El Raul Pastó Ceballos retratava l'església parroquial Boí, advocada a Sant Joan Baptista, a la comarca de la Ribagorça
sobirana.
Patrimoni Gencat explica que l'església
està fora de l'antic recinte emmurallat, al costat nord dels turons rocosos.
L'espai davant de la porta de la muralla ha acollit i convertit en plaça de
l'Església, les primeres construccions fora muralla (escola i fonda), alineats
amb l'antiga carretera
Bastida el segle XI, tenia una estructura original de tres naus, cobertes
amb encavallada de fusta, i acabades en tres absis semicirculars. Les naus són
separades per arcs formers de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques i
pilars. L'església ha estat objecte de constants transformacions: la coberta de
les tres naus va ser substituïda per una de volta de canó, i les naus laterals
van ser convertides en capelles. Dos dels seus absis originals, el central i el
corresponent al costat de l'epístola, van ser enderrocats al segle XVIII, així
com el suposat pòrtic que precedia l'entrada. De fet, de l'estructura original
només conserva l'absidiola de migdia i el campanar adossat al mur meridional,
tots dos elements amb decoració de tipus llombard. L'altra absidiola ha estat
refeta i la nau central és capçada per l'espai presbiteral reconvertit en absis
carrat. En el mur de tramuntana podem trobar la portalada del temple. Estava
protegida amb un porxo, avui desaparegut. En el mur oest es va obrir una altra
porta en època moderna. Al mur de migdia s'alça la torre de campanar. El darrer
pis correspon a un sobrealçament que es va fer posteriorment. Els pisos
originals estan decorats amb arcs cecs, lesenes angulars i un fris de dents de
serra. En el pis més inferior s'obre una única finestra de mig punt a cada
cara. En el segon podem trobar finestres geminades en totes les cares, excepte
en la cara sud, on només n'hi ha una.
Construcció i pintures interiors datades del segle XI.
Destrucció parcial i reconstrucció posterior i segurament inclogui la
construcció del campanar durant el segle XII.
La transformació interior fins a convertir-la en una sola nau amb capelles
laterals en lloc de les antigues naus col·laterals es produí al segle XIII.
Ha estat restaurada en part, seguint la tipologia original que recupera la
coberta d'encavallada de fusta.
Es conserven les de pintures murals romàniques de gran interès que cobria
bona part dels murs del conjunt, que avui es troben al Museu d'Art de
Catalunya. És una mostra d'iconografia variada en que destaca la temàtica de
bestiaris, amb representacions de camells, galls o animals fantàstics. Una de
les escenes més importants del conjunt és la lapidació de Sant Esteve.
També es conserven restes de la decoració que cobria l'exterior de
l'entrada de l'església, una de les poques mostres arribades als nostres dies a
Catalunya de pintura mural romànica d'exteriors.
Aquestes pintures es daten el
segle XII, mentre que les de l'interior es consideren de l'XI.
Fa pocs anys, amb motiu d'unes obres de consolidació, han aparegut altres
notables fragments de pintures murals, traslladades també al Museu d'Art de
Catalunya.
L'església mostra les reproduccions de totes aquestes pintures en el seu
indret original.
També podem veure una pica baptismal i una beneitera.
El 1997 es restaurà la coberta, l'accés al campanar i el porxo. Igualment
s'intervingué en les pintures. L'any 1999 es dugué a terme una campanya
arqueològica. Es condicionà l'accés a l'església i s'impermeabilitzaren els
murs exteriors, es reparà el mur de contenció de la façana oest. Aquestes obres
de restauració foren dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la
Generalitat de Catalunya.
Trobava una imatge mariana:
Localidad: Caldes de Bohi. Siglo de la Imagen: XIII
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=208#tgv
En teniu dades?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Com el Raul Pastó Ceballos, amb totes les mesures de prevenció que calgui,
sortiu a conèixer Catalunya
Poseu-vos les piles, i de forma esglaonada, vivim amb un país amb una xarxa
viaria quasi tercermundista – és el que té, estat colonitzats, oi?- , veniu a
la Vegueria “ In pectore” dels Pirineus.
L’ajornament del desplegament de la Llei
30/2010, del 3 d’agost, de vegueries, clama al Cel, oi?.
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Que Sant Joan Baptista i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
