dijous, 5 de febrer del 2026

RUNES DE L’ESGLÉSIA DE SANT ROC A LA FARGA DE MOLES. LES VALLS DEL VALIRA. L’URGELL

 

 L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1988 , el runam esfereïdor de  l’església de Sant Roc a la Farga de Moles, de la qual només resta l’absis, semicircular, amb arcuacions llombardes, segurament és la que antigament era dedicada a sant Miquel.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15829

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roc-de-la-farga-de-moles-anserall

Les restes de l’església, colgades de terra i vegetació, consten d’un absis, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes, i una part del mur de tramuntana, amb voltes enfonsades. L’interior, avui dia totalment inaccessible, és ple de vegetació, runa i terra que colguen la resta de parets. Caldria netejar-les per esbrinar la forma de la planta, que respon —com suposem— a una nau rectangular capçada per l’absis esmentat.

L’aparell és força ben col·locat, però amb juntes gairebé seques, la qual cosa ha fet que l’edifici s’enderroqués fàcilment. Les arcuacions són molt barroeres i fetes amb peces de tosca, tallades grollerament, i palesen una perduració rural de les formes de l’arquitectura llombarda, possiblement fins al segle XII.

Ens trobem davant un altre exemple d’abandó total d’un edifici romànic, en procés de progressiva destrucció produïda per la mateixa vegetació.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

A la dècada dels 80 del segle XX, quan l’Antonio Moras Navarro desenvolupava la seva tasca,  el despoblament dels petits nuclis assolia proporcions estratosfèriques.  

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Sant Roc i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern