Pagàvem 2,30 € cadascú, la Paqui Cabeza i Carrasco, el Tomàs Irigaray i Lopez, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, sembla que hi ha una llarga llista de reduccions de preu, a les que no podem accedir, ja que s‘exclouen de forma expressa els catalans, i els enamorats d’aquesta terra nostra. No ens sap greu pagar, el que em revolta és fer-ho aquí al Penedès, quan Collserola – que per espai i instal•lacions publiques no admet comparació – és gratuït. Entenc que la discriminació obeeix bàsicament a raons electorals, o sinó que m’ho expliquin.
Algunes dades bàsiques del lloc :
Antiga ciutat i castell del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d'un turó (358 m alt) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l'indret era habitat ja a l'època neolítica i a l'edat del bronze. Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país; en resta una muralla dita iberoromana (de la fi del s III aC o del principi del s II aC), refeta al segle X, i nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d'època iberoromana; la base del castell és de parament romà.
Abandonat durant la pau romana (Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i abandonada en temps de pau), tornà a prendre nova importància a la reconquesta.
És esmentada ja el 911 amb el nom d'urbs Olerdulae. El 929 el comte Sunyer I edificà un castell sobre les ruïnes de la ciutat i una església dedicada a Sant Miquel, que consagrà el bisbe Tenderic vers el 935, bastida al costat d'una d'anterior, de tipus mossàrab, construïda pels primers pobladors al s IX, de la qual resta la capçalera rectangular per fora i semicircular per dins amb un arc triomfal de ferradura. La documentació dels anys 950-978 l'anomena castrum o civitas Olerdulae.
Es convertí en centre de la marca, dita també comtat, del Penedès. L'església fou ampliada i consagrada de nou pel bisbe Vives el 991, i altra vegada al s XII. Entorn seu i fora del recinte, al pla dels Albats, hi ha nombroses tombes antropomòrfiques excavades que han donat nom popularment al tipus de tomba olerdolà.
Entre el 995 i el 1108 fou presa pels àrabs diverses vegades (el 1108 pels almoràvits) i recuperada i restaurada pels cristians.
En 1041-58 se n'apoderà i en fou senyor Mir Geribert, que s'intitulà príncep d'Olèrdola, en rebel•lió oberta contra Ramon Berenguer I. El domini tornà als comtes de Barcelona i la castlania fou dels descendents de Mir Geribert, els senyors de Sant Martí Sarroca. Els seus habitants gaudiren d'especials franqueses comtals, però arribada la pau i la restauració del s XII la vella ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca i restà com a simple fortalesa a partir dels ss XIV i XV.
La seva revaloració s'inicià amb Puig i Cadafalch (1909) i amb Gómez Moreno (1919).
La diputació provincial de Barcelona n'inicià la restauració en 1926-28. Fou declarada monument nacional el 1931. El 1963 la diputació provincial n'adquirí la propietat i emprengué obres de restauració i la creació d'un museu monogràfic, adossat a les antigues muralles, inaugurat el 1971 D'ençà del 1983 el Museu Arqueològic de Barcelona hi ha realitzat excavacions arqueològiques, documentant a la cara interna de la muralla l'existència de les següents fases :
medieval, romanorepublicana, ibèrica i de l'edat del bronze, amb llargs períodes d'abandonament entre els moments d'ocupació.
La primera fortificació data del bronze final (ss IX-VIII aC) i el poblat ibèric del s IV al II aC. Al final d'aquesta centúria els romans construïren una sòlida muralla, una torre en el punt més elevat, per tal de controlar la Via Heraclea (posteriorment Via Augusta) i una gran cisterna que degué pal•liar la manca d'aigua que caracteritza la plataforma rocosa olerdolana.
La pluja ens acompanyarà durant tot el recorregut, des del Centre d’Interpretació, fins a les restes del Castell i Talaia romana.
Josep Salvany i Blanch, l’any 1.921 deixava un testimoni gràfic del indret, que penjaré juntament amb les fotos actuals, a coneixercatalunya.blogspot.com
© Antonio Mora Vergés
Algunes dades bàsiques del lloc :
Antiga ciutat i castell del municipi d'Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d'un turó (358 m alt) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l'indret era habitat ja a l'època neolítica i a l'edat del bronze. Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país; en resta una muralla dita iberoromana (de la fi del s III aC o del principi del s II aC), refeta al segle X, i nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d'època iberoromana; la base del castell és de parament romà.
Abandonat durant la pau romana (Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i abandonada en temps de pau), tornà a prendre nova importància a la reconquesta.
És esmentada ja el 911 amb el nom d'urbs Olerdulae. El 929 el comte Sunyer I edificà un castell sobre les ruïnes de la ciutat i una església dedicada a Sant Miquel, que consagrà el bisbe Tenderic vers el 935, bastida al costat d'una d'anterior, de tipus mossàrab, construïda pels primers pobladors al s IX, de la qual resta la capçalera rectangular per fora i semicircular per dins amb un arc triomfal de ferradura. La documentació dels anys 950-978 l'anomena castrum o civitas Olerdulae.
Es convertí en centre de la marca, dita també comtat, del Penedès. L'església fou ampliada i consagrada de nou pel bisbe Vives el 991, i altra vegada al s XII. Entorn seu i fora del recinte, al pla dels Albats, hi ha nombroses tombes antropomòrfiques excavades que han donat nom popularment al tipus de tomba olerdolà.
Entre el 995 i el 1108 fou presa pels àrabs diverses vegades (el 1108 pels almoràvits) i recuperada i restaurada pels cristians.
En 1041-58 se n'apoderà i en fou senyor Mir Geribert, que s'intitulà príncep d'Olèrdola, en rebel•lió oberta contra Ramon Berenguer I. El domini tornà als comtes de Barcelona i la castlania fou dels descendents de Mir Geribert, els senyors de Sant Martí Sarroca. Els seus habitants gaudiren d'especials franqueses comtals, però arribada la pau i la restauració del s XII la vella ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca i restà com a simple fortalesa a partir dels ss XIV i XV.
La seva revaloració s'inicià amb Puig i Cadafalch (1909) i amb Gómez Moreno (1919).
La diputació provincial de Barcelona n'inicià la restauració en 1926-28. Fou declarada monument nacional el 1931. El 1963 la diputació provincial n'adquirí la propietat i emprengué obres de restauració i la creació d'un museu monogràfic, adossat a les antigues muralles, inaugurat el 1971 D'ençà del 1983 el Museu Arqueològic de Barcelona hi ha realitzat excavacions arqueològiques, documentant a la cara interna de la muralla l'existència de les següents fases :
medieval, romanorepublicana, ibèrica i de l'edat del bronze, amb llargs períodes d'abandonament entre els moments d'ocupació.
La primera fortificació data del bronze final (ss IX-VIII aC) i el poblat ibèric del s IV al II aC. Al final d'aquesta centúria els romans construïren una sòlida muralla, una torre en el punt més elevat, per tal de controlar la Via Heraclea (posteriorment Via Augusta) i una gran cisterna que degué pal•liar la manca d'aigua que caracteritza la plataforma rocosa olerdolana.
La pluja ens acompanyarà durant tot el recorregut, des del Centre d’Interpretació, fins a les restes del Castell i Talaia romana.
Josep Salvany i Blanch, l’any 1.921 deixava un testimoni gràfic del indret, que penjaré juntament amb les fotos actuals, a coneixercatalunya.blogspot.com
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Veig que has omès, potser pietosament, qualsevol referència a la monstruosa "restauració" (cometes obligatòries en aquest cas) que ha patit l'església. Especialment l'interior és un exemple de com NO s'han de fer aquestes coses. Hauran contractat paletes musulmans rancuniosos?
Publica un comentari a l'entrada