ESCOLA DE VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Llegia; 15-gener-1921, el consistori compra un terreny situat a l'indret conegut com Camp del Pedró. "Un mes més tard ja s'havien rebut els plànols" (P.Borrat i A.Egea 2001, pàg. 88). La construcció de l'edifici va anar a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Josep Poch ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, el mal costum castellà de citar únicament amb el cognom patern, alhora que una mostra clara de  masclisme, evidencia una estultícia quasi infinita -  amb la col·laboració, com a mà d'obra, de tot el poble. Els habitants de Vilanant a més finançaren parcialment la construcció de les Escoles. El 15 de maig de 1926 es varen inaugurar les noves escoles.

 

Actualment les Escoles de Vilanant reben el nom CEIP Tramuntana i pertanyen a la ZER La Garriga (format per les escoles d'Avinyonet de Puigventós, Cistella i Vilanant).

Llegia que el consistori deixava l’edifici per a usos escolars, el fet és del tot extraordinari, i contrarià la mala costum de les administracions de fer-se amb els edificis escolars per a destinar-los a d’altres usos.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/893258-vilanant-estrena-escola-i-situa-lajuntament-en-un-barraco.html

IN MEMORIAM. ESCOLA CASAS. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Trobava una fotografia; Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, davant l'entrada de les Escoles Cases, en sortir de presidir  l'acte d'inauguració. L'escola està ubicada a la plaça de Valentí Almirall del  barri del Clot del districte de Sant Martí, Barcelona. Acompanyaren al president Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona; Joan Casanellas, tinent d'alcalde i president de la Comissió de Cultura; els regidors de l'esmentada comissió: Joaquim Ventalló, Joaquim Pellicena i Frederic Brasó; Josep Jover, tinent d'alcalde; el regidor Miquel Ollé i Francesc Xavier Casals, conseller de Treball de la Generalitat, entre altres personalitats y membres de la família Guarro Casas.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-585-N-2825

El projecte, confeccionat en l’aspecte pedagògic per l’Assesoria Tècnica de Cultura de l’Ajuntament i en l’aspecte tècnic per l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 188 – Barcelona, 15 de maig de 1936) , que va adaptar i ampliar l’antic edifici barroc dels Hospitalers segons el gust noucentista de l’època, fou aprovat definitivament el 16 d’octubre de 1930. El 12 de novembre de 1930, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí, s’inauguren les obres.

 

El 1933 amb la presència de diverses autoritats municipals i qui en aquells moments era President de la Generalitat Francesc Macià s’inaugura oficialment l’Escola Municipal Casas.

https://agora.xtec.cat/ceipmescolacasas/lescola/historia/

IN MEMORIAM. ESCOLA DE VALLMANYA. ALCARRÀS. EL SEGRIÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió

.

Trobava una fotografia; Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) , president de la Generalitat de Catalunya, amb un grup d'infants a la sortida de l'escola de Vallmanya, al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-264-N-506

 L'acompanyen  la seva esposa Eugènia Lamarca de Mier (Lleida, 24 octubre de 1866 – La Jonquera, 18 de setembre de 1937) i la seva filla Maria Macia Lamarca.

La  família tenia en aquest indret una casa pairal que pervenia de la família de l'esposa del president Francesc Macià, Eugènia Lamarca. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues temporades. A part de la masia hi havia centenars d'hectàrees destinades a l'activitat agrària.

 

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES ESCAULES. BOADELLA I LES ESCAULES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Trobava una fotografia “Edifici de les antigues escoles de les Escaules”

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE111-99-N-7021

Les Escaules és un poble del terme municipal de Boadella i les Escaules. Es troba prop de la riba dreta de la Muga, sobre un turó i prop del torrent de la Caula, que forma el magnífic salt de la Caula i les gorgues de la Caula.

Dissortadament, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’edifici, i del  seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com 

IN MEMORIAM. CAN SURELL. COLÒNIA ESCOLAR DE L’INSTITUT-ESCOLA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN EL BREU MIRATGE DE DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Llegia que l'estiu de l'any 1934 la masia  de  Can  Surell – en algun lloc ho he trobat com Sorell -  va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella Graells (Villafranca del Panadés, 1879 - Barcelona, 1938 i d'Angeleta Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992), paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals.

L'Institut-Escola va ser el primer assaig pedagògic continuat d'escola activa a l'ensenyament públic en l'àmbit de l'educació secundària, experiència educativa pionera dels anys trenta.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-57-N-145

La finalitat de les estades de colònies mixtes al Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment

http://spvilamajor.blogspot.com/2011/07/mas-surell-un-projecte-de-poble-un.html

https://www.vilaweb.cat/noticia/4193212/20140523/fundacio-roger-torne-30-anys-millorant-benestar-infancia.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sorell

Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs del Josep Torné i Pardell, i si fos possible rebre’n una fotografia.

IN MEMORIAM. ESCOLA DE VILAJUÏGA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Trobava una fotografia . Vilajuïga . Detall de les arcades del pati d'entrada de l'edifici de les antigues escoles, actual casa de la vila

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE111-103-N-1501

Dissortadament, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’edifici, i del  seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

FONT DE LA MAREDEDÉU. MANLLEU. OSONA.

 

La Pilar Muntal Freixas, publica una fotografia de la Font de la Marededéude Manlleu.

És un clar element característic de la ciutat, de manera que ha donat nom al carrer i encara avui, molts ciutadans de Manlleu hi van a buscar aigua.

 

L'origen cal cercar-lo en una antiga font que hi havia, en època medieval davant mateix de l'església de Santa Maria en l'anomenada, precisament, plaça del Pou. Quan es va urbanitzar el sector de l'actual plaça de Dalt Vila, amb un anivellament de les terres, aquesta font va transformar-se en un pou. La dificultat per extreure'n l'aigua va aconsellar la canalització de la deu. El marquès d'Aitona, Guillén Ramón de Moncada y Portocarrero, VI marqués de Aytona (Madrid, 23 de desembre de 1671-Valencia, 5 de febrer de 1727) , propietari dels terrenys va permetre les obres que van concloure el 1722 amb la conducció de l'aigua mitjançant una mina amb parets fetes de còdols de riu.

 

El 16 de febrer de 1724, l'intendent general de Catalunya, José Pedrajas Pastor ( Madrid, 21.XI.1680 – 6.I.1744, va concedir la llicència d'ús de les aigües sobrants als regidors i comú dels veïns de Manlleu a canvi del pagament anual d'un sou i cinquanta rals, en moneda de Barcelona, a la hisenda reial.

 Les aigües que no s'aprofitaven i que no s'utilitzaven, van ser canalitzades fins a un abeurador de bestiar instal·lat el 1850 a la part alta del carrer d'Enric Delaris (popularment conegut com a Call de Ter)

 

La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font ha estat molt arrelada. A mitjan segle XIX , el Dr. Ramon Andreu Berenguer (Manlleu, Osona, 1822 - Vic, Osona, 1869) ja va compondre uns goigs que deien: "De Manlleu sou nomenada, amparo de tot Manlleu" i en aquella època estava envoltada de retaules i altres ofrenes votives que van ser retirats per manament del bisbe de Vic.

 

L'any 1929, es van estrenar els Goigs de la Mare de Déu de la Font de la Vila de Manlleu amb lletra de mossèn Joan Puntí i Collell (Manlleu, Osona, 1886 — Barcelona, 1962) i música de mossèn Ferran Gorchs i Rabat (1903 - 1943) que encara es canten.

La font també va patir també els estralls derivats de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que hem tingut fins al present . El 1936, iniciada la contesa bèl·lica , es va destruir la imatge. Aleshores es va acordar canviar-li  el nom pel de “Font de la Igualtat”

 

Un cop finalitzada la guerra el 1939, un devot manlleuenc va iniciar una subscripció per reconstruir-la novament.

Va fer-se una nova imatge de pedra, obra de l'escultor Pere Puntí Terra (l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962) , reproducció de l'antiga. Per fer aquesta reproducció va aprofitar les restes de pedra de la figura de Sant Bernat Calbó que, en els primers dies de l’alçament dels sediciosos feixistes , s'havia estimbat de la part alta de la façana de la catedral de Vic.

La reposició es va fer l'1 de setembre de 1940.

A primers de la dècada de 1970, es va arranjar l'entorn de la font i es van canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues estaven molt malmeses, s'havien col·locat al segle XIX  i eren d'una gran senzillesa. Les noves van ser obra del ceramista barceloní J. Vives, amb dibuix de Francesc d'A. Pujol i Escalé (Manlleu, 1916 - Manlleu, 1999) on consta un fragment dels goigs escrits l'any 1929.

 

A finals del segle XIX , el diumenge dins l'octava de Corpus, el veïnat de la font de la Mare de Déu ja celebrava festa.

 Anualment, un grup de veïnes i veïns la segueixen organitzant: pell matí es diu una missa a l'església de Santa Maria i, a la tarda, es resa el rosari i es canten els goigs.

 L'any 2013 es van reeditar els goigs escrits per mossèn Puntí i musicats per mossèn Gorchs; l'edició va anar a càrrec de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font-manlleu.html

https://www.museudelter.cat/en-els-300-anys-de-la-font-de-la-mare-de-deu-de-manlleu-nova-publicacio-en-linia-i-homenatge-a-les-pabordesses/

http://www.endrets.cat/index.php/text/160/el-plor-de-maria-ca.html