorre tot el perímetre de les dovelles de l'arc externament. Sota d'ella va representar-s'hi el sant titular de la capella.


Així en les fotografies de l’Arxiu Gavin de veiem que apareix Sant Miquel representat en el que constitueix una síntesi dels dos tipus iconogràfics habituals. Sosté una balança amb la mà esquerra ("psicòstasi"), mentre amb la dreta ataca dos diables que intenten fer pesar més el plat de les males obres.


La fotografia actual és colpidora.


Pel que fa als materials emprats en la fàbrica es tracta d'aparell petit, molt irregular i tallat a cops de maceta. A l'estructura van ser-li adossats uns contraforts tardanament.

El Raul Pastó Ceballos m’enviava unes fotografies que son alhora magnifiques i aterridores, en les que podreu apreciar que les coses sempre poden anar a pitjor, i que les tribus dels brètols i els vàndals actuen amb total impunitat.







Als per acció u omissió han permès la degradació del Patrimoni Històric de Catalunya se’ls hauria de poder sancionar de forma rigorosa.

La maledicció davant de Déu no els suposa cap inconvenient.

diumenge, 16 d’agost del 2020

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA ROQUETA. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA

El Raul Pastó Ceballos , retratava l’Església de Santa Maria de la Roqueta, al terme de Sant Martí de Tous a la comarca de l’Anoia.


Llegia a patrimoni Gencat que a la fi del segle XII, Guerau Alemany V de Cervelló , la feia aixecar, fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls; es conserva molt arruïnada des del segle XIX i en les imatges podeu apreciar que NO conserva el campanar (que si que podreu veure a la foto de Gavín, An, 269).

http://carmenchorda.blogspot.com/2017/06/genealogia-de-la-baronia-de-cervello.html


Santa Maria de la Roqueta es troba en un planell elevat i prop de les ruïnes del castell. La construcció és d'una nau gairebé quadrada i molt petita en relació a l'absis, coberta amb volta gòtica. L'absis principal exteriorment és poligonal, de nou cares i semicircular a l'interior. Aquest absis presenta un fris sostingut per mènsules llises i tres finestres de doble esqueixada. Comunica amb la nau per un arc presbiteral amb dobles columnes adossades amb capitells. Al costat de tramuntana s'obre una petita absidiola. A la façana de migdia hi ha una porta d'època més moderna i a sobre una pedra amb l'escut dels Cervelló. Conserva algunes pedres esculturades.

En alguna de les nostres visites documentaven el nucli medieval, amb l’església de Sant Martí i el Castell del que explicàvem la popular dita sobre la malgastadora senyora de Tous que recull mossèn Cinto Verdaguer en una poesia datada el 1897 ("Si jo hagués sabut que era menja tan bona / lo pa de mestall barrejat amb les nous, / ai! no envejaria del rei la corona / i seria encara senyora de Tous.") sembla que es refereix a Beatriu de Vilanova, vídua de Bernat de Tous, quan el 1423 el castell fou posat a pública subhasta a instàncies dels creditors i adquirit per Ponç de Perelló per 6 000 lliures.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/tous-del-llati-tofus-bassa-o-toll-en-el.html

I algun element més que el cercador de Google, no em localitza,

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/capella-neogotica-de-la-sagrada-familia.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/escola-leucaria-sant-marti-de-tous.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-cristofol.html

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

dissabte, 15 d’agost del 2020

INDRETS D’OBLIGADA VISITA. EL JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA ROSA. BLANES. LA SELVA. GIRONA.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), tens o pots fer fotografies del JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA DE ROSA? BLANES. LA SELVA, GIRONA

M’enviava a volta de correu electrònic – a la velocitat de la llum – unes magnifiques imatges, que havia fet el 15 d’abril de 2015.


Quantes coses ha passat des d’aleshores, oi?.

La tempesta Gloria


La pandèmia de la Covid.19 que dissortadament continua ACTIVA entre nosaltres.

I la fugida esperpèntica del rei “demèrit” per recordar-ne només algunes.

Ah!, oblidava esmentar els greus problemes de http://blogscat.com/ que havia aixoplugat entre altres el Diari de Blanes, on havíem col·laborat el Josep i un servidor. Q.E.P.D.

El Promotor va ser l’enginyer Fernando Rivière de Caralt (Barcelona 3/2/1904 - Barcelona 12/7/1992)
https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=58


I de l’Autor : Joan Mirambell i Ferran ( Barcelona, 28 febrer de 1892 + Barcelona, 14 de maig de 1983) ,Arquitecte, dissenyador de jardins i dibuixant http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/670.pdf


Com tot en aquesta vall de llàgrimes, no tot son flors i violes, oi?

http://www.elpuntavui.cat/article/156121-blanes-desestima-restituir-a-la-familia-riviere-les-finques-que-va-cedir-fa-anys-a-pinya-de-rosa.html


Visiteu Blanes, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya, aplicant SEMPRE les mesures de seguretat bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, i sobretot, sobretot, eviteu coincidir amb els Borbons.

Ah!, i no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

divendres, 14 d’agost del 2020

IN MEMORIAM. CASTELL DE ROQUETA. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA.

El Raul Pastó Ceballos , retratava les minses runes del Castell "Ipsa Rocheta" al terme de Sant Martí de Tous , a la comarca de l’Anoia.
Llegia a Patrimoni Gencat que apareix documentat des del 960, i l’any 976 surt esmentat com a senyal dels límits del castell de Queralt.


Bastit sobre la roca, no se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, amb l’excepció d’un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia, de 3,3 metres d'alt, una longitud de 8,2 metres i un gruix de 90 centímetres, està reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats, possiblement pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 metres, hom pensa que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a l’Arcàngel sant Miquel que fou consagrada l’any 1043 per l'abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) , essent senyor del Castell, Alemany de Cervelló; els Alemany mantindran el senyoriu del Castell fins a l’any 1226, en que per llegat de Guerau Alemany de Cervelló passà al domini del monestir de Santes Creus.


El 1311 fou signat un conveni entre l'Abat de Santes Creus i Pere de Tous per definir els límits dels respectius castells.

El 1358, Pere "El Cerimoniós" transferí el lloc de la Roqueta, que llavors pertanyia a la vegueria de Cervera, a la vegueria de Vilafranca del Penedès.

El fogatjament del 1365-70 assignà 10 focs al "castell de Roqueta" pertanyents a l'Abat de Santes Creus i dins la vegueria de Vilafranca. Vers el 1381 aquesta xifra ja ha caigut a 5 llars.

A finals del segle XIX, hom escrivia d'aquest castell: "Sols ne queden un pany de paret i algun tros de mina, que surt al cim de la serra per la part de casa Caselles".

En alguna de les nostres visites documentaven el nucli medieval, amb l’església de Sant Martí i el Castell del que explicàvem la popular dita sobre la malgastadora senyora de Tous que recull mossèn Cinto Verdaguer en una poesia datada el 1897 ("Si jo hagués sabut que era menja tan bona / lo pa de mestall barrejat amb les nous, / ai! no envejaria del rei la corona / i seria encara senyora de Tous.") sembla que es refereix a Beatriu de Vilanova, vídua de Bernat de Tous, quan el 1423 el castell fou posat a pública subhasta a instàncies dels creditors i adquirit per Ponç de Perelló per 6 000 lliures.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/tous-del-llati-tofus-bassa-o-toll-en-el.html


I algun element més que el cercador de Google, no em localitza,

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/capella-neogotica-de-la-sagrada-familia.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/escola-leucaria-sant-marti-de-tous.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-cristofol.html

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

dijous, 13 d’agost del 2020

MASIA MAS BADÓ. SANT QUIRZE DE SAFAJA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Quirze de Safaja , malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

El Josep havia treballat al mas Oller de Collsuspina en la seva joventut, i havia sentit parlar molt i bé del Mas Badó, primer masia, després sanatori antituberculós – Sant Quirze de Safaja en va acollir dos, Puig d’Olena i aquest ), posteriorment hotel, i en l’actualitat , la propietària Rosa dels Vents , compagina l’activitat de restauració, amb les activitats educatives i de lleure.



Ens agradarà tenir noticia dels autors de les successives transformacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El primer document on apareix Mas Badó data de l’any 1353, es tracta de la tributació del Mas Badó a la Catedral de Vic. Però ja hi ha indicis de la seva existència, a partir del segle XI.

Mas Badó era una casa de pagès rodejada de grans propietats de boscos i conreus. L’arbre genealògic de la família Badó data des de 1467.

Al 1929 Mas Bado es converteix en el primer sanatori de tuberculosos del país que va prendre el nom oficial de Sanatori de Nostra Senyora de les Victòries. Un dels hereus de Mas Badó, el Dr. Josep Bado i Cortes, amb un altre metge especialitzat el Dr. Jaume Raventós, varen fundar el sanatori que funcionà a ple rendiment fins l’any 1944.

La descoberta de la penicil·lina feu menys útils els costosos sanatoris, que anaren tancant.

Cap al 1950, desprès d’una gran renovació, el sanatori es convertí en l’Hotel Mas Badó. La clientela d’aquest hotel eren classe benestant de Barcelona que varen descobrir el Vallès per estiuejar, degut a la proximitat de la capital i al seu clima excepcional. Aquesta zona es convertí en una exclusiva destinació de vacances de rellevants personatges com el destacat futbolista László Kubala Stecz, mes conegut com Ladislao Kubala (Budapest, Hongria; 10 de juny de 1927 - Barcelona, España; 17 de maig de 2002), també, també vindrien fins aquí figures de la dictadura franquista com Federico Gallo Lacárcel (Barcelona, 7 de juliol de 1930 - 5 d'octubre de 1997) Governador Civil d'Albacete l’any 1973, de Múrcia l’any 1976 i de Barcelona un mes l’any 1982. Va ser director general de Protecció Civil entre 1980 i 1982 (moment en el qual va participar en el comitè de crisi que es va fer càrrec a les ordres del Rei del govern durant l'intent de cop d'estat del 23-F, mentre el Govern espanyol romania retingut al Congrés dels Diputats), i president del sindicat vertical de professionals de ràdio i televisió i responsable dels informatius de la primera cadena de TVE. En la meva visita al cementeri de Sant Quirze Safaja advertia una làpida amb el seu nom.

L ’Hotel Mas Badó va ser un dels establiments de Barcelona, pioner en la celebració de casaments de personatges notables, i durant molts anys la seu dels estatge de preparació de temporada del Reial Club Deportiu Espanyol de futbol. L’any 1982 i amb motiu de la celebració del mundial de futbol a Espanya, s’hi va allotjar la selecció nacional del Brasil.

Per atendre els nombrosos casaments, es construeix l’any 1962, la capella de la Mare de Deu de les Victories . L’arquitecte fou Joan Barangé i Tusquets ( Barcelona, 1928 + 30.05.2003) i actualment encara celebra missa tots els diumenges, mossèn Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)


L’hotel va deixar de funcionar cap el 1980 L’empresa Rosa dels Vents, actual propietària, vol recuperar el llegat de celebracions de casaments i banquets.







El Xavier Galiana Roca, em deixava un comentari al facebook ; molt bon article! Els meus pares i jo mateix hem estiuejat i els meus pares encara ho fan, al Pla del Badó. Hi ha, però, una dada que crec que és errònia. Dieu que l'hotel va deixar de funcionar el 1980. En realitat jo situaria aquesta fita cap a finals dels 90. Per altra banda, cal destacar que a més de la selecció del Brasil i el RCDE Espanyol, també hi van venir equips com el Sabadell (quan estava molt més amunt que ara) i l'Hèrcules d'Alacant, quan va fitxar el mític Kempes -Mario Alberto Kempes (Bell Ville, província de Córdoba, Argentina, 15 de juliol de 1954) - , que per tant també va ser a Mas Badó. I posats a nomenar celebritats, Ernesto Valverde Tejedor (Viandar de la Vera, Cáceres, 9 de febrer de 1964) també va ser aquí, ja que va coincidir a la seva època com a jugador de l'Espanyol. I una altra celebritat que va passar per allà, no menys famós per no ser futbolista, va ser Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936), dibuixant de Mortadelo.

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Rega
l, no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Ah!, ... no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

dimecres, 12 d’agost del 2020

IN MEMORIAM DEL SANATORI BON SAUVEUR DE SANT FELIU DE LLOBREGAT.

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , em feia arribar un enllaç amb imatges fotogràfiques del Sanatori “ BON SAUVEUR “ de Sant Feliu de LLoobregat, obra de fotògraf Lucien Roisin Besnard (París 1884 – Barcelona 1943)
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/sant-feliu-llobregat-barcelona~x213998227?fbclid=IwAR2ESPYjOwQ_r5QVpXjKde4qK8-tlNzAhjUASuzW5Tf_O-9C0YMSa8ZK0kU


Llegia
que la residència sanatori del Bon Salvador, regentada per monges franceses i situada a l’antiga heretat d’Erasme de Gònima Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) , va ser projectada per l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 30 d'agost de 1875 – 1946 ) , l’any 1914.


Posteriorment, vers els anys 30 del segle XX, va ser ampliada i es produí alguna modificació en el conjunt de la seva volumetria. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aqueññ ampliacio a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La residència sanatori és un edifici aïllat, de planta baixa i dues plantes pis, concebut a manera de xalet i amb coberta de quatre vessants. Diferents volums i la disposició de dues torratxes –que fan les funcions d'element de comunicació vertical- articulen un edifici de línies molt mesurades.

Tot i que certs elements ornamentals mantenen certa afiliació amb el neomedievalisme d'Elies Rogent, l'austeritat predomina en el conjunt. Hi ha un joc d'obertures, finestres adintellades, d'altres –com en la planta última- són aparellades i en el cos central les trobem que prenen la forma geminada.

L'edifici és recobert en estuc, deixant els lements de les obertures amb la pedra artificial visible.

També en la porta d'accés una marquesina mostra aplicacions de ceràmica decorada vidrada, model d' Antoni Maria Gallissà i Soqué(Barcelona, 10 de setembre de 1861[2] - Barcelona, 17 d'abril de 1903) i provinents de Pujol i Bausis. Aquesta suma i varietat tant de materials com de solucions ens entronca amb el Modernisme.

En el moment de la seva construcció, el 1914, el contractista Josep Molins era qui portava a terme l'encàrrec i va ser la darrera de les seves intervencions al morir mentre portava a terme l'obra; que va ser continuada pels seus fills, paletes, com el “vell Molins”, nom amb el que era conegut entre els santfeliuencs. Encara avui, aquesta antiga residència, té al seu voltant una àmplia extensió de zona enjardinada.

Avui acull la Residencia de Santa Teresa de l’ INSTITUT DE LES FILLES DEL BON SALVADOR DE CAEN


https://www.csscc.org/ca/residencias/detail/res_id/47

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35961

L’any 2016 havíem publicat en relació a l’ COL•LEGI DEL BON SALVADOR. SANT FELIU DE LLOBREGAT.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/collegi-del-bon-salvador-sant-feliu-de.html

Sou pregats d’ajudar-nos en la tasca de “posar en valor” aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Ah!, no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.