dijous, 17 de setembre del 2020

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. LA VEGUERIA " IN PECTORE " ELS PIRINEUS

 

El Raul Pastó Ceballos retratava l'església parroquial Boí, advocada a  Sant Joan Baptista, a la comarca de la Ribagorça sobirana.

 


Patrimoni Gencat  explica que l'església està fora de l'antic recinte emmurallat, al costat nord dels turons rocosos. L'espai davant de la porta de la muralla ha acollit i convertit en plaça de l'Església, les primeres construccions fora muralla (escola i fonda), alineats amb l'antiga carretera


 Bastida el segle XI, tenia una estructura original de tres naus, cobertes amb encavallada de fusta, i acabades en tres absis semicirculars. Les naus són separades per arcs formers de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques i pilars. L'església ha estat objecte de constants transformacions: la coberta de les tres naus va ser substituïda per una de volta de canó, i les naus laterals van ser convertides en capelles. Dos dels seus absis originals, el central i el corresponent al costat de l'epístola, van ser enderrocats al segle XVIII, així com el suposat pòrtic que precedia l'entrada. De fet, de l'estructura original només conserva l'absidiola de migdia i el campanar adossat al mur meridional, tots dos elements amb decoració de tipus llombard. L'altra absidiola ha estat refeta i la nau central és capçada per l'espai presbiteral reconvertit en absis carrat. En el mur de tramuntana podem trobar la portalada del temple. Estava protegida amb un porxo, avui desaparegut. En el mur oest es va obrir una altra porta en època moderna. Al mur de migdia s'alça la torre de campanar. El darrer pis correspon a un sobrealçament que es va fer posteriorment. Els pisos originals estan decorats amb arcs cecs, lesenes angulars i un fris de dents de serra. En el pis més inferior s'obre una única finestra de mig punt a cada cara. En el segon podem trobar finestres geminades en totes les cares, excepte en la cara sud, on només n'hi ha una.


Construcció i pintures interiors datades del segle XI.


Destrucció parcial i reconstrucció posterior i segurament inclogui la construcció del campanar durant el segle XII.


La transformació interior fins a convertir-la en una sola nau amb capelles laterals en lloc de les antigues naus col·laterals es produí al segle XIII.


Ha estat restaurada en part, seguint la tipologia original que recupera la coberta d'encavallada de fusta.


 Es conserven les de pintures murals romàniques de gran interès que cobria bona part dels murs del conjunt, que avui es troben al Museu d'Art de Catalunya. És una mostra d'iconografia variada en que destaca la temàtica de bestiaris, amb representacions de camells, galls o animals fantàstics. Una de les escenes més importants del conjunt és la lapidació de Sant Esteve.

 


També es conserven restes de la decoració que cobria l'exterior de l'entrada de l'església, una de les poques mostres arribades als nostres dies a Catalunya de pintura mural romànica d'exteriors. 




Aquestes pintures es daten el segle XII, mentre que les de l'interior es consideren de l'XI.


 Fa pocs anys, amb motiu d'unes obres de consolidació, han aparegut altres notables fragments de pintures murals, traslladades també al Museu d'Art de Catalunya.


 L'església mostra les reproduccions de totes aquestes pintures en el seu indret original.


 També podem veure una pica baptismal i una beneitera.


 El 1997 es restaurà la coberta, l'accés al campanar i el porxo. Igualment s'intervingué en les pintures. L'any 1999 es dugué a terme una campanya arqueològica. Es condicionà l'accés a l'església i s'impermeabilitzaren els murs exteriors, es reparà el mur de contenció de la façana oest. Aquestes obres de restauració foren dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.


Trobava una imatge mariana:

Localidad: Caldes de Bohi. Siglo de la Imagen: XIII




https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=208#tgv

En teniu dades?. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


Com el Raul Pastó Ceballos, amb totes les mesures de prevenció que calgui, sortiu a conèixer Catalunya  


Poseu-vos les piles, i de forma esglaonada, vivim amb un país amb una xarxa viaria quasi tercermundista – és el que té, estat colonitzats, oi?- , veniu a la Vegueria “ In pectore” dels Pirineus.


L’ajornament del desplegament de la  Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries, clama al Cel, oi?.

https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf


Que Sant Joan Baptista   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dimecres, 16 de setembre del 2020

SANT MARTÍ DE CORSAVELL. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

 

La Pilar Muntal Freixas publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Corsavell, al terme d’Albanya , a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Martí de Tours.


https://elromanic.wordpress.com/2020/07/09/sant-marti-de-corsavell-albanya/?fbclid=IwAR17VjEDkA3Vj53ozPSJE5mxtcWnC8rifOGWzt_gf4_OT5gnGFxVh64GBAM

El temple es localitza  a ponent del nucli urbà de la població d'Albanyà, en el vessant oriental del Puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell.

Patrimoni Gencat el descriu  com ;  església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant, que fou sobrealçat en algun moment posterior a la construcció del temple. De fet, actualment encara es pot apreciar la cornisa i les lloses de l'antiga coberta.

 


Fotografia de Marta Lloret Blackburn.

La nau està coberta per una volta de canó apuntada mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera, i s'obre a la nau mitjançant un gran arc triomfal bastit amb carreus de pedra. Està alçat respecte el nivell de circulació de la nau i presenta tota la conca absidal decorada amb pintures murals.



Fotografia de Marta Lloret Blackburn.

 Una cornisa motllurada recorre els murs laterals de la nau, en el punt on es recolza la volta. Adossat també a aquests murs hi ha un banc corregut de pedra. El temple s'il·lumina mitjançant dues finestres de mig punt i doble esqueixada obertes al mur de migdia de la nau. A l'absis, en el mateix costat meridional, hi ha una altra finestra més simple. El paviment interior del temple és bastit en pedra ben desbastada. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat format per tres arcs en gradació i guardapols sobresortit. Damunt seu hi ha una cornisa motllurada que divideix el parament en dues parts. A la part superior hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada, formada per dos arcs en gradació protegits també per un guardapols. La part superior del parament està rematada per una cornisa motllurada disposada a mode de carener, damunt la qual s'assenta un gran campanar d'espadanya de doble obertura, amb dos grans finestrals de mig punt per ubicar les campanes. Els murs laterals de la nau presenten cornises motllurades a la part superior dels paraments.

La construcció és bastida en carreus de pedra escairats lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars.

Quan al topònim trobava a :

http://www.lenguaiberika.eu/wp-content/uploads/2020/01/Toponimia-y-antroponimia-eusko-ib%C3%A9rica.pdf

Corsavell (Ge): cimas oscuras (gor-tza-bel)

Li preguntaré a la  Pilar Muntal Freixas si va tenir aquesta percepció, en alguna de les meves visites al terme d’Albanya , 94,4 km²  d’extensió,  fetes en temps d’estiu,  em sorprenia ben al contrari la lluminositat.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/volta-el-mon-i-puja-al-santuari-del.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/santuari-de-la-mare-deu-del-mont.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/monestir-de-sant-llorenc-dels-sous.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/sant-feliu-de-carbonils-albanya-emporda.html

Alhora llegia ; l'indret, del qual es tenen notícies documentals des de la darreria del segle IX, fou colonitzat per monjos benedictins provinents del cenobi de Santa maria d'Arles. C

al dir que ja se citava l'existència de l'"Ecclesiam de Curcavelo", l'any 1019, quan s'efectuà la seva cessió a la Canònica de Girona.

Més tard, l'any 1171, s'esmentà com a "Sancti Martini de Curchavello", mentre que, en la segona meitat del segle XIV, se l'anomena "Sancti Martini de Cursavello".

Al perdre la seva independència va passar a dependre de Sant Andreu de Llorona.

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966. Publicava els Goigs d’aquesta parròquia en la que les fotografies semblen indicar que ja no hi ha un culte regular.  

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-marti-de-corsavell-municipi.html

Amb totes les precaucions què calguin – que en aquests  paranys  en relació a la Covid.19 son  mínimes - , sortiu de casa i com la  Pilar Muntal Freixas, admireu-vos davant del Patrimoni Històric que encara conservem

dimarts, 15 de setembre del 2020

IN MEMORIAM. DEL COLEGIO DE NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN, AL COL·LEGI DEL SAGRAT COR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa, ha estat  i és un gran col·laborador  en la tasca de recuperar la memòria  històrica en l’àmbit de l’educació a Catalunya, des de que a l’any 2015 endegàvem     EDIFICI ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA, i en aquesta ocasió em feia arribar un enllaç  a la història del  col·legi de  les germanes carmelites missioners teresianes al Vendrell.

El col·legi ha tingut altres denominacions :

Colegio Nuestra Señora del Carmen, Colegio del Sagrado Corazón de Jesús, Colegi del Sagrat Cor. 

El fet d’emprar la llengua castellana fins a èpoques recents,  és la constatació evident que allò que deia el rei demèrit NO ERA VERITAT, tampoc – i ara tothom ho té clar – allò de que TODOS LOS ESPAÑOLES SON IGUALES ANTE LA LEY  

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-joan-carles-i_153012_102.html

Llegia a :

https://www.naciodigital.cat/baixpenedes/noticia/2645/vendrell/recorda/petjada/germanes/carmelites/ciutat

Les germanes carmelites missioners teresianes van arribar el 27 de novembre de 1869 acompanyades del pare Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià, 29 de desembre de 1811 - Tarragona, 20 de març de 1872)  i es van instal·lar al carrer de Mar, número 3, on feien tasques assistencials a l’hospital de la vila i van crear una aula de col·legi.  Al 1892, amb la inauguració del nou edifici construït per ser hospital a la carretera de Santa Oliva, van assistir als malalts i asilats fins el 1989. En aquest hospital també van continuar la tasca educativa amb una aula de nenes que va anar creixent fins que el 1902 una part es van haver de traslladar al carrer del Doctor Oliver, on van establir el col·legi fins el 1914. Un dels fets més destacats de l’activitat assistencial de les germanes va ser la seva dedicació als malalts de l’epidèmia de còlera que va patir la vila el 1911, quan vint-i-cinc germanes vingudes de Tarragona van treballar desinteressadament en l’atenció als malalts i als difunts.

  El 1904 el col·legi va rebre el nom de Colegio Nuestra Señora del Carmen i el 1907 es va separar de l’hospital. 


El nombre d’alumnes era tan important que van haver de traslladar el col·legi a un edifici de la carretera de Valls que s’havia construït de nou el 1881 per l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926)  a instancies de Josep Maria Àlvarez Fuster, director gerent de la Sociedad Anónima Colegio de Vendrell, que va funcionar fins el 1893.



 El 1901 aquest edifici va passar a ser una fàbrica de teixits de Josep Aleu i el seu soci Tarradas fins el 1914.

 A partir de 1915 i fins a l’actualitat l’activitat docent s’ha desenvolupat en aquest edifici amb dues ampliacions més, de les que en agradarà tenir.-ne noticia dels seus autors a l'email castellardiari@gmil.com . 

El 1943 l’escola passa a denominar-se Colegio del Sagrado Corazón de Jesús i el 1984 ja es va dir Col·legi del Sagrat Cor. 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28&consulta=MCU0KzQzMTYzNCU%3D&codi=5467&fbclid=IwAR1ep3-l0E43jBNwMVvMV27pXbckzm2cVOCF9CJrmk9V478-Tgv5hNSgG9A

Patrimoni Gencat explica que l’edifici abans de l’any 1920 era un convent rodejat per camps, els quals eren conreats pels monjos que l'habitaven, com diuen “habitualment “ els líders dels Partits de l’Eix Mal “ algú falta a la veritat”.

Intueixo que “ el convent rodejat per camps” no té cap suport documental.

La capella, de la que ens agradarà saber-ne l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com sembla moderna.



https://sagratcorelvendrell.cat/centre/instalacions/

http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_penedes/detall/Nadala-ACBP-2019

Ajudeu nos en la nostra recerca, el franquisme i la “democraciola” subsegüent no es distingien precisament pel foment a l’educació, a la cultura, i al respecte als drets més bàsics.

dilluns, 14 de setembre del 2020

IN MEMORIAM DEL MESTRE D’OBRES, ESCULTOR I PINTOR JACINT GÓMEZ PORTELLA QUE DEIXAVA MOSTRES EXCEL·LENTS DEL SEU ENGINY ALS PALLARS.

Havíem anat demanant dades biogràfiques, i passaven els dies, les setmanes, els mesos i els anys, i continuàvem orfes de tota informació

Avui,  gràcies al seu besnét Guillermo Berlanga Carlos, tenim dades i imatges del mestre d’obres, escultor i pintor, Jacint Gómez  Portella  ( Madrid, 1876 + la Pobla de Segur, 14.01.1960).

 





Per confirmar encara, ens consta que era fill del general carlí , José Manuel Gómez Solana (Espinosa de los Monteros, 1852-Madrid, 1942), i de Concepció Portella, filla de casa Peret de Bretui, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; Gran casal de planta rectangular amb façana principal al sud, en un lateral de la coberta a dues aigües, constituït per planta baixa i dos pisos alts. Per l'oest se li adossa un petit edifici amb un gran porxat als baixos i una magnífica galeria al pis alt, on s'obren respectivament sota d'una gran arcada de mig punt. Formant angle amb aquest porxo es troba la porta principal del casal, d'arc de mig punt formant grans dovelles de molt bona factura. A la façana principal s'obren a la planta baixa una sèrie de petites finestres, al primer pis balcons correguts disposats de dos en dos i al darrer pis més balcons.



Fotografia de Elisa Ros i Barbosa. 1983

Els murs exteriors són de pedra vista sense desbastar.

Hi havia una capella advocada a Sant Josep de la que ens agradaria rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com .

N’havíem publicat algun post :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/12/in-memoriam-cal-grec-esterri-daneu-el.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/que-en-sabeu-del-xalet-emiliana-de-sort.html

https://vptmod.blogspot.com/2020/02/el-pallars-modernisme-popular-el-carli.html

Expliqueu urbi et orbe que Jacint Gómez  Portella ( Madrid, 1876 + la Pobla de Segur, 14.01.1960) va ser un dels “ grans” de l’arquitectura catalana



LA CASA DEL DR. AGUSTÍ FURRIOLS A LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL

 

Que la Garriga és “ territori Raspall” ,  tothom ho té coll avall, valgui  el vers apariat sorgit de forma impensada.

També però, deixaven petjada a la Garriga altres grans arquitectes , com Josep Puig i Cadafalch  (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), amb arrels familiars a Castellar del Vallès, la seva mare havia nascut al mas homònim, dit tambéCatafau.

Josep Puig i Cadafalch   va ser l’autor de la  casa del Dr. Agustí Furriols , construïda en el període 1902/03 al  Carrer de la Carrerada, 1.  Ens agradarà tenir noticies del cognom matern i del lloc i data del promotor a l’email castellardiari@gmail.com

La Casa d’estiueig, obra única a la Garriga d’aquest arquitecte és un edifici  de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb una important barbacana de bigues de fusta tallades que sosté rajoles pintades. Del carener sobresurten dos coronaments vidrats de color verd i una xemeneia revestida de trencadís a faixes. Les façanes són d’estuc de color blanc, amb sòcol de pedra.

Fotografia de Miquel Àngel Solé i Bausa. 1983

A les cantonades, de dalt a baix, hi ha un esgrafiat vertical de motius florals que enllaça amb la decoració esgrafiada del coronament. A banda i banda de la façana principal sobresurten dos cossos amb galeries, tancades amb persianes de llibret a la planta baixa i obertes a la planta pis.

http://km369.blogspot.com/2016/06/modernisme-estiueig-la-garriga.html


https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053080.xml

Havíem decidit amb la Carme Pecanins Luna que aniríem posant “cara”  als arquitectes que conformaven en bona mesura el que avui és encara la Garriga.

diumenge, 13 de setembre del 2020

SANT FELIU DE BARRUERA, VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA

 

El Raul Pastó Ceballos  retratava l'església parroquial de Barruera, a la Vall de Boí,  advocada a Sant Feliu, situada a llevant del nucli del poble , fora del sector històric, a la partida de les Gavarreres. 




Patrimoni Gencat explica que l’Església es troba aïllada, als afores del nucli antic de la població de Barruera. És un edifici molt transformat. Té una sola nau, capçada per un absis central semicircular amb decoració exterior d'arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transsepte carrat, a llevant del qual s'obre una absidiola semicircular, sense decoració exterior, molt restaurada. El transsepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobreaixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat de tramuntana de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant les darreres restauracions, com també ho fou una capella lateral entre el transsepte i el campanar. Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El parament interior està repicat a la part de la capçalera i a la part de la nau, però està arrebossada la volta.. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l'absis i capella lateral nord, la resta està empostissat. El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols. Un porxo del segle XV amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. El campanar situat a l'angle sud-oest de l'edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors.

https://www.researchgate.net/publication/283681763_La_intervencio_arqueologica_a_l'esglesia_de_Sant_Feliu_de_Barruera_noves_dades_sobre_l'evolucio_del_temple_romanic_Vall_de_Boi_Alta_Ribagorca

Quan al topònim llegia al diccionari català valencià balear ;  evoluciona etimològicament del llatí valle ŭrsaria, ‘vall d'óssos’, convertit en Varorzera per un tractament especial de la ll en els dialectes pirenencs (cf. Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) en RLiR, xxiii, 50). Aquesta etimologia està confirmada por la documentació medieval, que ens dóna les formes Vall de orcera (a. 1067) i Vallorcera (a. 1095) registrades per Josep Balari i Jovany(Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904)Oríg. 107


L’any 1920, Salvany i Blanch, Josep. (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) amb recursos propis, visitava i retratava la Ribagorça.

També la retrataven per al Fons Estudi de la Masia Catalana 


 Que Sant Feliu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.


dissabte, 12 de setembre del 2020

CASA RAMONA SALLENT FREIXA, VDA. ROSSELLÓ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL

 La Carme Pecanins Luna em feia arribar la que serà – de moment – la darrera imatge del patrimoni modernista de la Garriga,  la Casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Rosselló , al carrer dels Banys, 34.

 


Respecte de la casa , Patrimoni Gencat ens diu ; vivenda unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i una torrassa amb dos pisos. Assentada damunt un sòcol de carreu, la resta de la façana és d'obra vista. Les llindes són de pedra, dovellades de forma escalonada. La coberta de la torrassa és de faldons. Sota les mènsules del ràfec hi ha una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics. Les llindes del finestral de la planta baixa estan suportats als extrems per unes cartel·les treballades en pedra. A la cantonada hi ha una columna d'estilització molt personal, amb capitell dòric. El ferro de les baranes i de la porta està estilitzat geomètricament.

 

La casa fou projectada per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol  (Barcelona, 24/05/1877 - La Garriga, 15/09/1937), l’any 1923.



 

Si teniu interès en les obres de la Carme Pecanins Luna feu-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com