Agafàvem el trencall que mena fins l'antic poble de Fillol (dit popularment Fiol) ; va ser un municipi independent des del segle XVI fins al XIX, en que fou agregat a Sant Martí de Tous.
Estava presidit pel desaparegut castell del mateix nom, situat dalt del turó, documentat des del 1162 i que va ser possessió de la família Cardona.
El poble avui està format per unes quantes cases agrupades, restaurades algunes modernament, i enrunades definitivament les altres, li pertanyent també algunes masies disperses.
En depenia la Roqueta de Fiol, lllogaret, situat a 740 metres d'altituf, al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat. La seva església advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefasta influencia de la llengua dels ocupants , és actualment un santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, dependent de la parròquia de Fiol.
El castell de la Roqueta, situat prop de l'església, esmentat ja al segle X, pertangué als Cervelló. El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus. El 1330 l'abat cedí l'església al bisbe de Vic.
El nucli de Fiol està presidit per l’església de Sant Cristòfol/Menna ; hi ha constància que hi va haver una primera església romànica, documentada des del segle XI, però l'edifici actual és del segle XVIII, a la porta hi ha la data de 1791. És un edifici de pedra, amb un gros campanar d'espadanya de dos ulls i un ocul a la façana. El portal és adovellat, de punt rodó. En la darrera restauració s'ha tret un aplacat modern que imitava carreus de pedra.
No trobàvem a ningú en la nostra tasca de recollir imatges de Sant Cristòfor/Menna , envoltat d’edificis en runes; mentre fèiem aquesta tasca, la Irene Tironi Laporte tallava un ram de ginesta, que lluirà molt bonic a casa de la seva filla.
Passaven alguns minuts de les 13,00 quan ens acomiadàvem a Igualada de la nostra sherpa.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
El nucli de Fiol està presidit per l’església de Sant Cristòfol/Menna ; hi ha constància que hi va haver una primera església romànica, documentada des del segle XI, però l'edifici actual és del segle XVIII, a la porta hi ha la data de 1791. És un edifici de pedra, amb un gros campanar d'espadanya de dos ulls i un ocul a la façana. El portal és adovellat, de punt rodó. En la darrera restauració s'ha tret un aplacat modern que imitava carreus de pedra.
No trobàvem a ningú en la nostra tasca de recollir imatges de Sant Cristòfor/Menna , envoltat d’edificis en runes; mentre fèiem aquesta tasca, la Irene Tironi Laporte tallava un ram de ginesta, que lluirà molt bonic a casa de la seva filla.
Passaven alguns minuts de les 13,00 quan ens acomiadàvem a Igualada de la nostra sherpa.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada