ESGLÉSIA DE BELLVER, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. FONT-RUBÍ. . EL PENEDÈS UBÈRRIM

M’explicava un bon amic, capellà , que únicament és possible trobar romànic en estat pur, en aquells llocs on les condicions de vida eren extremadament difícils. Quan hi ha millores econòmiques en una comunitat, això és reflexa en la seva església que es reforma i/o es fa de nou.


El Concili d'Efes de l'any 431, proclamava solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos), la denominació   Santa Maria ,  és mantinguda quasi exclusivament per l'església herètica nacional catòlica , i al ensems, imposada " manu militari " als territoris "conquerits ". 

 L'Assumpció de de Bellver , -‘ Pulcro videre’ , és a dir de “bell veure” o “bella vista” ‘ , fou consagrada el 1152 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, que sis-cents anys després seria enderrocada per erigir l’actual edifici. és un exemple – si us en calien -.

Aquesta església , caracteritzada per l’impol•lut blanc de la seva façana, perfectament integrat amb les cases que engloben la plaça central d’aquest nucli de Font-Rubí, no estava destinada a fins parroquials, amb el pas del temps però, es va anar consolidant fins a substituir la obsoleta parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt, capella del segle XI situada prop del nucli habitat  de Bellver.

Destaca per la barreja entre l’estil neoclàssic i el barroc ; es caracteritza per la singular portalada i pel cloquer que s’erigeix imponent en un dels laterals de la façana. Aquesta imposa pels dos elements més rellevants; d’una banda la porta d’entrada eminentment neoclàssica, sostinguda per un arc escarser flanquejat amb una pilastra esculpida a cada costat, i presidit per una petita reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, i d’altra banda les formes ondulants del capcer, que cedeix la major importància de la façana a l’òcul central. També cal esmentar, el campanar de planta quadrada a la part inferior, que es converteix en planta octogonal a la superior, i que es veu coronat per un pinacle cònic al capdamunt. Just prèviament al pinacle, quatre finestrals d’arc de mig punt alberguen les campanes que repiquen les hores d’aquest nucli font-rubinenc.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-bellver

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2600

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Al costat dret, també de blanc immaculat, el cementiri parroquial.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels font-rubinencs,  aranesos,   bascos, gallecs, catalans, palestins , ruandesos,  pagesos, ramaders, pescadors,..  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern