El confinament imposat per les autoritats per intentar controlar la
Covid.19 , permet al Joan Dalmau Juscafresa, pouar en els arxius, i m’enviava
fotografies de l’ermita/ santuari de Sant Llop al terme de Dosrius, a la
comarca del Maresme, de la que en diuen a la pàgina de l’Ajuntament :
http://www.dosrius.cat/2-guia-del-municipi/llocs-dinteres/ermita-de-sant-llop.html
Petita ermita de nau única i rectangular, coberta amb volta d'aresta i
teula àrab a dues vessants. A la façana lateral, de paredat comú sense
arrebossar, s’adossen tres contraforts de paredat. La façana principal és
arrebossada i pintada de color blanc trencat. Té portal allindat i està
coronada per una petita espadanya amb campana; sobre la portada hi ha una
petita obertura d’ull de bou, en un costat de la qual apareix un rellotge de
sol. A llevant hi ha adossada la casa dels antics ermitans, ara residència
particular.
A l’interior tenia un cor de fusta al qual s’accedia per una escala de
pedra. Durant una època tingué un retaule i un cancell que separava el
presbiteri dels fidels. Als voltants de l’edifici s’hi van trobar restes de
sepultures humanes que segurament correspondrien als ermitans que hi havien
viscut.
Sant Llop és copatró de la parròquia de Dosrius i actualment i des de fa
molts anys, el cap de setmana més proper a l’1 de setembre, festivitat del
sant, se celebra la Festa Major de Dosrius en honor seu, amb un aplec a
l’ermita.
Algunes advocacions d’esglésies d’origen medieval són de procedència
franca, com és el cas del Sant Llop de Dosrius.
Sant Llop va néixer a Orleans vers l’any 609.
Va ser bisbe de la Ciutat de Sens i durant el seu mandat es va oposar al
rei merovingi Lotari, el qual el va desterrar i després perdonar. El seu culte
servia com a invocació contra els llops i era protector de les pastures i de la
ramaderia. També s’usava la seva protecció contra les febres, epidèmies i por
dels nens.
Tot i que la tipologia de l'edifici correspon al segle XVIII, el 1353 la
capella es troba citada sota l’advocació de santa Eulàlia i entre els anys 1508
i 1658 se cita com a capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En aquesta època
deuria ser quan es féu el vot del poble pel qual se li demanà i demana
protecció contra el mal de coll i esquinença, i cada 1 de setembre se celebra
l’aplec on es beneeixen els típics panets protectors.
A partir del 1730 ja sols s’esmenta com a ermita de Sant Llop i al 1740
consta la construcció de l'ermita tal com coneixem avui dia.
Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica
en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les
morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construir una ermita
en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec
anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i
tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els
llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que
poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta
si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment
dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop
també s'invocava contra les bruixes i els diables.
A l’any 1997, degut al seu mal estat de conservació, caigué la teulada i
immediatament es procedí a fer una teulada nova i a reformar la part interior.
L’any 2000 s’hi col·locà una nova campana, i malgrat que a la pàgina de l’Ajuntament es diu
que havia desaparegut en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars
feixistes contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, trobàvem imatges
que ho desmenteixen.
A qui teniu un enllaç als Goigs del sant ;
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-dosrius-maresme.html
Repassava les darrere dades de la Covid.19 a Catalunya, la única comunitat que les actualitza i comunica públicament, 14.482 defuncions, 4.249 de les quals produïdes en residències de gent gran, no es compten – encara – els “danys col·laterals” -que podem avaluar en almenys el mateix nombre- , i que son les víctimes de la desatenció sanitària, persones amb malalties cròniques, persones que estaven en llista d’espera, ..., totes elles amb un denominador comú, la manca de recursos econòmics.
Cert que Catalunya ja tenia una Sanitat MOLT FEBLE com a conseqüència deles reprovables accions del Jorge Fernández Díaz, Daniel de Alfonso Laso,..., tant cert però, com que els minsos recursos, no s’han gestionat – ni es gestionen – amb la màxima eficàcia.
Cuideu-vos molt, i que Sant Bartomeu , sigui el nostre mitjancer, i demani a l’Altíssim que tingui cura de Catalunya i els catalans.
Amén !
