En Pere es va llevar, va mirar per la finestra. El nou dia escampava la llum per la teranyina d’ocres i verds dels camps de Ollers, Galliners, Vilavenut, Puigpalter... L’aire fresc del matí el féu tremolar. Obrí la porta i se n’anà a la sala, on sota la imatge de Sant Mer hi havia una palangana de ceràmica que es sostenia dins un moble de fusta. El recipient contenia aigua, amb la qual es va rentar la cara i les mans.
En Joan, el pare, i els germans grans ja eren al camp. La mare, la Maria Anna, casada en segones núpcies amb en Joan, esperava en Pere a la cuina. Era una habitació ennegrida pel foc a terra. Les olles d’aram brillaven sobre els prestatges dels quals en penjaven cabeces d’all i tomàquets de sucar. En Pere va menjar un tros de pa de sègol, sucat amb codonyat i es va beure un vol de llet. Tot seguit va agafar les beceroles i va buscar la sortida, però la mare el va agafar pel coll i el va besar, a les galtes i al front.
- Aprofita, Pere...!
En Pere va sortir a la carrera de la masia. Anava descalç, cosa que li feia sentir la tebior de l’herba escalfada pel sol del matí. Al cap d’una estona, la torre del campanar quadrada, sobre la qual s’hi sosté una piràmide sorgia dels verds i es retallava a l’atzur.
En Pere va arribar a Ollers quan els veïns treien les vaques a pasturar. Va córrer cap al gran edifici quadrat, on el rector ensenyava de lletra a tota la mainada de la rodalia. Llavors va pensar en els consells del pare que li deia que s’havien d’aprofitar les ensenyances del capellà d’Ollers que ensenyava de lletra i de comptes als nens. El pare li explicava que era necessari que els pagesos sabessin comptar i apuntar els beneficis i les despeses de la casa. Cal portar una bona relació del que entra i el que surt perquè prosperi la casa, li deia el pare cada dia a cau d’orella
Entrà a l’escola, on hi havia una gran taula voltada de nois, amb papers, tinters i plomes, tremps... Estava tot a punt perquè comences. Per fi sortí mossèn Baldiri. Els nens s’aixecaren i sense que el mestre els ho manés cantaren el Parenostre. Tot seguit començà la classe.
- Per saber i aprendre d’escriure bé és menester tenir un bon paper, bona ploma i bona tinta perquè el paper gròful impedeix de fer bé les lletres, espatlla prest el tremp de la ploma i cansa la mà del qui escriu; i així el paper per escriure bé ha de ser llis i prim i que tingui cola suficient perquè no es fongui; i es coneixerà si no fon, posant sobre el paper una gota d’aigua o de saliva, se deté un poc, que no passa el paper . I la tinta es coneixerà que és negra i bona si, posant-ne una gota sobre l’ungla del dit polze, no cau i deixa l’ungla negra allà on s’ha tocat 1.
Els nens van comprovar si disposaven de bon paper i de bona tinta i tot seguit , mossèn Baldiri començà el dictat:
- M’apar que la llengua catalana té un gran avanç o una gran excel.lenència sobre les altres, perquè té una gran aptitud i proporció per aprendre i entendre les altres llengües. pues l’experiència ensenya que lis catalans fàcilment entenen les nacions estrangeres i que ab facilitat aprenen de parlar son llenguatge; però que molt al contrari succeeix a les nacions estrangeres que vénen en esta província, les quals ab dificultat entenen nostre llenguatge i ab molt dificultat lo aprenen de parlar 2.
1)Reixach, Baldiri “Instruccions per l’ensenyança de minyons” Narcís Oliva., Girona 1749
2) Item. Cit.
© Xavier Valeri
Ollers: És un poblet disseminat per la conca del torrent Remiol. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls i a l´antic comtat de Besalú. Té 36 habitants(1993)(el 1975 en tenia 72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista uns 10 Km de Banyoles i s´hi arriba per una carretera asfaltada l´any 1992, que enllaça amb la que uneix Vilavenut amb Galliners. La cita més antiga que posseïm correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers, la grafia llatina era Ollariis, que és la traducció del català Ollers o Olers. Això fa pensar que el seu origen prové d´una indústria popular dedicada a la confecció d´olles. Alguns experts no troben aquesta raó prou convincent, perquè era un lloc allunyat de les vies de comunicació i no veuen que una tal indústria pogués tenir vida. La idea, però, no sembla tan descabellada, sobretot si tenim present que, avui dia, hi funciona també un petit taller de ceràmica. Les altres etimologies que es proposen, com la derivació de l´arrel celta OL combinada amb el sufix pre-romà ES, semblen encara menys convincents. Si fos així, però, el nom d´Ollers tindria el significat genèric del lloc aquós.
En Joan, el pare, i els germans grans ja eren al camp. La mare, la Maria Anna, casada en segones núpcies amb en Joan, esperava en Pere a la cuina. Era una habitació ennegrida pel foc a terra. Les olles d’aram brillaven sobre els prestatges dels quals en penjaven cabeces d’all i tomàquets de sucar. En Pere va menjar un tros de pa de sègol, sucat amb codonyat i es va beure un vol de llet. Tot seguit va agafar les beceroles i va buscar la sortida, però la mare el va agafar pel coll i el va besar, a les galtes i al front.
- Aprofita, Pere...!
En Pere va sortir a la carrera de la masia. Anava descalç, cosa que li feia sentir la tebior de l’herba escalfada pel sol del matí. Al cap d’una estona, la torre del campanar quadrada, sobre la qual s’hi sosté una piràmide sorgia dels verds i es retallava a l’atzur.
En Pere va arribar a Ollers quan els veïns treien les vaques a pasturar. Va córrer cap al gran edifici quadrat, on el rector ensenyava de lletra a tota la mainada de la rodalia. Llavors va pensar en els consells del pare que li deia que s’havien d’aprofitar les ensenyances del capellà d’Ollers que ensenyava de lletra i de comptes als nens. El pare li explicava que era necessari que els pagesos sabessin comptar i apuntar els beneficis i les despeses de la casa. Cal portar una bona relació del que entra i el que surt perquè prosperi la casa, li deia el pare cada dia a cau d’orella
Entrà a l’escola, on hi havia una gran taula voltada de nois, amb papers, tinters i plomes, tremps... Estava tot a punt perquè comences. Per fi sortí mossèn Baldiri. Els nens s’aixecaren i sense que el mestre els ho manés cantaren el Parenostre. Tot seguit començà la classe.
- Per saber i aprendre d’escriure bé és menester tenir un bon paper, bona ploma i bona tinta perquè el paper gròful impedeix de fer bé les lletres, espatlla prest el tremp de la ploma i cansa la mà del qui escriu; i així el paper per escriure bé ha de ser llis i prim i que tingui cola suficient perquè no es fongui; i es coneixerà si no fon, posant sobre el paper una gota d’aigua o de saliva, se deté un poc, que no passa el paper . I la tinta es coneixerà que és negra i bona si, posant-ne una gota sobre l’ungla del dit polze, no cau i deixa l’ungla negra allà on s’ha tocat 1.
Els nens van comprovar si disposaven de bon paper i de bona tinta i tot seguit , mossèn Baldiri començà el dictat:
- M’apar que la llengua catalana té un gran avanç o una gran excel.lenència sobre les altres, perquè té una gran aptitud i proporció per aprendre i entendre les altres llengües. pues l’experiència ensenya que lis catalans fàcilment entenen les nacions estrangeres i que ab facilitat aprenen de parlar son llenguatge; però que molt al contrari succeeix a les nacions estrangeres que vénen en esta província, les quals ab dificultat entenen nostre llenguatge i ab molt dificultat lo aprenen de parlar 2.
1)Reixach, Baldiri “Instruccions per l’ensenyança de minyons” Narcís Oliva., Girona 1749
2) Item. Cit.
© Xavier Valeri
Ollers: És un poblet disseminat per la conca del torrent Remiol. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls i a l´antic comtat de Besalú. Té 36 habitants(1993)(el 1975 en tenia 72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista uns 10 Km de Banyoles i s´hi arriba per una carretera asfaltada l´any 1992, que enllaça amb la que uneix Vilavenut amb Galliners. La cita més antiga que posseïm correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers, la grafia llatina era Ollariis, que és la traducció del català Ollers o Olers. Això fa pensar que el seu origen prové d´una indústria popular dedicada a la confecció d´olles. Alguns experts no troben aquesta raó prou convincent, perquè era un lloc allunyat de les vies de comunicació i no veuen que una tal indústria pogués tenir vida. La idea, però, no sembla tan descabellada, sobretot si tenim present que, avui dia, hi funciona també un petit taller de ceràmica. Les altres etimologies que es proposen, com la derivació de l´arrel celta OL combinada amb el sufix pre-romà ES, semblen encara menys convincents. Si fos així, però, el nom d´Ollers tindria el significat genèric del lloc aquós.
Escola de Mossèn Baldiri Reixach. Adossada a la rectoria hi ha una casa molt gran construïda per ser escola. Allà, mossèn Baldiri Reixach ensenyava els minyons de la parròquia. Durant l'exercici del seu magisteri va escriure el llibre de pedagogia que l'ha fet famós: "Instruccions per l'Ensenyança de minyons", del qual es van fer sis edicions i dues traduccions, una al castellà i l'altra al francès. Una làpida recorda l'oculta labor d'aquell eminent pedagog que fou una legítima glòria del sacerdoci i del magisteri gironins. Diu així: EN AQUESTA CASA DURANT MITJA CENTÚRIA EN EL SEGLE XVIII MOSSÈN BALDIRI REIXACH MESTRE DE MINYONS FOU LLUM, EXEMPLE I GUIA. HONOR DE LA PÀTRIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada