L’antic terme del Pi comprenia part dels actuals municipis de Sant Agustí de Lluçanès i de Sora (Osona); (s'estenia des de l'església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, fins al mas Casa-ramona, de Sora). Depenia al s XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll ; perdé l'autonomia com a terme avançat el segle XVI
Quan a la parròquia de Sant Genís del Pi prop del mas Casademunt, al NE del terme el lloc pertanyia a Ripoll des d'abans del 938. Els homes del Pi gaudien d'autonomia i d'organització civil pròpia, que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu d'aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i part a Sant Agustí. L'església era proveïda pel paborde de Palau, i encomanada al rector de Sant Agustí al segle XVII.
L'edifici actual fou construït al segle XVIII, i el 1878 perdé els atributs parroquials. Malgrat això, en el petit cementiri observem la construcció recent de nínxols,flors i estris de naturalesa funerària, que son clares senyals justament del manteniment d’algunes activitats especifiques i pròpies de les Parròquies.
L'Alou és un petit nucli, al N del terme, format per un carrer amb força pendent al llarg del qual es troben les cases. Just al costat oposat de la Vall que conformen juntament amb la Parròquia i el Cementiri del Pi.
M’agrada particularment comprovar l’extrema cura amb que es mantenen els petits fossars de la majoria de les antigues parròquies; certament potser ens organitzaran la vida –i fins la mort - des de Barcelona, Madrid, Estrasburg o Washington; tinc pel cert però, que per més que s’ho proposin no podran modificar els hàbits post-mortem que ens acompanyem des de la nit dels temps.
Tanquem respectuosament la porta del petit cementiri de Sant Genis del Pi.
Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria
Hi ha un text bíblic que sembla pensat per als governs del REINO DE ESPAÑA
Siràcida (Eclesiàstic) 4
Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
5 No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.
Que sant Genís elevi a l’Altíssim la pregaria dels lluçanencs, lllavorsinencs, llançanencs, trempolins, moianesos, calderins, encampcadans . gosolans, berguedans , noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada