ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL. NUCLI DEL PORT. CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Tornava a Cambrils malgrat la Covid. 19 per fer costat als amics del grup Les Palmeres que el dimarts 14.07.2020, feien la primera ballada d’estiu, en aquesta ocasió al Parc del Pinaret, situat dalt al nucli més antic de Cambrils, a tocar quasi de la Nova Estació ferroviària.


Trobava oberta l’Església de Sant Pere Apòstol , i aprofitava per a retratar el interior, i publicar-hi al http://coneixercatalunya.blogspot.com/

L'edifici s’aixecava per l’arquitecte , Francesc Monravá Soler, ( Tarragona, 25.IX.1888 + 15.II.1968), desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, en la que comptaven amb la vergonyosa col·laboració de la Jerarquia Nacionalcatòlica, amb l’excepció honrosíssima d’un fill de Cambrils, el Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana-
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El veí de Cambrils, Sr. Jordi Font va trobar els plànols originals de la construcció de l'església, dissenyat per l'arquitecte diocesà Sr. Francesc Monravà Soler, de Tarragona. Fins que no s'han trobat els plànols originals es creia que la torre del campanar estava previst fer-la a un dels costats de l'edifici i separada de la construcció central.

Malgrat la inauguració ‘formal’ que es faria per exaltar l’obra del sàtrapa, s'hi treballava encara l'any 1960.

El 16 de març de 2008 s'inaugurà el campanar, la construcció del qual s'havia iniciat l'anterior setembre. De base quadrada, fa 33 metres d'alçada i té un rellotge a cadascun dels costats. Està coronat amb una estructura metàl·lica amb quatre campanes, anomenades Petra, Jordina, Carme i Camí. A la part frontal hi ha una escultura de Sant Pere, obra de l'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/06/goigs-sant-pere-apostol-cambrils-baix.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19727#:~:text=La%20fa%C3%A7ana%2C%20amb%20el%20cos,escultor%20reusenc%20Ramon%20Ferran%20Pag%C3%A8s.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE que els catalans sortim de casa i visitem ,Cambrils, el Camp jussà de Tarragona ,...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho però, amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DEL MOLÍ DE BLANCAFORT. LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL.

Tinc – quan sigui possible fer-la – feina a la Garriga, concretament retratar el molí hidràulic de Blancafort, que formava part de la xarxa d’aquest tipus de infraestructures que aprofitaven l’aigua del riu Congost.

L’any 2009 havia publicat “El misteri de la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris a la Garriga”

Misteri que m’aclaria amb un email el senyor Ramon Dachs, propietari del Molí de Blancafort de La Garriga. “ La capella de la mare de Déu dels quinze misteris correspon a la Mare de Déu del Roser”. Aquesta família té gran vinculació amb la Garriga :

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=463

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/fotos.php?id_alcalde=463

Li demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , imatges del interior de la capella, i rebia un email amb una imatge amb aquesta informació; Capella de la Marededéu del Roser, data fotografia 15-VIII-1985, Molí de Blancafort, la Garriga, Vallès Oriental.

Del moli ens diu Patrimoni Gencat ; conjunt d'edificacions al voltant de l'era. Hi ha quatre edificis: la torreta de defensa, coberta per una teulada piramidal, la masia, el molí i la casa nova. La casa vella consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants. Està construïda amb pedra. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Damunt hi ha finestra conopial i les obertures dels costats són quadrades i amb marc de pedra. La casa nova consta de planta baixa i dos pisos, situada a la façana de ponent de la casa vella. Unit per un porxo i situat a llevant de l'edifici principal hi ha el molí. La capella de la Mare de Déu dels Misteris , beneïda l'any 1676 , està situada a migdia.

Fotografia del Cos d'Agents Rurals.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE que els ctalans sortim de casa i visitem , la Garriga, el Vallès Oriental,...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho però, amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

MOLÍ O CASTELL DE LA SINOGA. SANT MARTÍ DE RIUCORB. L'URGELL. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos publicava fotografies de Molí de la Sinoga al terme de Sant Martí de Riucorb a, a la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, a Lleida.

Quan al topònim, Etimologia: del llatí synagoga, que prové del grec sunagwgh (‘reunió, lloc de reunió’).

La grafia d’aquest topònim no es mostra excessivament llegible en el document original. El terme sinoga podria provenir de sinagoga, tot i haver patit una modificació prèvia al 1501 que l’ha fixat segons aquesta forma. Josep Maria Segarra i Malla també dóna a conèixer una sèquia que duu el mateix nom, en el seu llibre Història de Tàrrega

FORMES DOCUMENTALS DE LA TOPONÍMIA MENOR DE TÀRREGA de Miquel Aguilar Montero

Patrimoni Gencat ens diu ; antic molí reformat en casal català, amb bassa i pou propis degut a la seva antiga i primigènia funcionalitat.

Localitzat entre la plana del terme de Belianes, gaudeix d'una molt bona visibilitat del territori que l'envolta.

L'exterior d'aquesta construcció és de pedra tallada en grans carreus de pedra amb parets piramidals o de contrafort de tàpia i pedra.
Hi ha unes escales que baixen cap a l'antic molí on es pot observar el pou exterior que fa d'embut de l'aigua.

La planta de construcció és rectangular, de 7,64 metres x 9,26 metres a l'exterior, que a l'interior es tradueix en 4,50 metres x 5,25 metres .

El sostre de la sala interior del castell es resol mitjançant un arc gòtic on es conserven restes de marques de picapedrers. A l'exterior conserva espitlleres.

El castell es muntà inicialment sobre un antic molí del segle XII.

Documentalment, entre els anys 1139 i 1207, el molí va passar a anomenar-se Castell de la Sinoga. S'esmenta com a lloc de límit senyorial.

1139: Berenguer Arnau d'Anglesola, primer baró de Bellpuig, apareix com a propietari.

1180: Guillem I, fill de l'anterior.

1236: Guillem II, fill de l'anterior.

1236: Guillem III, primer baró d'Almonacir a Castelló.

1296: Guillem IV, fill de l'anterior.

1334: Ramon I, vescomte de Vilamur, fill de l'anterior.

1386: Hug I, nebot de l'anterior.

1400: Hug II, fill de l'anterior.

1410: Ramon II, baró de Linyola i d'Urtxafava.

https://vimeo.com/33503267

El tema dels molins hidràulics a les conques interiors, el Corb, el Cercavins, l’Ondara, el Sió ,... , ha estat documentat entre altres per Carles García Hermosilla i Roger Costa i Solé en el seu excel·lent treball : EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE L’URGELL

MOLINS FARINERS DEL RIU CORB

Font: Jaume Torres i Gros. (1986), Els molins del riu Corb. Col·lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.)

Població

Guimerà Nou
Guimerà del Senyor
Guimerà del Senyor de Baix
Ciutadilla del Senyor
Ciutadilla del Valls del
Ciutadilla Florindo o del Carretón
Nalec del Casanova o de Nalec
Nalec de l'Arrufat
Rocafort de RocaSort
Rocafort de l'Aiguet
Sant Martí de Riucorb del Marraco
Sant Martí de Riucorb dels Sarments
Sant Martí de Maldà del Roquet de l'Horta o de la Fogonosa
Sant Marti de Riucorb lo Molinet o Fontova
Sant Martí de Riucorb o Preixana del Capdevila o del Tona
Sant Martí de Riucorb de la Sinoga
Maldà del Folguera
Maldà del Canya o Fluvià
Belianes de la Torre o Torre Blanca
Preixana del Canonge o Colí
Bellpuig Nou del Senyor
Bellpuig Vell
Bellpuig de la Farinera

MOLINS FARINERS DEL RIU BOIXERÓ (afluent del Corb)

Ciutadilla Del Macià o Del Martí

MOLINS FARINERS DEL RIU MALDANELL (afluent del Corb)

Vallbona de les Monges del Molinot
Vallbona de les Monges del Portal
Vallbona de les Monges del Pou
Vallbona de les Monges de la Closa

Font: TORRES, Jaume (1986), Els molins del riu Corb. Col.lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.).

Al Corb existien també molins en el seu recorregut per la comarca de la Conca de Barberà :

Molí d’Albió – Llorac / Conca de Barberà

Molí de la Cadena (Vallfogona de Riucorb - Conca de Barberà)

En matèria de patrimoni històric, qualsevol vestigi permetria dedicar al tema més d’una vida, oi?.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Vall del Corb, de la comarca de l’Urgell, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

SANT FELIU I/0 SANT SEBASTIÀ DE MONARS, MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA

El Jose Carmona publica fotografies de Sant Feliu de Monars, coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars , per accedir-hi cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars.

Des de gairebé el final d’aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l’església (a uns 2 km de distància).

La primera referència documental que trobem de l’indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l’any 977. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1064, quan es fa esment en la donació d’un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l’església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l’any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L’església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d’una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.

Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l’enderroc parcial de l’església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d’aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l’any 1427 a conseqüència d’un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l’edifici de Sant Feliu també s’hagués vist afectat.

A llevant, l’església disposa d’un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d’accés, amb llinda i timpà llis, s’obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d’estil romànic i, damunt d’ella, s’alça un campanar doble en espadanya molt massís.

L’extrema rusticitat de l’obra i l’existència d’un seguit d’elements com l’arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d’una arquitectura preromànica, però per l’estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d’un edifici que s’hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10223072581106122&set=gm.1224125398411220&idorvanity=482165772607190

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/08/goigs-sant-sebastia-veinat-de-monars.html

Quan al topònim Monars , hom defensa que evoluciona etimològicament del llatí molinariu, ‘moliner’; és, doncs, una variant de Moner/Monner.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/4965/

Arribeu-vos a Sant Feliu de Monars, Montagut i Oix, la Garrotxa, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

Per intercessió de Sant Sebastià i Sant Feliu, aixecava la meva sempiterna pregaria a l'Altíssim,  Senyor; allibera el teu  poble !!!!

Montagut i Oix , la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

BASÍLICA DELS SANT JUST I PASTOR. BARCELONA

l’Assumpta Figueras Viñas publica una fotografia de la façana de la basílica dels Sant Just i Pastor, la tradició sosté que aquesta seria l'església més antiga de Barcelona. Cert o no, el que queda clar és que l'edifici del segle XIV s'aixeca en un dels indrets amb més encant i més desconeguts del Barri Gòtic. Un exemple més de l'esplendor de la ciutat a l'època medieval.

L'any 801 el rei Lluís el Piadós encapçalava la reconstrucció de Barcelona després de la reconquesta franca. És llavors quan es funda un temple dedicat als Sants Just i Pastor, al cor de la ciutat. D'aquella església romànica no en resta res. Al seu lloc s'hi erigeix un edifici construït el 1342 en estil gòtic. Amagat en un extrem de l'encisadora placeta de Sant Just, al centre de l'aleshores noble barri de Palau, l'edifici sorprèn per la seva austeritat.

L'estructura, d'una sola nau i absis poligonal, allò que explica la bellesa d'aquest temple. Queda tancat per una volta de creueria on s'hi descobreixen claus de volta amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

Se’n ha escrit molt i bé d’aquesta església dedicada inicialment a Sant Celoni i posteriorment als sants Just i Pastor , també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants.

https://www.inh.cat/articles/L-esglesia-i-catedral-visigoda-de-Sant-Just-i-Pastor-esmentada-com-St.-Iuste-

https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/intervencionsarqueo/noves-descobertes-arqueologiques-a-la-basilica-dels-sants-martirs-just-i-pastor-de-barcelona-pla-barcino/

https://lespedresdebarcelona.blogspot.com/2015/10/sants-just-i-pastor.html

https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/1209/esglesia-sant-just-i-pastor.html

https://sites.google.com/site/arxiudelssantsjustipastor/home

http://cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/3331/2013_09_26_10_43_55_MEMORIA-068-11.pdf

https://www.enciclopedia.cat/ec-ag-0210201.xml

Els enllaços de Patrimoni Gencat NO FUNCIONEN, quan els ho feia saber em dient ; estem treballant per arreglar-ho, encara no sabem quan tornarà a estar operatiu.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Barcelona , , ...., ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. CONILL. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’església parroquial de Conill, antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 metres ) al peu del torrent de Sant Gil.

En la recerca de dades trobava :
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0019365.xml

Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases (Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca) les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme. Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2435801ai.xml

Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers. Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona. L’any 1754, Maria Helena de Lanuza, emmaridada amb Gener (VIII), marquès de Dosaigües, s’intitulava senyora de Puigconill i de Llenguaeixuta. Si identifiquem aquests noms amb el poble de Conill n'haurien estat senyors: Francesc Joan Lanuza (mort el 1754), Maria Helena de Lanuza, Gener (IX) Francesc (mort el 1820) i Gener (IX) Maria (mort el 1853).
http://caminsenlanatura.blogspot.com/2015/09/conill-el-silenci-de-loblit.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29982

La Mare de Déu del Roser va ser la darrera advocació.

El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del segle XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció.

Al llarg dels segles XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres).

L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això ho declarà el papa Pius V i ho amplià el seu successor Gregori XIII, que féu del dia 7 d'octubre el dia de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser.

Entre el 1570 i el 1620 hi hagué arreu del món i en especial als Països Catalans una extraordinària florida d'erecció de confraries del Roser, regides pel rector de la parròquia i dos priors i dues prioresses (dits en altres indrets majorals, pabordes, cònsols, cambrers o simplement administradors). Modernament eren dos casats i dos solters que solien ésser canviats cada any per la Candelera, pel Roser de Maig, per la Pasqua Granada o altres dies assenyalats, segons les localitats. El rellevament anava acompanyat de festes paralitúrgiques i folklòriques, com el ball del ciri o ball de les majorales, que ballaven els pabordes o priors sortints i els entrants. La confraria cobrava una mòdica quantitat dels confrares, que s'inscrivien en el llibre del Roser, i amb ells organitzava les noves festes (Roser de Maig, Roser d'Octubre o de tot lo món, ciris per al monument i retaule del Roser, rosari de l'aurora, octavari de predicacions per l'octubre) i celebrava un aniversari a la mort dels confrares. Es feien també captiris especials per les principals festes, amb una bacina ornada d'una Mare de Déu del Roser, i actes populars, com les caramelles a càrrec de la confraria, seguits de rifes d'ous i de llonganisses. Eren també típics els captiris per la confraria fets amb motiu de bateigs i noces. Els confrares es beneficiaven d'indulgències especials concedides pels papes en moltes ocasions (1586, 1593, 1657, 1726, 1770, 1808) i tenien com a típica la celebració cada primer diumenge d'un rosari, amb un cant dels goigs i processó reduïda pel temple o pels voltants d'ell

És datada per una façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars.

La porta d'entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular.

El campanar que centra i corona la façana és d'espadanya amb dos ulls.

Al capdamunt s'hi adossa una creu.

Hi ha projectes – recordeu que l’infern n’està empedrat - per recuperar Conill:
https://www.tarrega.cat/noticies/aigua-de-boca-conill

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat el projecte d’instal·lació d’una canonada soterrada per fer arribar l’aigua de boca fins al poble de Conill, nucli agregat del terme que actualment es troba deshabitat. El consistori targarí tramita l’obra arran del projecte de recuperació de Conill presentat per un promotor privat i que resta pendent d’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Avancem així els tràmits administratius per executar les obres de la canonada d’aigua de boca, servei que és de competència municipal, a l’espera del vistiplau al projecte urbanístic de recuperació de Conill.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Conill_(T%C3%A0rrega)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_de_Conill

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tàrrega, l’Urgell jussà, Catalunya a la vostra agenda. NO ho ajorneu, dóna tota la sensació que vivim en un miratge que es pot acabar sobtadament. Mascareta, distància de seguretat i evitar tant com us sigui possible les aglomeracions.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA “VELLA” DE SANT ANDREU D’ARCAVELL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

L’Enciclopèdia catalana ens diu en relació a l’Església “vella” de Sant Andreu, al poble d’Arcavell, al terme de les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà; de l’antiga parròquia només queden els murs de l’absis llis, amb una petita part de la volta absidal. A l’arrencada d’aquesta volta hi ha un fris que recorre tot l’interior i passa per sobre l’única finestra de doble esqueixada. Les dovelles i els brancals treballats d’aquesta finestra són de pedra tosca.

Fotografía. Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.

L’aparell no és gaire regular, tot i que es mantenen les filades, però les juntes tenen força gruix de morter. La terra i la vegetació amaguen totalment la forma de la planta. Caldria insinuar-hi els fonaments per tal d’esbrinar la forma de la nau. És lamentable el total abandó de l’església, completament a la mercè dels agents atmosfèrics. (MAB)

La vila d’Archavella o Arcavelle fou objecte de successives donacions per part dels comtes Sunifred II d’Urgell el 907 i d’Ermengol I el 997 a favor de l’església de Santa Maria de la Seu; procés que culminà l’any 1001, que l’esmentat lloc és ratificat a l’església urgellenca mitjançant una butlla del papa Silvestre II, atorgada a petició del bisbe Sal·la.

Al marge d’aquestes notícies sobre el lloc, hom troba una de les primeres mencions de l’església de Sant Andreu amb data molt antiga, concretament el 967, que aquest temple apareix citat entre les afrontacions territorials d’una peça de terra donada per Eizo, almoiner, a Santa Maria de la Seu. La parròquia d’Arcavell també figura consignada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

L’església parroquial de Sant Andreu formava part dels béns patrimonials que el bisbe Guillem Arnau llegà a Santa Maria de la Seu, segons el seu testament datat el 1093; a la donació consta que aquesta incloïa delmes, primícies, oblacions i defuncions. D’altra banda, l’acta testamentària d’un canonge dit Isarn, datada el 1098, notifica que el susdit clergue llegà al seu fill Pere diverses cases i béns que posseïa “in Archavel, subtus ecclesiam Sancti Andree”. Són escasses al llarg dels segles següents les referències que s’han pogut localitzar sobre el temple i lloc d’Arcavell; de fet hom sap per un document de l’any 1210 que l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles infeudà un honor que tenia en aquesta vila a Pere d’Arcavell i la seva esposa Ermengarda, i així mateix, que la comanda de Susterris hi tingué diverses propietats, consistents en terres i homes, segons es desprèn d’un capbreu portat a terme l’any 1378 pel dit establiment religiós.

Del final d’aquesta centúria sabem que el capellà d’Arcavello satisféu dues lliures i dotze diners per l’impost de la dècima recol·lectada en la diòcesi d’Urgell l’any 1391.

Desconeixem en quines circumstàncies s’abandonà aquesta església. L’actual parròquia d’Arcavell s’aixeca dins el poble, força lluny del primitiu emplaçament (MLIR)

Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn, per accedir-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant.

Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners.

El enllaços a Patrimoni Gencat no funcionen en la seva majoria.

Esperem que sigui un “problema puntual” , i que es resolgui ràpidament.

Arribeu-vos a , a Arcavell, a l’Urgell sobirà, a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !