dissabte, 21 de gener del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DELS FRANCISCANS. SANTPEDOR. BAGES

 Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :


Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.


El Xavier Codina Balletbo‎, penjava fotografies  en el meu facebook, amb el següent text; claustre del antic convent dels franciscans segle XVII, (foto 1920), desprès de l’exclaustració havia estat escola.





l’any 1996 s'enderrocava l'edifici del Convent i s'hi construïa l'actual Institut d'Auro.




El Josep Salvany Blanch retratava també el claustre l’any 1918.


Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta comarca , sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars o coetanis a la dictadura franquista.


Els ho devem als nostres pares, avis,  besavis, rebesavis, i als nostres fills nets, besnéts, rebesnéts,… , i per damunt de tot, li devem a Catalunya.


Que l’any 2023 es facin realitat tots els somnis. 


Hem superat les 918 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i els lectors han fet 20668 impressions de totes o algunes de les publicacions, això vol dir que podrien existir fins a 23 ‘llibres’ que recullen TOTS els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem pogut documentar.


Ens encanta aquest nivell d’acceptació que hauria però, passar de ser passiva, a ser activa, i fer les seves aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts


divendres, 20 de gener del 2023

SANTA MARIA DE LA TORRE. ALINS DE LA VALLFERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

 

El Raúl Pastó Ceballos, m’envia fotografies de l’església de Santa Maria de la Torre, al terme d’Alins a la comarca del Pallars sobirà.




Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó.



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=119239


La nau és dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants, actualment ensorrada.




A ponent i descentrada respecte al eix de la façana es troba la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades als muntants, sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i carreus ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un major refinament respecta la resta de l'edifici.


 Cal considerar aquest edifici com una obra pròpia de les formes  de l'arquitectura del segle XII a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga dependència.


Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera, trobava situada la Farga de Santa Maria.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-torre-alins-de-vallferrera


A Sant Climent d’Àreu es conserva la talla d’una marededéu procedent de Santa Maria de la Torre. És recolzada sobre un voladís a manera de setial que es troba penjat al mur de la conca absidal.

 



Mare i fill són representats en posició frontal. El nen Jesús seu sobre la cama esquerra de la Mare, la qual cosa indica que en aquesta peça la Mare ha començat a perdre ja el paper de sedes sapientiae en detriment del protagonisme del Nen.

 

La marededéu duu el cap cobert amb vel i a sobre porta una corona amb les puntes florençades. Sobre la cama dreta, amb la mà tancada aguanta el que sembla ésser un ceptre. La mà esquerra apareix pel costat esquerre de l’infant Jesús en actitud d’acolliment. Els plecs de la roba són relativament naturalistes, petits i amples al braç dret, més marcats i verticals a la part frontal, formant una gran “v” a l’eix de simetria, sota els peus del nen. Els peus de la Mare apareixen tot just per sota del drapejat.

 

El Nen, coronat de la mateixa manera que la mare, va vestit amb túnica fins als peus i a sobre duu un mantell, els plecs del qual són visibles entre les cames. La mà dreta de l’Infant és alçada en actitud de beneir, mentre que l’esquerra descansa sobre el llom del llibre de les Escriptures, un posat que recorda el de la imatge de la seu de Girona. El treball de la túnica de l’Infant, amb petites incisions horitzontals que recorden plecs molt esquemàtics, és una característica que li dona un aspecte molt peculiar.

 

El setial sobre el qual seu la Mare de Déu té com a element remarcable les quatre columnetes acabades en boles daurades, amb les dues columnes davanteres més baixes que les posteriors.

 

Quant a la policromia, es fa difícil saber si és l’original. Els rostres permeten d’entreveure la carnació vermellosa molt espatllada, i s’observen escrostonaments a l’espatlla dreta de la Mare, la corona i el genoll esquerre del Nen i en ambdós rostres.

 

La posició lateral del Nen respecte a l’eix de simetria de la Mare fa pensar en una obra ja evolucionada dins el romànic. El plegat de les robes és més naturalista, allunyat del plegat geomètric. Una altra característica remarcable en aquesta imatge és el “ceptre” que duu a la mà dreta, un objecte gens habitual, comparable en tot cas a l’element floral de la marededéu de la catedral de la Seu d’Urgell, i possiblement afegit en època posterior. Caldria considerar aquesta imatge dins les formes característiques del segle XII, amb certs retocs posteriors.


Quan al topònim Alins:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1967


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

 


dijous, 19 de gener del 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA FONT O DEL CÍRCOL REPÚBLICA FEDERAL A LA CREU ALTA. EL SABADELL QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

  

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

La Maria dolors Dalmau Puig, publica una fotografia ; Alumnes del curs 1931-32 fotografiats al pati de l'escola Creu Alta, reconeguda com a Escola de la Font o Escola del Círcul ( república-federal) situada en la confluència del carrer Dinarés i el carrer Major;  identificats Pau Camps, Manel Aura, Francesc Vila, Mariano Camps, Alimón, Miró, Brugada, Cabezos, Busoms, Romero, Vidal, París, Molina, Castellón, Vivó, Miralles, González, Gil, Pineda i Martinez. El mestre es deia Manel i també ni hi havia un altre que s’anomenava Federico Garrabou




Copiat del diari de la Creu Alta del maig de 1995, cedit per la família Lombarte-Sola

dimecres, 18 de gener del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TIRVIA, ADVOCADA A SANT FELIU. EL PALLARS SOBIRÀ

El Raúl Pastó Ceballos, m’envia fotografies de l’església parroquial de Tirvia, a la comarca del Pallars sobirà, advocada a Sant Feliu.






La Catalunya Romànica explica que l’edifici romànic, encara dempeus abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCR`TIC de la II República , era descrit pel visitador episcopal l’any 1758 com un ampli edifici amb un altar principal i cinc de secundaris, una sagristia decent, i un cementiri ben tancat —cementiri on, fins fa pocs anys, eren conservades 7 esteles funeràries de factura alt-medieval—. Malmès a causa de de les accions bèl·liques en el període  1936-39, s’esfondrà totalment l’any 1943 a causa de les obres de reconstrucció de la població dutes a terme per “Regiones Desvastadas”, organisme que després edificà una nova església

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21032


Patrimoni Gencat en diu ; edifici de planta rectangular orientada a l'oest i portal de mig punt amb arcuacions en degradació, per damunt del qual i sota el pinyó s'hi obre un òcul. A la dreta, entrant per la porta, s'aixeca el campanar, dividit externament, amb frisos d'arcuacions cegues, per quatre pisos en els quals s'hi obren espitlleres estretes i finestres de mig punt geminades amb columneta central suportades per un capitell trapezoïdal sobre la qual hi descansen els arcs. Un xapitell remata el campanar. Construïda amb totxana i ciment recoberts i amb arrebossat, excepte els angles, les arcuacions i la porta, que són de pedra vista.

 

En el treball de camp de l'any 2020 es constata que l'edifici té un arrebossat amb un estuc de morter de calç que s'està el qual s'està esclovellant.




L'església ha estat restaurada tan a l'interior com a l'exterior; s'hi han usat materials impropis de maó ceràmic per realitzar reparacions puntuals en la façana principal. També s'hi han instal·lat canaleres de zinc per l'evacuació d'aigües de la coberta. A l'interior trobem un paviment de parquet, a més de l'enguixat i pintat dels paraments.

 

La Rosa i el Miquel, “ la parella romànica”  ens deien en ocasió de la seva visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/01/sant-feliu-de-tirvia-pallars-sobira.html


Quan al topònim Tirvia:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43488


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al  Raúl Pastó Ceballos i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya  

 


dimarts, 17 de gener del 2023

EL MAS MOTA. SALT. GIRONA

 

El Joaquin Gimeno , publica una fotografia, Façana de can Americana Seca o Mas Mota. Salt 1974





Patrimoni Gencat a l’entrada Mas Mota ens diu; Edifici aïllat corresponent a una antiga masia de planta quadrangular i estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Una tercera planta només agafa la crugia central adoptant la tipologia de la masia basilical. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Les parets portants són de maçoneria, que és estucada a les quatre façanes exteriors. Les dues façanes principals presenten un esquema compositiu a partir d'un eix central que és emfasitzat per la porta d'accés i la disposició tipològica basilical de la construcció. Els dos portals d'accés són emmarcats amb carreus ben tallats i tenen forma d'arc rebaixat.


El Mas Mota està  situat en el barri  i actualment es troba envoltat de blocs de pisos de construcció recent. Ha estat restaurada recentment i s'ha rehabilitat per a Centre social del barri.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21641

http://maparecursos.cbs.cat/2019/01/servei-municipal-dacollida-i-ciutadania.html

https://www.diaridegirona.cat/girona/2010/03/21/salt-recupera-mota-com-seu-49540908.html

https://www.canalajuntament.cat/sala-de-premsa/10317-salt-salt-posa-en-marxa-un-punt-de-suport-al-voluntariat-al-mas-mota

dilluns, 16 de gener del 2023

USEU I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

El Raúl Pastó Ceballos, publica una fotografia del poble d’Useu,  situat al sud-oest de l'antic cap de municipi, Baén, dalt d'un turó a l'esquerra del Barranc dels Obacs i la seva continuïtat cap a ponent, el Barranc de les Salines.

 



Useu tenia una església parroquial una mica allunyada del poble, a llevant d'aquest. Estava dedicada a sant Romà i fou substituïda en època moderna (segle XVIII) per una segona església amb la mateixa advocació de la que ens diu  Patrimoni Gencat que és un edifici   de planta rectangular.




 La capçalera és orientada a ponent. La façana amb la porta d'entrada es troba situada als peus de la nau, a orient, en el mur perpendicular al pinyó de la coberta de teula a dues aigües, al centre de la qual s'aixeca l'espadanya d'un sol ull amb arc de forma lleugerament ferrada. L'arc de la porta, senzilla, és rebaixat. Per damunt d'aquesta s'hi obre un petit òcul. L'aparell dels murs és de pedra de mida petita i irregular, travada amb morter.

 

En els paraments s'hi han realitzat reparacions d'esquerdes amb morter de ciment pòrtland i hi ha esclovellament de l'antic estuc de morter de calç. A la coberta hi apareix presència biòtica.

 


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/VistaImatge?codImatge=120549

A l'interior de Sant Romà d'Useu s'hi conservava una pica beneitera decorada amb relleus que anava encastada a la paret. El vas era de secció semicircular i la boca de secció plana, amb una decoració que es desenvolupava al perímetre exterior del vas; una sèrie d'arcuacions que inscriuen un motiu en forma de punta de llança o de fulla.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25425

Quan al topònim Useu:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45438

diumenge, 15 de gener del 2023

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LES PERERES. FONTANALS DE CERDANYA

El  Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs, a l’antic terme  d’Urtx, pertanyent avui a Fontanals de Cerdanya.




El temple va resultar molt afectat  pels estralls de l’any 1936, produïts com a conseqüència de la sedició – exitosa – dels militars feixistes encapçalats el general Franco, contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II República.


A causa del seu abandó, es va enfonsar la part central de la volta de la nau a l’hivern de 1988-89.


Des del 1992 s’hi fan tasques de restauració


En la seva estructura original, es tractava d’un edifici d’una nau, capçada per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada i arc de dovelles molt rudimentàries oberta al mig. La fàbrica de la paret absidal és de pedra ordinària, barreja de calcàries i esquists, primes i allargades, en filades vacil·lants. La boca de l’absis i els brancals de l’arc presbiteral van esmotxar-se al segle XVII per instal·lar un retaule de fusta daurada, destruït el 1936. La volta és de quart d’esfera.

 

L’absis i l’arc presbiteral són bastant més baixos que la nau, gairebé un metre i mig, circumstància que permet obrir una finestra alta i prima sobre aquest arc. És possible que l’absis es construís al segle XI i que la nau sigui del XII.

 

La planta de la nau és regular, amb les parets més gruixudes que l’absis, notables pel seu aparell d’opus spicatum fins a 2, 80 m d’alçada, alternant tres filades de pedres inclinades a una banda i a l’altra, amb tres o quatre filades de pedres de pla. Són pedres en brut, de mida mitjana les horitzontals i més petites les inclinades, amb les juntes molt irregulars, obertes i amb abundant morter de calç


La paret continua amunt amb filades horitzontals de pedres més grans, sensiblement escairades, fins a l’arrencada de la volta, de mig punt. És reforçada per dos arcs torals que divideixen la nau en tres trams no ben iguals. Els pilars que els sustenten no s’imbriquen bé amb les parets.

 

La paret nord es veu bastant desplomada per la càrrega de la volta, que és aplanada, igual que els arcs torals. Al segle XVIII, per apuntalar l’edifici, hom construí una capella a cada costat, a la meitat de la nau, i es remodelà l’església reforçant-la per sota els arcs amb uns altres de maó ben circulars i una falsa volta d’obra cuita, de la qual solament queden senyals, que amagava la de pedra deformada.

 

El frontispici té un aparell del mateix tipus que les parets laterals i s’hi obrí una porta en substitució de la primitiva, que devia ser en un tram de paret demolit en fer la capella meridional. Més tard es continuà amunt el frontispici a tota amplada, i quedà convertit en alta espadanya de dos ulls. Encara es construí mes tard la sagristia al nord-est de la nau.

 

A la capella de migjorn hi ha una pica baptismal antiga, incorporada dintre d’un nínxol a la paret.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-les-pereres-o-dancs-urtx

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7708 


La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes  i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya