IN MEMORIAM. LES PRIMERES ESCOLES DE LLIMIANA. PALLARS JUSSÀ

 

L’edifici del carrer  del Castell , 6 de Llimiana,  annex a la plaça formada pel trasllat del fossar vell, va donar aixopluc a les primeres escoles de la Vila

Patrimoni Gencat el descriu  així ;  té tres plantes, celler i golfes.

 La façana està molt reformada i deteriorada.

La porta noble té un escut a la llinda.

Hi ha restes d'una altra porta que sembla més antiga.

Les plantes superiors varen ser convertides en habitatges.

Els murs són de pedra de la zona, reblada i sense arrebossar. La coberta de teula àrab és de dos vessants.

L'any 1787, juntament amb l'escut del bisbat, s'inscriu a la llinda del portal adovellat, una inscripció sobre els motius de la seva funció docent pel "CANONICVS JOSEPH GREGORIS".

El sostre demogràfic de Llimiana s’assolia al cens de 1717 amb 910 ànimes, l’exercici de 2022 es tancava amb 146 habitants de dret, força desanimats.

CAPELLA DE LA PURÍSSIMA DE COLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Fotografies de Jordi Contijoch Boada

Patrimoni Gencat en diu ; Capella de planta rectangular adossada lateralment a un habitatge de tres plantes d'alçada. Antigament estava oberta a migjorn amb un gran arc continuació de la volta interior, i la coberta era a dues vessants. Actualment es troba modificada amb la façana tapiada amb porteta rectangular, finestres romboïdals i rosetó, coronada per un campanar de cadireta descentrat i amb coberta a un vessant, aixecada sobre l'anterior.

El nucli de població  de Coll ,  està situat en un coster, a 1180 metres. d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l'estret de les Cabanasses.

Coll va tenir escoles?. En cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-ho saber i enviar-nos.en una fotografia a l'email castellardiari@gmail.com 

TORRE DE LA CANDELA DE L’ALDEA. L’EBRE JUSSÀ

 

L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) – li afegeixo la O, perquè com en el meu mateix cas, quan vàrem néixer no es permetien al REGISTRO CIVIL noms en una llengua que no fos el castellà - , digui el digui, el rei mentider:

https://www.elnacional.cat/es/politica/20-anos-mentira-juan-carlos-lengua-castellana-nunca-impuesto_603410_102.html

En el meu cas, mantenia la O, per poder explicar justament " urbi et orbe"  aquella restricció injustificable. 

Retratava “Vista general de la torre de la Candela, del S. XIV a Amposta” l’any 1936, l’edifici està la terme de l’Aldea, i hores d’ara, és un lloc d’esbarjo.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5493/rec/3

https://laldea.cat/que-visitar/torre-de-la-candela

De fet bona part de Catalunya ha esdevingut  un “ parc d’atraccions”.

El Fons Estudi de la Masia Catalana, té poques fotografies de les comarques de l’Ebre jussà – BAJO EBRO- , i del Montsià.

CAN OLIVES. VEÏNAT DEL MANOL. LLADÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Patrimoni Gencat explica de Can Olives de Lladó;  Masia situada als afores del poble pel camí que porta a l'ermita de Santa Maria de L'Estela.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7427/rec/44

La gran masia de Can Olives és una construcció del segle XVIII.

L'habitatge principal té la porta en arc de mig punt adovellada, amb una inscripció a la dovella central: PERE OLIVAS Y FRANCH OLIVAS I FARRER O ANY 1776. Aquesta masia tenia nombroses dependències, com les corts, dependències per peregrins, per a cavalleries i carruatges, etc.

Es divideix en tres pisos, el més important dels quals era el central on hi havia les habitacions, biblioteca, salons que tenen les parets decorades al fresc. A l'interior hi ha també una capella d'una nau amb volta de llunetes, amb l'arc triomfal de punt rodó, dedicada a Santa Maria. Avui està abandonada.  Ens agradarà tenir noticia de l'advocació de la Marededéu que s'hi venerava, SANTA MARIA és un castellanisme herètic, i si fos possibles rebre'n alguna imatge  

La casa té el teulat amb vessant a dues aigües. El parament és de pedra irregular excepte les obertures i cantonades que són fets amb pedra ben escairada.

Feia una ventada notable quan confegia aquesta publicació el 3.11.2023, dissortadament  la "monotonia criminal"   contínua,  i alhora  en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

CAN HOSTA. BREDA. LA SELVA

 

Dolcet, J., un dels “ misteriosos” fotògrafs, sense nom propi, ni cognom matern, i per descomptat, res de res, quan al lloc i data de naixement i traspàs, retratava entre 1890 i 1936,  “Vista parcial de Can Hosta”, Breda, la Selva.  Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6947/rec/169

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

L’objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears.

L'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, suposava per a Catalunya retrocedir quasi a l'edat mitjana.  

Llegia de Can Hosta; edifici aïllat, situat en el trencall a la dreta de la sortida del nucli, en direcció Viabrea, just passat el restaurant Santa Anna.

Masia de grans dimensions, amb coberta a dos vessants i de teula àrab. Està formada per dos habitatges i altres dependències de caràcter agrícola (que a causa d'un incendi l'any 1994 quedaren en molt mal estat).

La del darrere, la més antiga, era una casa de masovers, i està datada en el s. XVI. Consta de planta baixa i pis. Façana de pedra picada, porta amb dovelles, i dues finestres d'estil gòtic. La central té quatre lòbuls en forma de petites cares que ornamenten la part inferior de l'arc conopial i que reposa damunt d'unes bases amb dues cares esculpides a l'aresta, i a més té un petit balcó. L'altra finestra, més petita, també té arc conopial amb quatre arquets (però en aquest cas sense cares esculpides) i reposa sobre unes bases amb dues cares d'àngel treballades a l'aresta.

L'altre habitatge, on vivien els amos de la masia, és el més modern i està datat del 1866. Coberta a doble vessant, amb el ràfec de la teulada amb bigues de fusta. Té planta baixa i dos pisos, i en destaca una gran galeria amb arcades: tres grans arcs a la planta baixa, tres més al pis i cinc arcs més petits al segon.

L'any 1994 hi hagué un important incendi a Breda i Can Hosta i el Molí d'en Fogueroles en patiren les conseqüències.

En el cas de Can Hosta les dependències agrícoles han quedat sense sostre

MASIA DEL XARPELL/XERPELL DEL PLA . MIRAVÉ. TERME DE PINELL DEL SOLSONÈS

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) retratava entre 1910 i  1936, “   Homes davant de Mas Xarpell de Riner”, i l’arxiu del Fons de la Masia Catalana afegeix encara “Terme del Miracle, Partit de Solsona”.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8566/rec/39

Totes les fotografies  son anteriors a l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. El projecte FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA es va acabar aleshores i no es va continuar desprès de la victòria dels sediciosos

FIBA LI , em deixava un comentari; Xarpell del Pla (Miravè, Pinell)

Miravé és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès, que visitàvem  fa més de 11 anys

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/09/el-tossal-de-mirave-pinell-de-solsones.html

https://lerida-lleida.pueblosespana.es/mirave/

Quan al topònim Xarpell,  en diu el diccionari català valpencia balear,  etimologicament,  potser del llatí sirpĭcŭlu, ‘paner’ (derivat de scirpus, ‘jonc’).

L’Isidre Blanc,  publica : https://ca.wikipedia.org/wiki/Xarpell 

No identifico l’actual edifici, amb el que retratava Lluís Vila i d'Abadal

Xarpell , o Xerpell del Pla està situada a 843 m d'altitud

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerpell_del_Pla

Xarpell o Xerpell nou , està situada a 771 m d'altitud.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerpell_Nou

No consta cap Xarpell a Riner, tenim doncs la certesa relativa de que la fotografia es feia a la parròquia de Miravé, al terme de Pinell, i ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com  una imatge actual, si més no amb una perspectiva semblant a la que escollia Lluís Vila i d'Abadal

El Josep Caelles Subirana,  afegia una imatge que és la mateixa que retratava el  Lluís Vila i d'Abadal.

El que no fem els catalans, no es farà.  

SANT POL I SANT SEBASTIÀ DE CABANABONA. LA NOGUERA

 

Llegia;  l’actual capella de Sant Pol és un edifici de factura barroca, datable amb anterioritat al 1798, data que consta en el seu paviment, que conserva en el seu costat nord l’antiga capella alt-medieval, utilitzada com a local secundari de servei a la capella moderna. En el moment present el temple romànic es troba en curs de rehabilitació i dignificació.

 

La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, molt deformada, com les parets laterals, que presenten un acusat desplom generat aparentment per l’acció de l’empenta de la volta i dels fonaments.

 

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral, sense brancals, que arrenca d’impostes bisellades, de les quals només es conserva la del costat nord.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/06/goigs-sant-pol-bisbe-i-martir.html

Actualment, s’accedeix a la capella des de l’edifici modern, per una porta sense caràcter que s’obre en la seva façana sud. Tanmateix, l’accés des de l’exterior s’efectuava per la façana de ponent, a través d’una porta amb arc dovellat, que respon, clarament, a una reforma de la porta original. Tampoc sembla original l’ull de bou adovellat situat en la mateixa façana, per sobre la porta. A l’absis s’obre una finestra quadrada, de factura tardana, al costat de la qual es conserven els brancals de la finestra original, de doble esqueixada, com la que es conserva en la façana sud, oberta dins la capella moderna i que és resolta amb una llinda retallada interiorment en arc.

 

Les façanes visibles són totalment mancades d’ornamentació, i en la del nord es conserven quatre contraforts, construïts en època indeterminada per suportar la deformació de la volta i els murs.

 

L’aparell és format per carreuó irregular, escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, i la volta és de formigó de calç, encofrat amb taulons, amb pedres disposades a plec de llibre; aquests elements palesen una obra rústega, sense excessives intencions arquitectòniques, datable dins la segona meitat del segle XI per les seves característiques constructives.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/06/goigs-sant-pol-bisbe-i-martir.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pol-de-cabanabona

https://www.google.com/maps/place/Ermita+de+Sant+Pol+de+Cabanabona/@41.838893,1.1920106,100m/data=!3m1!1e3!4m6!3m5!1s0x12a6818b565034a1:0x347f95bc62bc8e8!8m2!3d41.8388853!4d1.1924231!16s%2Fg%2F11f0wzsxxg?entry=ttu

Patrimoni Gencat  NO FUNCIONA el 31.10.2023, i des de  fa dies, i no ens han donat cap explicació.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22149

El món ha girat els ulls al horror que succeeix a Gaza

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Que Sant Pol, Sant Sebastià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»