Llegia de l’església de Sant Gervàs. Aquesta església està poc documentada i consta com a Sant Gervàs i Sant Potràs del Castelló Sobirà (Gervasi i Protasi). Ja entrats en el segle XVIII la propietat eclesiàstica de Llimiana s’anava separant a favor de la independència dels pobles de la Vall. És una església d’una sola nau amb un sol absis, amb una absidiola gòtica annexada al nord en una reforma, al costat de la porta de entrada. A ponent de l’ermita, unes escales porten a una terrassa i un nivell inferior amb recinte amb porta, que és un edifici afegit al segle XVIII.
Sant Gervàs dona nom a la Serra, i no n’és l’única serra amb aquest
topònim. No confondre amb la serra que trobem entre els termes de Pont de Suert
i Tremp. Aquella serra també té la seva ermita.
Es celebra un aplec el dia 1 de maig amb una missa popular, processó des
del castell, benedicció del terme, cant dels goigs, ball i dinar al mateix
entorn.
Els dos sants i germans Gervàs i Protàs, fills de sant Vidal i santa
Valèria, tot i néixer a Milà, han tingut un fort arrelament en la nostra terra,
d'aquí que trobem que tenen ermites dedicades, i temples on se'ls ret culte.
Gervàs fou assotat fins que va morir, mentre que Protàs fou decapitat. La seva
devoció s'estengué i els vilatans els dedicà una ermita al seu honor a la qual
acudeixen els fidels.
Vostres relíquies venera,
alegre sempre i ufana,
la vila de Llimiana,
la Vall i tota Noguera;
Puix miracles portentosos
los feu tan continuats:
Gervàs i Protàs gloriosos
siau nostres advocats.
En aquesta santa ermita
tenen vostra intercessió
los que amb molta devoció
venen a fer-vos visita.
La tradició diu que dues persones de Llimiana van emprendre un llarg
viatge, i passats uns anys, quan van iniciar el retorn, el viatge es va
complicar molt, fent perillar la seva integritat. Fou en aquelles
circumstàncies que van encomanar-se als dos sants, i van fer promesa que si
arribaven bé farien construir una ermita en honor seu, on poguessin rebre
culte, i que aquesta l'aixecarien a l'indret primer on petgessin terra de
Llimiana. Com que llavors el terme i la parròquia arribaven fins on hi ha
l'ermita, que fou l'indret per on hi arribaren, és on la van construir.
També la Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant "Girvàs",
situada a 1.290 metres d'altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom
(la serra de Sant Gervàs), i és d'una majestuositat imponent. L'ermita és un
edifici petit d'arquitectura popular del segle XVII, d'una sola nau, i pintada
de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L'accés a
l'ermita s'ha de fer caminant (una hora des d'on es pot deixar el tot terreny),
ja que està molt aïllada i és difícil l'ascensió.
Als que amb bona devoció,
visiten la vostra ermita,
donau-los gràcia infinita
i als treballs consolació;
perquè digueu amb fervor
que d'ells sou consolador:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!
Els dos sants bessons Gervàs i Protàs han estat considerats els patrons
dels herniats o "trencats", i a banda que així ho recullen i canten
els seus goigs, ens parlen d'aquesta realitat diferents exvots que estan
penjats de les parets de l'ermita. Eren moltes les mares que feien promeses per
guarir els seus fills de trencadura. Quan un infant s'herniava, la mare el duia
a coll a dalt de l'ermita amb la creença que així es guariria. Una estrofa dels
seus goigs diu:
Sant Gervàs i Sant Protàs
pregant-vos agenollats,
perquè vulgau curar
a tots els infants trencats;
perquè les seves mares
no vegin semblants dolors:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!
Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-gervas-i-sant-protas-gervasi.html
Que sant Gervàs i sant Protàs elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada