En el món laboral sinònim de lliurar un o més dies feiners entre dos festius. En el món real, obra de fàbrica que ens permet superar una depressió i/o un obstacle [ barranc, riu ...]. D’aquests darrers i de la fascinació que exerceixen sobre la majoria de persones, va avui la història.
Us heu parat a pensar quants pobles només a Catalunya, porten en el seu nom Pont ?. Farem esment únicament dels més coneguts :
Pont d’Armentera --------------------Alt Camp-------- Tarragona
Pont de Bar --------------------------Alt Urgell--------- Lleida
Pont de Claverol ----------------------Pallars Jussà -----Lleida
Pont de Molins -----------------------Alt Empordà -----Girona
Pont de Montanyana----------------- Alta Ribagorça ----Lleida
Pont de Suert ------------------------Alta Ribagorça ----Lleida
Pont de Vilomara--------------------- Bages------------ Barcelona
Li comentava al Tomás Irigaray López, l’excel·lent fotògraf que m’acompanya en ocasions en les meves sortides per Conèixer Catalunya , que això de retratar ponts és feina feixuga, atès el seu gran nombre; voleu fer l’exercici de recordar-ne uns quants ?
Nosaltres – de moment – retratem únicament els ponts que tenen alguna ”especial qualitat arquitectònica “ ; hi ha però el risc cert d’afeccionar-se o fins d’especialitzar-se en aquesta mena d’infrastructura. En ocasió d’una sortida recent comptaven a Castellbell i el Vilar, fins a quatre ponts superposats en un espai inferior al quilòmetre : el pont de la carretera Abrera-Manresa, el pont del tren, el pont modern per creuar el riu llobregant, i prop seu l’anomenat Pont Vell; recollíem imatges – en aquesta ocasió – únicament del Pont Vell.
Tenim; qui no n’ha fet en alguna ocasió ?, imatges del Pont del Diable de Martorell, del magnífic exemplar gòtic que dona nom al Pont de Vilomara, però també d’una excepcional construcció dins del terme de Vacarisses, al Vallès occidental , que permet creuar el barranc de Sant Jaume, als trens de la línia Barcelona- Manresa ,..... comencem amics lectors a patir la síndrome del pont !
Arribats aquí està clar que no tornarem – ni nosaltres, ni vosaltres - a mirar-nos mai més de forma displicent els molts ponts que la demanda de comunicació a fet necessari construir.
Recordo l’afirmació d’un, podem anomenar-los “pontomans” ? que havent començat a recollir imatges de ponts de forma capritxosa, va arribar desprès d’uns quants anys de pràctica quasi setmanal, a prendre consciència que li esdevindria el final de la seva existència, abans de poder recollir imatges NOMÉS dels ponts del Llobregat i els seus afluents!
Com totes les coses que tenim a l’abast, sense obsessionar-nos, inclourem també els ponts en la nostra llista – llarga llista - de centres d’interès : baumes, molins, masies, ermites, monestirs, castells, tines ,.... arbres i arbredes, paisatges i manifestacions de la vida natural; ja en grup, ja únicament en parella, i fins que ens ho permetin les nostres forces; esteu tots convidats a participar en aquesta tasca, i també justament en la contemplació dels fruits aconseguits
© Antonio Mora Vergés
Us heu parat a pensar quants pobles només a Catalunya, porten en el seu nom Pont ?. Farem esment únicament dels més coneguts :
Pont d’Armentera --------------------Alt Camp-------- Tarragona
Pont de Bar --------------------------Alt Urgell--------- Lleida
Pont de Claverol ----------------------Pallars Jussà -----Lleida
Pont de Molins -----------------------Alt Empordà -----Girona
Pont de Montanyana----------------- Alta Ribagorça ----Lleida
Pont de Suert ------------------------Alta Ribagorça ----Lleida
Pont de Vilomara--------------------- Bages------------ Barcelona
Li comentava al Tomás Irigaray López, l’excel·lent fotògraf que m’acompanya en ocasions en les meves sortides per Conèixer Catalunya , que això de retratar ponts és feina feixuga, atès el seu gran nombre; voleu fer l’exercici de recordar-ne uns quants ?
Nosaltres – de moment – retratem únicament els ponts que tenen alguna ”especial qualitat arquitectònica “ ; hi ha però el risc cert d’afeccionar-se o fins d’especialitzar-se en aquesta mena d’infrastructura. En ocasió d’una sortida recent comptaven a Castellbell i el Vilar, fins a quatre ponts superposats en un espai inferior al quilòmetre : el pont de la carretera Abrera-Manresa, el pont del tren, el pont modern per creuar el riu llobregant, i prop seu l’anomenat Pont Vell; recollíem imatges – en aquesta ocasió – únicament del Pont Vell.
Tenim; qui no n’ha fet en alguna ocasió ?, imatges del Pont del Diable de Martorell, del magnífic exemplar gòtic que dona nom al Pont de Vilomara, però també d’una excepcional construcció dins del terme de Vacarisses, al Vallès occidental , que permet creuar el barranc de Sant Jaume, als trens de la línia Barcelona- Manresa ,..... comencem amics lectors a patir la síndrome del pont !
Arribats aquí està clar que no tornarem – ni nosaltres, ni vosaltres - a mirar-nos mai més de forma displicent els molts ponts que la demanda de comunicació a fet necessari construir.
Recordo l’afirmació d’un, podem anomenar-los “pontomans” ? que havent començat a recollir imatges de ponts de forma capritxosa, va arribar desprès d’uns quants anys de pràctica quasi setmanal, a prendre consciència que li esdevindria el final de la seva existència, abans de poder recollir imatges NOMÉS dels ponts del Llobregat i els seus afluents!
Com totes les coses que tenim a l’abast, sense obsessionar-nos, inclourem també els ponts en la nostra llista – llarga llista - de centres d’interès : baumes, molins, masies, ermites, monestirs, castells, tines ,.... arbres i arbredes, paisatges i manifestacions de la vida natural; ja en grup, ja únicament en parella, i fins que ens ho permetin les nostres forces; esteu tots convidats a participar en aquesta tasca, i també justament en la contemplació dels fruits aconseguits
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada