dijous, 24 de juny del 2010

ELS PONTS DE BEGET. [ ALTA GARROTXA].CAMPRODON. RIPOLLÈS

El títol ja necessita aclariments :


La primera cita documental de Beget és de l'any 959 (Beiedo)i l'església actual fou edificada per iniciativa del monestir de Sant Pere de Camprodon, que havia comprat l'alou de Beget el 1013; Arnau de Llers la va restituir a l'Església de Girona el 1160. El 1378 tenia 22 focs i a la fi del segle XVII consta com a lloc reial. Posteriorment formà part de la vegueria de Camprodon i del corregiment de Vic. Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l'any 1969, encara que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa.


L'accés es fa per l'actual C-38, des de Camprodon en direcció a Molló, trencant per la desviació a la dreta, en direcció a Rocabruna i Beget.


El poble està situat a 541 metres d'altitud i les seves cases estan esglaonades sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts medievals .


La majoria dels ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, són d'un sol arc, que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura. Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, però amb pendents suaus per facilitar el pas de les persones i els animals, per l’amplada dels ponts de Beget, cal excloure els pas de carros.





Em calia en un dels ponts- el primer que cal creuar quan arribes al poble - baixar fins al llit del riu per recollir-ne una imatge fidel.






El segon, que trobem desprès de davallar quasi fins al nivell de l’aigua, és senzill de retratar, i - agraït – que en termes fotogràfics vindria a ser com aquelles persones que tenen fotogènia. [Que sol sortir bé en ésser fotografiat.]


Amb molt menys el americans fan un llibre d’èxit i una pel•lícula [ Els ponts de Madison ].


Beget, te altres atractius, però amics lectors no deixeu de banda els seus meravellosos ponts de pedra.

© Antonio Mora Vergés

http://www.premisblocs.cat/bloc/395#