La Enciclopèdia Catalana explica que no ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església. Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant Pere de Tercui, que confrontaven amb els castells d’Eroles, Montllobar, Claramunt, Castissent i Espills.
Segons Madoz, la Vileta era una quadra d’Eroles
l’església de Santa Llúcia és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals -un d’ells recolzat al mur de ponent— que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. La capçalera original, segurament formada per un absis semicircular, ha desaparegut i ha estat substituïda per una testera plana; se n’ha conservat, però, l’arc presbiteral que obria l’absis original.
La porta actual, que respon al procés de reforma de l’edifici, és en el mur de ponent, on també hi ha afegit un cor, corresponent al procés de reforma i redecoració que patí l’edifici. Aquest cor amaga un arc original, buidat en el mur nord, i que sembla correspondre a la porta primitiva del temple, avui invisible exteriorment perquè la façana nord és totalment coberta per heures i bardisses.
En la façana de ponent es conserva una finestra d’una sola esqueixada, que és el resultat de la modificació de la finestra original, de doble esqueixada.
L’aparell constructiu és format per carreus molt ben ordenats disposats en filades uniformes i regulars, que només són visibles a l’exterior per tal com l’interior és totalment arrebossat i decorat amb pintures murals. Les façanes són del tot mancades d’ornamentació.
Per les característiques formals i constructives, l’església de la Vileta pot relacionar-se amb les properes esglésies de Sant Pere de Claramunt i Sant Salvador del mas Fumàs, edificis construïts dins el segle XII, segurament al principi de la centúria, amb les formes tradicionals de l’arquitectura del segle XI. Totes tres, tanmateix, mostren un cert refinament tecnològic —que no arriba, però, a l’ús del carreu com a material constructiu— i un allunyament, en el cas de l’església del mas de Fumàs, dels models ornamentals de l’arquitectura del segle XI.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/11/esglesia-de-sant-pere-de-claramunt.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/sant-salvador-i-santa-anna-de-casa.html
Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra. En aquest cas en concret de la Vileta, hi ha un acord general.
Que Santa Llúcia intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.
1 comentari:
Me llamo Juan Alberto Ghiglione Berné... En la Vileta vivieron mis tatarabuelos Juan Lloret y Joaquina Balaguer... Mi bisabuelo nacio alli y se llamaba Jacinto Lloret Balaguer que se caso con Maria Mauri Zalazar de Castisen... Mi abuela se llamaba Juana Lloret Mauri hija de Jacinto y Maria que nacio en Eroles... Mi abuela se caso con Buenaventura Berné Cabecerán de Isona y se vinieron para Argentina en el año 1910...Mi madre unica hija se llamaba Maria Berné Lloret... Hace unos años estuve en ese lugar con mi primo, Xesto Canelles de la ciudad de tremp... mi EMAIL es, betolu2jci@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada