https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-saus-saus-i-camallera
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/458
Situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est
del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.
.jfif)
Edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i coberta
amb volta de canó apuntada, la de l'absis, més petita, és de quart d'esfera
ametllada. Aquest espai es comunica amb la nau mitjançant un doble plec
apuntat, en gradació. Hi ha una cornisa que ressegueix els murs de la nau i
l'absis, a nivell de l'arrencada de la volta, i fa d'imposta de l'arc doble
apuntat. Aquesta cornisa també s'observa perfectament a les façanes laterals
exteriors i a l'absis. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt,
la de la façana principal de grans dimensions. N'hi ha una altra a l'extrem de
llevant del mur sud i l'última obertura és a la part superior de l'arc
presbiteral, al mur de capçalera de la nau, tot i que no es veu des de
l'exterior. Cal destacar l'absència d'obertures a l'absis. Al mur de ponent hi
ha la portada d'entrada centrada. Està formada per dos arcs de mig punt
adovellats en gradació, envoltats per un guardapols que alhora crea les
impostes dels arcs i delimita la llinda del timpà, ambdós llisos. A la part
superior, una creu llatina en relleu corona la portalada. A l'esquerra del
portal hi ha una fornícula de mig punt, que presenta una làpida del segle XIII
a l'interior. La façana és coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls, el
qual queda integrat dins la fortificació que es construí a la part superior del
temple, coronant la façana amb diversos merlets rectangulars i un matacà en
bones condicions al mig. La resta de l'obra de fortificació presenta alts murs
farcits d'espitlleres a la nau i un nivell més alt a l'absis, a mode de torre
semicircular de defensa. A la cantonada sud - est de l'absis hi ha un altre
matacà ben conservat.
Adossada a l'angle nord - est del temple hi ha una sagristia del segle
XVIII.
L'obra original és bastida amb carreus de pedra perfectament escairats, en
canvi, la fortificació està feta de pedra sense treballar, amb algun carreu
escairat.
L'església segueix un estil romànic de cronologia tardana, el cor als peus
de la nau fou bastit el segle XVI, en el moment del canvi de litúrgia
propugnada pel Concili de Trento , és una tribuna coberta amb volta de creueria
rebaixada.
Durant els anys 1981 i el 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, juntament amb la Diputació de Girona, van endegar un projecte de
restauració que consistí en la reconstrucció de la coberta de l'església.
L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21
de setembre de 2014) , juntament amb
l'arquitecte Josep Simon i Motjé. L'obra va ser duta a terme pel constructor
Jordi Ribes i Ordeix, de Saus.
https://docomomoiberico.com/wp-content/uploads/2014/10/docomomo_pdfs_joan-maria-de-ribot.pdf
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
https://bd.centrelectura.cat/items/show/27684
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d' Iran ... , continuen en llibertat
Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món, migrants contra migrans.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada