el carrer aleshores desert estava curull de gent, com el pati que dona accés al temple, i que tot just arranjàvem en aquella llunyana data dels inicis del segle XX.
Anàvem al concert de presentació de la formació orquest:art que juntament amb les Corals Musicorum , executarien un Programa d’allò més encisador : Obertura Encantandora, i les Suites : La Sirenita, Newsies, Amor, i el Geperut de Notre Dame.
L’aforament de l’església era manifestament insuficient, i fins en algun moment va fer-se necessari limitar-ne l’accés. El públic totalment entregat aplaudia amb intensitat al final de cada peça, això va fer allargar notablement el Concert que fins amb dos bis, va acabar-se mes enllà de les 21,30.
Des de la nostra posició al costat quasi de la porta d’entrada, observava com malgrat la intensa calor – que obligava a fer servir els programes de ma com a vanos – l’atenció dels espectadors va ser màxima en tot moment. Fins en va semblar veure com aplaudien els àngels que es recuperàvem l’any 2.007 ; no em faré fort en aquesta visió perquè com dic al principi estàvem quasi al costat de la porta, i altrament les ulleres son companyes inseparables des de fa molts anys.
A Castellar tenim la fortuna de comptar amb veïns que excel•leixen en tots els camps de l’art, i davant la impossibilitat de fer-ho al final del concert del diumenge 12 de setembre de 2.010, les meves particulars felicitacions a totes i cadascuna de les persones que ja des de orquest:art, ja de les Corals Musicorum, ens va regalar uns inoblidades moments de màgica felicitat.
Es de justícia reconèixer la tasca magistral de Direcció , del Xavier Torras i de la Sònia Gatell.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada