Llegia al Mapa de Patrimoni de Caldes d’Estrac , que va ser l’Elvira Gibert de Pi , filla de Manuel Gibert i Socis (1795-1873) , president del Consell Administratiu de la Compañía Ferrocarriles del Oest, la promotora de la construcció d'aquesta església-santuari dedicat a la Mare de Déu del Carme.
Les cròniques diuen que n'Elvira per recaptar diners organitzava tómboles i col•lectes i que, fins i tot, pujava als trens al seu pas per Caldes i demanava als passatgers un ajut pecuniari per a les obres de l'església.
En realitat la construcció s'inicià el 1868 per iniciativa de Manuel Gibert, que volia que els treballadors del ferrocarril tinguessin un lloc on anar a missa. Es cedí el terreny al Bisbat, però la construcció no va agafar empenta fins que l'Elvira agafà la responsabilitat de tirar-la endavant. El terme munickipal de Caldes d’Estrac és un dels més reduïts del país (0,9 km 2 ), això fa que l’explicació ‘tinguessin un lloc on anar a missa’ , quan la distància entre l’estació i l’església és tant curta, no tingui ‘credibilitat, i la guany pes la voluntat adoctrinadora del Manuel Gibert i Socis, i la seva filla.
L'arquitecte Laureano Arroyo. Velasco (1848-1910), i el mestre d'obres Magí Ribas s'encarregaren de bastir l'edifici, el bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883) cedí els ornaments i donà 40 dies d'indulgències als que hi contribuïssin, i l'Arquebisbe de Sevilla, Joaquim Lluch i Garriga (Manresa, 22 de febrero de 1816 – Umbrete, 28 de septiembre de 1882) , amic de la família Gibert, sufragà una part de la pavimentació.
La primera missa es va celebrar el 3 de juliol de 1882. Una làpida de la cripta funerària porta el nom de l'Elvira Gibert en reconeixement de la seva labor.
L'any 1936 , en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, un grup d'incontrolats assaltaren l'església, la cremaren i destinaren les campanes a usos militars.
Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) en féu la restauració entre 1942-1944, que fou finançada, entre d'altres, per María del Pilar Garriga-Nogués y Coll, casada amb el primer marquès de Cabanes, José Garriga-Nogués y Roig.
A la dècada dels anys 60 del segle XX, sent el rector de Caldes, Mossèn Joaquim Monasterio Sánchez , s'explica l'anècdota que cada vegada que passava el tren Talgo tremolava l'altar.
L’arquitecte formava part de l’’elit intel•lectuals de l’època :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1882/03/24/pagina-3/34687737/pdf.html?search=Laureano%20Arroyo%20Velasco
Edición del viernes, 24 marzo 1882, página 3
Los que firman, habiendo tenido ocasión de examinar el proyecto de fachada para la Cátedra! Basílica de Barcelona proyectado por su compañero da profesión D. Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), no pueden menos de consignar su entusiasmo por una obra tan inspirada y que tan felizmente resuelve uno de los más difíciles problemas arquitectónicos; la más cordial felicitación .— barcelona 13 de marzo de 1882—Antoni Rovira i Rabassa (Barcelona, 1845 - 1919) Federico Aymamí Faura (Barcelona 1850 -1926). Laureano Arroyo Velasco (Barcelona, 1848 - Las Palmas de Gran Canaria, 1910) Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1921) Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 1848 – 1910) Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp,[1] 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)—. Eduardo Mercader Sacanella 1851-1919 , Joan Baptista Pons i Trabal (Barcelona, 1855 - ibídem, 1928), Cristóbal Cascante i Colom (Esparreguera, 1851 - Barcelona, 1889). Francesc Mariné i Martorell (1845-1902) , Leandre Albareda i Petit (Barcelona, 1852 - ibídem, 1912) , Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932), Pere Falqués i Urpí (San Andrés de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 1916), Joan Baptista Feu i Puig (Sant Boi de Llobregat 1853- Barcelona 1914), Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1917), Manuel Comas i Thos (Mataró, 1855 - Barcelona, 1914) Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 1898). Enric Berrocal i Gómez de Agüero (San Juan de Puerto. Rico, donde fue bautizado en 1844 + ?? ) Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926) , Joaquim Bassegoda i Amigó (La Bisbal d'Empordà, 1854 - Barcelona, 1938), Miquel Pascual i Tintorer (San Feliú de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916), Telm Fernández i Janot (1855 - Barcelona, 1926) , Ubaldo Iranzo Eiras (en catalán, Ubald Iranzo i Eiras) (Barcelona, 1854 - ibídem, 1923) , Magí Rius i Mulet (Barcelona 1838-1897) , Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de diciembre de 1850 - Barcelona, 27 de diciembre de 1923) Juan Merlo Fransoy (1804–1896), Manuel Martínez y Gutiérrez.
No trobava cap dada de l’autor de l’edifici de l’estació, acostumaven a dissenyar-los els mateixos enginyers del ferrocarril, ens agrada tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada