dijous, 17 de febrer del 2022

CORTAL D'AVINYÓ. CASTELLÓ D’EMPÚRIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Ramos Borràs publica un parell de fotografies del Cortal d’Avinyò, al terme de Castellò d’Empúries a la comarca de l’Empordà sobirà.







Patrimoni Gencat explica que els cortals eren unitats formades per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les rodejaven, dedicats a algun aspecte de l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva precisament del mot llatí curtis que, entre d'altres significats, serveix per designar un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic. Les edificacions dels cortals primarencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví. Els últims cinc cortals que hi havia a Castelló fins just abans de la construcció d'Empuriabrava estaven formats per diferents edificacions agrupades al voltant d'un pati. A més de l'habitatge dels masovers, molt semblant a la masia tradicional tot i que una mica més gran, hi havia els estables i els corrals pel animals i els magatzems i coberts on es guardava la collita o l'userda. Les grans extensions de terres que els envoltades estaven destinades, en els últims anys, exclusivament a l'agricultura.

 

La primera font escrita que es documenta, és a l'inventari de béns immobles del patrimoni Fontdevila-Roure, del 16 de gener de 1744, on consta el Cortal Avinyó de Castelló d'Empúries, com a patrimoni de la casa Fontdevila. Aquest s'incorpora al patrimoni de la família de Caramany, pel casament entre l'hereu Antoni de Caramany i la pubilla Narcisa Fontdevila i Roure. Posteriorment, el dia 1 de maig de 1791 es realitza un l'inventari post-mortem dels bens de Salvador de Caramany pres per Josep Francesc de Caramany, amb d'intervenció del notari de Girona Bonaventura Bou on surt mencionat l'heretat.

 

El 1842 es té constància del testament de Josep Maria de Caramany Ros i de Camps, on dona la casa del carrer dels Ciutadans de Girona, la casa del carrer del Carbonar de Castelló i els Cortals d'Avinyó i Savarrés en benefici de la seva filla Ramona.

 

L'evolució arquitectònica del Cortal d'Avinyó queda palesa en les diferents fases constructives: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d'un cortal. Posteriorment, al costat de ponent d'aquesta construcció, s'hi va adossar una altra planta simètrica amb dos cossos paral·lels que deixen un pati al mig, units per un cos perpendicular situat al costat nord. La tercera construcció, realitzada l'any 1906 per l'arquitecte Josep Azemar Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914),[ , és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites als tres cantons i una torre a l'extrem nord-est. La coberta és a quatre aigües, tant a l'edifici gran com a la torre adossada.




Cortal situat a la zona sud del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, a escassos metres del camí rural natural que porta a El Cortalet, centre d'informació i oficina del parc.

 

Conjunt d'edificacions construïdes en diverses etapes i formada per tres grans cossos aïllats, que alhora tenen altres cossos adossats. Els dos cossos situats a la banda est estan destinats a les tasques agrícoles. Són construccions senzilles, de planta rectangular i amb la teulada a dues vessants de teula àrab, amb encavallada de fusta interior. L'únic element destacable d'ambdues construccions és el carener de la teulada, el qual es troba realçat en tots dos edificis. L'altre cos està format per diverses crugies adossades. Actualment, el cos principal està situat a l'oest i fou construït l'any 1906. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb teulada a quatre vessants i un doble ràfec de dents de serra rematat amb un altre doble ràfec de teula àrab. A les cantonades hi ha tres garites octogonals més una torre de planta quadrada adossada al costat nord-est, la qual també compta amb una teulada a quatre vessants amb el mateix tipus de ràfec que el cos principal. Consta de planta baixa, primera planta i altell. Les façanes combinen l'arrebossat de les plantes inferiors amb l'aparell de maó vist de l'altell i tenen les obertures distribuïdes formant eixos verticals. La separació entre la planta baixa i la planta pis es fa mitjançant una cornisa bastida amb rajoles decorades en motius vegetals. Al nivell de la planta baixa es documenta un sòcol de pedra vista rematat per una motllura de maó, que arriba fins a l'alçada de l'ampit de les finestres. En general, totes les obertures estan decorades amb uns marcs dentats bastits amb maons, que també es documenten a les cantonades de l'edifici. A la planta baixa les obertures són rectangulars i estan rematades amb un petit arc rebaixat, que forma part de l'emmarcament de maó. A la primera planta, les finestres també són rectangulars i amb guardapols a la part superior del marcs. L'altell compta amb petites finestres d'arc apuntat agrupades en grups de tres, a mode de galeria. Per sobre, la cornisa està formada per una filada de rajoles decorades amb motius florals.

 

Adossat a la banda est d'aquest cos principal es documenta un petit nucli format per tres crugies adossades, construïdes al voltant d'un pati amb tanca. El cos situat a la banda oest és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i manté la mateixa tipologia decorativa que el cos principal en la seva façana principal, la qual inclou un porxo-balcó davanter i testera esglaonada com a coronament. El cos situat al mig del pati, adossat en perpendicular a l'anterior, es caracteritza per tenir un doble porxo situat a la planta baixa i a la primera planta format per tres grans arcs carpanells bastits amb maons. El cos adossat a l'est està bastit amb un parament de pedra sense treballar i maons. Combina obertures rectangulars de maons i una finestra quadrada adovellada, la qual probablement formaria part d'una de les primeres construccions del conjunt.


https://www.emporda.info/economia/2021/08/31/cortal-avinyo-castello-dempuries-familia-56708097.html


https://vptmod.blogspot.com/2010/07/castello-dempuries-cortal-avinyo.html

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7423


Poseu l’Empordà sobirà, Catalunya a la vostra agenda.

dimecres, 16 de febrer del 2022

CAN BOLIVAR O BOLIBAR. ABANS CASA DELS CAPELLANS. OLOT. LA GARROTXA

El Matias En Mais Castanyer publica una fotografia del Pont de Sant Roc, on apareix al fons, la casa anomenada Bolibar o Bolivar, i abans Casa dels Capellans.




El C.O.A.C de Girona en diu ; Casa senyorial construïda poc després de la urbanització del paratge de Sant Roc (1878).


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=82


L'any 1932 l'arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), per encàrrec de Josep M. Bolívar  - del que ens  agradarà  tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’ email castellardiari@gmail.com -  , emprèn una reforma que consisteix en la modificació de les obertures, la restauració de la terrassa i l’edificació d'una nova terrassa.


Gran casal de planta rectangular amb planta baixa, tres pisos i coberta a doble vessant. A la façana principal destaca el porxo amb balustrada ceràmica i obertures allindades emmarcades en pedra. A la façana sud les obertures són de mig punt en el segon i tercer pis, metre que en el primer s'obre una gran terrassa sostinguda per arcs. A l'angle entre les dues façanes hi ha una capelleta amb la imatge de la Pietat.


Entre les cases construïdes a Olot cal esmentar la casa Gratacós, avui Capdevila (1923), la reforma de la casa Trias, avui Bartrina (1923), la casa Masllopart (1924), la casa Griñó, avui Corominas (1925), la casa Farjas (1926) i la casa Pagès (1927-28).

 

A Girona, va projectar edificis com la Casa Sureda-Bordas (1924) a la Rambla, el Col·legi de La Salle (1926), la Casa Valls (1927) al carrer del Carme, la Casa Sarrà (1928) al carrer Barcelona, la capella de l'Immaculat Cor de Maria (1935) a la ronda Pare Claret i la seu del Banc Hispano-Americà (1944) a la plaça Marquès de Camps.

 

A l'Empordà sobirà en general, va projectar obres importants com les Oficines Municipals a Roses (1927), Casa-bungalow Bosch-Sans a l'Escala (1964-1965), l'ampliació de la Casa Llobet / Bloc d'apartaments Llobet, també a l'Escala (1962), la reconstrucció Casa ca l'Herrero a Portbou (1942) i l'ampliació a Hotel - Saló Congesta a Portbou (1935).




http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/19.html


Patrimoni Gencat en diu ; Gran casal de planta rectangular amb teulat a dues aigües vers les façanes principals i amplis voladissos sostinguts per bigues de fusta. La casa disposa de baixos, planta noble i dos pisos superiors. L'origen d'aquesta edificació és al segle XIX, tot i que fou totalment remodelada l'any 1933. Els murs varen ser estucats i es poden veure les dates (1833-1933) i un rellotge de sol fet amb estuc. Les obertures, excepte una galeria coberta del segon pis, són rectangulars i emmarcades en pedra.

 


Cal destacar que la casa té a l'angle de les façanes sud i est una fornícula amb teulat a dues aigües amb el grup de la Dolorosa.




http://barridesemparats.blogspot.com/p/cases-del-barri.html


Poseu Olot a la vostra agenda.


dimarts, 15 de febrer del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE CANELLES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. . FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE POSAR EN MARXA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’edifici que havia acollit l’estudi de  Canelles, ben arranjat per a usos socials.








M’explica que potser de forma regular  a Canelles NOMÉS hi viu una família ,  que s'han fet una casa  de nova construcció.


Anem recuperant la memòria històrica en aquest àmbit de l’educació, ens cal però l’ajuda de tothom, la generació que veure i viure aquell esforç gegantí que va permetre dotar d’escoles bona part dels petits nuclis tant de l’Urgell sobirà, com de la resta de Catalunya, per raó d’edat està desapareixent.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html?fbclid=IwAR1SOGJVcayXyiEU3SaOXWJoDpQ8uOHzY1-CkIq4tKODGqfPS-lKSyKDuj4


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/02/canelles-vista-docell-figols-i-alinya.html


Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.


Que  Sant Marc i Santa Eulàlia portin fins a l’altíssim la pregaria que  es repeteix en aquestes terres fa més de tres-cents, anys , Senyor; allibera el teu poble !


dilluns, 14 de febrer del 2022

IN MEMORIAM. EDIFICI DEL CELLER COOPERATIU DE BANYERES DEL PENÈDES

 El Ramiro Berrocal, publica una fotografia de l’edifici abandonat del que havia estat l Celler Cooperatiu de Banyeres del Penedès, i deixa una pregunta :




Algú coneix la història de l’edifici, i les raons per les quals presenta aquesta estat d’abandó?

El Josep Rafols Vilanova, deixa un comentari :  Es l'antiga Cooperativa de Banyeres, absorbida per Cellers Domenys per la mala gestió.


Hi havia un pacte amb ajuntament per activar una actuació Inmobiliaria que veig no ha sortit efecte o no ha interessat, vaja. Actualment diuen que el vol comprar l'ajuntament però serà un pou de llençar diners cada any. Arreglar-ho tot costarà molts diners i no saben quin us l'hi donarà. Hi ha uralita contaminant totalment i  els sostres s'ensorren.


Cellers Domenys hauria de fer una actuació tal i com ha fet amb tots els cellers que s'ha quedat.


Patrimoni Gencat descriu l’edifici en aquest termes; és compost per l'alternança de dos cossos junt amb dos magatzems. Ambdues coses (cos i magatzem) són iguals però els de l'esquerra són de construcció més recent. El cos dret, el més antic, presenta una gran portalada d'arc de mig punt, la qual té a cada costat una finestra semicircular. Una cornisa recorre tota la façana a l'alçada de la línia d'impostes de la porta i de les finestres. A la part alta hi ha tres finestres col·locades al bell mig, les quals són d'arc de mig punt i són disposades a diferent nivell. De la línia d'impostes de les esmentades finestres neix també una cornisa que recorre tota l'amplada de la façana. Rematant l'edifici hi ha una estructura lobulada composta per tres lòbuls els quals són separats per quatre pilars exempts. Sobre les finestres superiors hi ha la data de construcció (1918).


 Com és mal costum, cap dada de l’autor del projecte de l’edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a  l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 13 de febrer del 2022

CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA PENELLA. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ

 

L’Isidre Blanc, publica un parell de fotografies ; Capella de Sant Joan Evangelista de la Penella (Peramola): sota el Coscollet i el Tossal de Remolins






L’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , la retratava l’any 1987. Vista frontalde la capella de la Penella, al terme de Peramola, a l’Urgell sobirà.



https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro



https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html


Patrimoni Gencat en dóna una informació telegràfica; edifici d'una nau coberta amb volta. Té la porta adovellada i un petit ull de bou al frontis. Construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 


Ens dol assabentar-vos del traspàs del Sebastià Codina Padrós,  mestre gogista. 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/01/in-memoriam-sebastia-codina-padros-lart.html


Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda, eviteu viatjar a Palència – si sou catalans, i us estimeu la vida – almenys fins que la justícia actuï  legalment contra Pablo Casado.  Eviteu relacionar-vos amb aquesta gent.


Deixàvem de reivindicar la posada en marxa de la Vegueria dels Pirineus, al “govern”  se li aixeca feina amb el tema de la llengua catalana, i  això serà sens dubte, l’excusa perfecta per ajornar el tema uns anys més.


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.


l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana


 Que  Sant  Joan  Evangelista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , peramolins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 12 de febrer del 2022

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA. ESCARP. LA GUINGUETA D'ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

El Genar Aymami Domingo, publica una fotografia – sense cap peu informatiu – de l’ermita de la  Mare de Déu de la Roca, a Escart, al terme de   la Guingueta d'Àneu, al Pallars sobirà.



Patrimoni Gencat en diu ; construcció penjada a mitja paret rocosa, a la que aprofita com a paret en un costat. S'aixeca sobre unes grans arcades i contraforts de dimensions molt superiors a les de l'ermita. La nau és llarga i estreta; un petit presbiteri comunica amb l'absis poligonal, de costats irregulars i desplaçat respecte a l'eix de la nau, que es cobreix amb volta d'arestes.

 

Un gran cor de fusta ocupa gran part de la nau a fi de donar més capacitat a aquesta. La porta d'arc de mig punt es troba a ponent, per damunt d'aquesta s'obre una espitllera i a un costat d'aquesta façana hi ha una petita espadanya.

       

 


Fotografia de Fortià Arquitectes.Vista interior


Antigament la coberta devia ser a dues aigües, però avui només en té una.


La Maria-Lluïsa Cases i Loscos, escriu a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1505801a52.xml


El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca.


L’actual edifici és de factura barroca, però no és pot descartar que fos construït sobre una base medieval.


Poseu el Pallars sobirà a la vostra agenda, i absteniu-vos de visitar Palència, almenys fins que la justícia actuï contra  Pablo Casado, per les seves manifestacions que inciten a l’odi a les minories i a l’exercici de la violència.

divendres, 11 de febrer del 2022

CAL RETRE UN HOMENATGE NACIONAL A VALÉNTI CARULLA MARGENAT, APÒSTOL DE L’ENSENYAMENT A CATALUNYA EN EL CENTENARI DEL SEU TRASPÀS

 

 El Jordi Pujadas Ribalta, em recordava  que l’any  2023 serà centenari de la mort del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)    que  al servei de la Mancomunitat de Catalunya ,  va obrir entre 1913 i 1923 fins a 120 col·legis en municipis de Catalunya, entre els quals una trentena a les comarques gironines




Caldria, sense cap mena de dubte,  retre-li un reconeixement a nivell nacional.


Girona pensa fer-ho, si més no en el seu àmbit.


Ens calen fotografies dels edificis escolars que s’aixecaven   amb la “ intervenció “  del Dr. Carulla , i que llevat d’error van ser Serinyà, Anglès, Arbúcies, Cladells, Maçanet, Santa Coloma de Farners, Viladrau, Vilobí, Agullana, Torroella de Fluvià, les Planes, Vilallonga, Fragura (probablement Tregurà), Santa Pau, Llívia, Caldes, Cadaqués, Molló, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Campllong, Foixà, Llagostera, Palau-Sacosta, Sant Daniel, Sant Gregori, Ullastret i Vilablareix.


Obríem una pàgina al Facebook : Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325


Val a dir  que massa sovint hem tingut “ problemes “ , derivats sempre de la hostilitat anticatalana , que dissortadament Facebook  si no esperona, com a mínim, no fa res per aturar.


Comptem amb tothom a l’email castellardiari@gmail.com  per endegar aquest projecte, com diem sempre, Catalunya us ho agrairà.


EDIFICI DE LES ESCOLES I L'AJUNTAMENT. SERINYÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/edifici-de-les-escoles-i-lajuntament.html


IN MEMORIAM ESCOLA D'ANGLÈS. LA SELVA. GIRONA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/in-memoriam-escola-dangles-la-selva.html


ARBÚCIES

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-francesc-macia.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-doctor-valenti.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-publica-de-nens-hotel-dentitats.html


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANT MIQUEL  DE CLADELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/in-memoriam-escola-publica-de-sant.html


IN MEMORIAM DE L’ENDERROCADA ESCOLA PÚBLICA DE MAÇANET DE LA SELVA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lenderrocada-escola.html


ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/escola-publica-anterior-la-dictadura.html


SANTA COLOMA DE FARNERS

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/ceip-sant-salvador-dhorta-santa-coloma.html


EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE VILADRAU. OSONA.CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/12/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html


VILOBÍ D’ONYAR

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-vilobi-donyar-la.html


ESCOLES LLUÍS MARIA VIDAL CARRERAS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/04/escoles-lluis-maria-vidal-carreras.html


Torroella de Fluvià permet veure com era l’escola fins als anys setanta

https://www.emporda.info/educacio/2021/12/25/torroella-fluvia-permet-veure-com-60884236.html


ESCOLES VELLES / CENTRE SOCIAL DE TORRUELLA DE FLUVIÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/escoles-velles-centre-social-de.html


L’ESCOLA SANT CRISTÒFOL DE LES PLANES D’HOSTOLES. OBRA DE L’ARQUITECTE JOAN ROCA PINET. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/03/lescola-sant-cristofol-de-les-planes.html


IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA MIXTA I HABITATGE DELS MESTRES DE VILALLONGA DE TER ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-ledifici-de-lescola.html


SANTA PAU

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/ajuntament-escoles-de-santa-pau-la.html


LLÍVIA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada.html


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NOIS DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/in-memoriam-de-lescola-publica-de-nois.html


CADAQUÉS

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/01/escoles-publiques-caritat-serinyana.html


MOLLÓ

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/antigues-escoles-despinavell-mollo-el.html

http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/10298/mollo/estudia/reobrir/escola/tenir/llar/infants


SANT JULIA DE RAMIS . AJUNTAMENT, ESCOLES I HABITATGE MESTRE

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+JUli%C3%A0+de+Ramis&page=2&pos=13


LES ESCOLES NOVES D’AIGUAVIVA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/les-escoles-noves-daiguaviva-anteriors.html


ANTIGUES ESCOLES I AJUNTAMENT VELL DE CAMPLLONG

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=CAMPLLONG&page=1&pos=1


ESCOLA PÚBLICA DE FOIXÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/10/escola-publica-de-foixa-anterior-la.html


ESCOLES VELLES DE LLAGOSTERA / LLAR D'INFANTS EL NIU.GIRONÈS

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/escoles-velles-de-llagostera-llar.html

 

PALAU.SACOSTA. No tenim imatges de l’escola




https://www.facebook.com/photo/?fbid=10227657374689614&set=a.1314505672425


ESCOLES DE SANT DANIEL

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21547


SABEU SI L’ANTIC AJUNTAMENT DE SANT GREGORI HAVIA ACOLLIT LES ESCOLES PÚBIQUES?. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/sabeu-si-lantic-ajuntament-de-sant.html?m=0


IN MEMORIAN. ESCOLES PÚBLIQUES DE TORTELLÀ. SANT GREGORI. GIRONA. CATALUNYA

https://relatsencatala.cat/relat/in-memorian-escoles-publiques-de-tortella-sant-gregori-girona-catalunya/1057599


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA A ULLASTRET. EMPORDÀ JUSSÀ.GIRONA. CATALUNYA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/02/in-memoriam-de-lescola-publica.html


VILABLAREIX

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escoles-i-ajuntament-ceip-madrenc.html


Havíem fet un anterior  esborrany:


GIRONA A VALENTÍ CARULLA MARGENAT “L’APÒSTOL DE LES ESCOLES” . IN MEMORIAM

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/girona-valenti-carulla-margenat.html


Et sembla com a nosaltres que aquest reconeixement   s’ha de fer, oi?.