La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de l’església
parroquial d’Ullà, a l’Empordà jussà, que Patrimoni Gencat ens descriu com; temple d'una nau força àmplia, amb capelles
laterals, transsepte amb cúpula central i capçalera rectangular: planta de creu
llatina. Les voltes són de llunetes i tenen cornisaments motllurats.
En el frontis hi ha la portada d'arc rebaixat, pilastres i capitells jònics
simulats, entaulament amb motllures i pinacles amb semiesferes i al centre una
gran fornícula -ara sense imatge- sobre la qual hi ha gravat l'any 1792. Més
amunt s'obre un rosetó i a la part alta un òcul. El contorn superior de la
façana és sinuós i té pinacles amb esferes de pedra. Sobre l'angle NW de
l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada que restà inacabat a l'altura
dels pilars.
La façana és construïda amb carreus escairats; els altres murs amb grans
pedres sense tallar i carreus angulars; l'interior és cobert d'arrebossats.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada | |
El presbiteri conté un cambril en el qual s'exposa i es venera la imatge romànica de la "Verge de la Fossa , imatge de la Mare de Déu amb l’Infant, que hom coneix. És una talla de fusta policromada que, segons que sembla, prové de l’antiga església de la canònica que posteriorment desaparegué, coberta per la sorra acumulada a causa de les avingudes del riu Ter, d’on li ve el nom. |
La imatge, que fa 67 centímetres d’alt, és un bell exemplar romànic; una
marededéu estilitzada que conserva part d’una interessant policromia al rostre
i a les mans, i també a la cadira curul on és asseguda.
En una fotografia del llibre de Lluís Gonçaga Constans i Serrats (Banyoles,
Pla de l'Estany, 1 de novembre de 1901 - 16 de juliol de 1955) de l’any 1954
apareix el conjunt de Maria amb l’Infant amb els vestits i la cadira totalment
recoberts de pintura blanca; només els rostres i les mans, apareixen amb la
policromia original.
En aquesta fotografia hom pot veure també que les mans de l’Infant estan
trencades i que la mà esquerra de Maria està més alçada que en l’actualitat.
Tampoc no hi eren presents les boles que coronen els muntants de la cadira.
Ara ens trobem amb una marededéu hieràtica i de mirada absent, amb un
rostre de faccions allargades emmarcat amb una toca que s’aguanta per sota la
barbeta i deixa veure el coll. Tant la Mare com l’Infant no van coronats, però l’Antoni
Noguera Massa ( Girona, 1921 + Barcelona 7 de març de 2016 ) hi veu
l’espai per a col·locar-hi l’objecte.
Continuant amb la descripció de la imatge, Maria porta un mantell que s’arrapa
al coll i cau damunt les espatlles seguint tot el cos, donant lloc a uns plecs
sinuosos i molt ben treballats. Tant als braços com a les cames els plecs són
horitzontals, i al mig de les extremitats inferiors cauen verticalment fins
arribar a l’escambell, on es cargolen en una posició totalment simètrica. Els
peus surten a banda i banda per sota el mantell alçat en forma de V invertida.
A sota porta una túnica llisa d’escot rodó i coll ample que, aproximadament a
l’alçada del pit, cau formant unes estries també amples i en vertical.
L’actitud de la Mare és la d’acollir l’Infant. La posició original dels braços
li conferia una simetria total, que actualment ha restat descompensada en
abaixar-li el braç esquerre.
L’Infant és assegut al mig de la falda, duu una túnica llisa que es replega
a les cames, entremig de les quals fa un plec en forma de V. Beneeix amb la mà
dreta, mentre que amb l’esquerra sosté una bola.
La cadira curul on reposa el conjunt és construïda amb quatre columnes
d’igual alçada als angles i acabades en una bola llisa. Les columnetes són
pintades de color blau, mentre que la cadira és vermella i conserva els
vestigis d’una decoració floral a base de fulles trevolades també de color
blau. Per les característiques dels vestits, aquests deurien anar ricament
decorats, però amb les repintades posteriors s’ha perdut el color i els
possibles motius.
G. Constans i A. Noguera creuen que aquesta imatge és una de les més
antigues del bisbat.
Efectivament, tot i que coneixem els problemes que es presenten a l’hora de
datar aquest tipus d’imatgeria, observant una sèrie de dades, tant
iconogràfiques com de forma, podem parlar del començament del segle XII; si bé
la frontalitat i la simetria són un indici de dades avançades, la nul·la
comunicació entre la Mare i el Fill reforça aquesta hipòtesi.
Segons la classificació que A. Noguera proposa, la marededéu de la Fossa és
un exemplar típicament bizantinitzant, hi ha elements que així ho confirmen,
com la cadira curul, que pren aquí el sentit místic on s’asseu la Sedes
Sapientiae, el hieratisme i la roba ornamentada pròpia de les dames de l’època
bizantina. Segons aquesta classificació, la marededéu d’aquest tipus és l’única
que apareix indistintament per tota la geografia gironina.
Segons A. Noguera, aquestes marededéus (d’aquestes mateixes
característiques l’autor proposa la imatge d’All, la de Saneja i la marededéu
núm. 1 del Museu Diocesà de Girona, entre d’altres) constitueixen les darreres
manifestacions bizantinitzants a Catalunya. Aquesta observació pot fer pensar,
en un primer moment, que aquestes imatges són les més antigues; si bé és cert
que el seu origen cal cercar-lo en aquest tipus oriental, el que no podem fer
és afirmar que tots els conjunts fossin executats en un primer moment, al començament
del segle XI. Efectivament, qualsevol model és susceptible d’ésser copiat o
seguit fins i tot en èpoques molt avançades; diversos exemples del segle XIV
han estat tractats com a romànics per la fidelitat amb què han estat seguits
els primers models.
Es fa difícil, doncs, d’establir una cronologia, tot i que en el nostre cas
i per les dades aportades, podem incloure aquesta imatge com una de les
primeres en el grup de marededéus romàniques.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-fossa-ulla.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7498
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada