divendres, 13 de març del 2009

ANTIGA PARRÒQUIA DE SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LLICÀ D'AMUNT







Feien l’Antoni Ibáñez Olivares, i el Feliu Añaños i Masllovet, el camí des de l’aparcament de l’església parroquial de sant Julià de Lliça d’Amunt, fins l’ermita de Santa Justa i Santa Rufina; els calia – no sense risc - superar el curs del riu Tenes; m’anticipava amb el vehicle, tot i fent recerca d’altres destinacions de la contrada : Sant Simplici, i Sant Cristòfol de Pallars, en el terme veí de Santa Eulalia de Ronçana.

Aquesta ermita de Santa Justa i Santa Rufina s’alça a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem nord del terme de Lliçà d’Amunt i prop de la carretera de Caldes a Granollers. Una bona referència és la casa Bosch, situada a la dreta de la carretera en direcció Granollers, davant mateix al costat en el costat esquerra comença una pista forestal que de seguida deixeu novament a l’esquerra superant una cadena, i dins d’un petit bosc, amagada o millor protegida per la vegetació trobareu aquesta autèntica joia romànica.

Història

Les primeres referències documentals són de 1101 i el 1125. Des del segle XII l’església tenia funcions de parròquia. Sembla que fou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un lloc de poblament ben conegut a l’època romana. A començament del segle XV apareix citada com a Santa Justa d’Olivet, fent referència a la “domus” o casa forta que tenia a prop.

A causa del despoblament general de l’indret, fou suprimida com a parròquia i va passar a ser sufragània de la de Santa Eulàlia de Ronçana i, el 1432, de la de Sant Julià de Lliçà d’Amunt fins als nostres dies. El 1936 fou cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció. Va ser refeta respectant la seva estructura inicial per iniciativa de la Parròquia de Sant Julià, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Lliçà d’Amunt, poble i amics. Finalment es va inaugurar l’actual temple el 14 de novembre de 1982.

Descripció

La construcció és típicament romànica, amb dues fases diferenciades. La nau fins a l’absis pot ser del segle XI i presenta la peculiaritat del mur que tanca el presbiteri, molt poc habitual a Catalunya. La segona fase correspon a l’absis amb una tipologia d’entorn del segle XII. Al fons del presbiteri es va situar el retaule gòtic de la vida i martiri de les santes pintat per Rafael Vergós, i que l’any 1916 va passar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva.

Al segle XVI es reformà la façana i es construí el campanar. Fou en el segle XVIII quan s’edificà la capella lateral del Roser.

L’aplec sol celebrar-se el tercer diumenge de juliol.

Ens agraden totes les capelles, ermites i esglésies, romàniques o no. Us mentiria però si us amagues la meva personal satisfacció en veure – amb els meus ulls – aquest edifici religiós que no puc sinó qualificar com d’ extremadament bell.

Us recomanen la seva visita.

© Antonio Mora Vergés