No parlem pas amic lector, de l’anomenada Costa del Sol, veritable paradís per als anomenats “taurons” del món de la droga, la delinqüència, la construcció i la corrupció en general ; tot i que aquesta és una zona de màxim risc, com ara explicaré.
Parlem de taurons blancs, i d’altres espècies com les orques, que de forma habitual, al final de l’hivern acostumem a venir a latituds més càlides ; les costes atlàntiques espanyoles, o la mar mediterrània, d’això us en podrien parlar els pescadors de tonyines de Barbate i Zahara de los Atunes, que any rera any, veuen com malgrat l’aplicació de tècniques com l’almadraba, les captures no fan altra cosa que disminuir, alhora que la presència dels taurons, fa encara més perillosa aquesta practica de pesca ancestral.
Parlem també de les onades de fugitius de la fam, que des de Mauritània, Marroc, Argelia, Líbia, i d’altres països del nord d’Àfrica, desprès de superar l’obstacle dels camps de detenció, que fan semblar un lloc paradisíac la presó de Guantánamo, és llancen a la mar damunt d’embarcacions extremament fràgils.
No surt mai a les noticies, el fet conegut d’antic, de la presència de taurons en les aigües continentals espanyoles, i encara menys, que justament això explica la desaparició d’un bon nombre de persones, en un recorregut que en termes marítims podem qualificar de curt.
Tothom però, recorda que en la travessa d’en David Meca fins a Eivissa, per a la seva protecció es va fer servir una mena de gran caixa tancada per sota i pels costats amb materials d’alta resistència; que ningú s’atreviria a fer la travessa de l’Estret de Gibraltar sense una semblant protecció, i que els atacs d’animals al mar, no son – dissortadament – res estrany a les nostres costes.
Els taurons que avui devoren emigrants, demà devoraran turistes, i possiblement deixaran de fer els seus recorreguts tradicionals, si en aquestes contrades nostres, hi ha sempre una tant generosa aportació d’aliments, oi ?
Està clar que no podem apel·lar la consciència dels nostres governants – que no en tenen -, però si a raons d’ordre econòmic; unes costes on banyar-se s’associí a córrer risc, on més d’hora que tard, algú acabarà donant a conèixer la troballa de restes humanes – fet que ja ha succeït en més d’un lloc -, on ja comença a ser massa habitual l’arribada de les anomenades “pateres” a tot hora, i sempre plenes de persones amb greus problemes; tot plegat, juntament amb uns preus desorbitats tant pel que fa a les vivendes [L’advocació laica de Nostra Senyora de l’Especulació ] és sense cap dubte, la més venerada en aquestes terres! com als mateixos preus turístics que lluny de moderar-se, s’allunyen any rera any, dels nivells de competència, amb destins com Albània, Bulgària , Romania i els països que formaven part de Iugoslàvia, que veuen en el turisme una possibilitat de sortir de la misèria, com ho va ser, en l’Espanya feixista !
Es hora d’aturar aquesta bogeria! s’ha de corregir aquesta política que s’estima més fer despeses en camps de detenció, que en la creació de llocs de treball, de centres d’estudi, d’hospitals!
Únicament el clam de la societat tota, farà possible que això sigui possible! El silenci ens fa còmplices del genocidi !
© Antonio Mora Vergés
Parlem de taurons blancs, i d’altres espècies com les orques, que de forma habitual, al final de l’hivern acostumem a venir a latituds més càlides ; les costes atlàntiques espanyoles, o la mar mediterrània, d’això us en podrien parlar els pescadors de tonyines de Barbate i Zahara de los Atunes, que any rera any, veuen com malgrat l’aplicació de tècniques com l’almadraba, les captures no fan altra cosa que disminuir, alhora que la presència dels taurons, fa encara més perillosa aquesta practica de pesca ancestral.
Parlem també de les onades de fugitius de la fam, que des de Mauritània, Marroc, Argelia, Líbia, i d’altres països del nord d’Àfrica, desprès de superar l’obstacle dels camps de detenció, que fan semblar un lloc paradisíac la presó de Guantánamo, és llancen a la mar damunt d’embarcacions extremament fràgils.
No surt mai a les noticies, el fet conegut d’antic, de la presència de taurons en les aigües continentals espanyoles, i encara menys, que justament això explica la desaparició d’un bon nombre de persones, en un recorregut que en termes marítims podem qualificar de curt.
Tothom però, recorda que en la travessa d’en David Meca fins a Eivissa, per a la seva protecció es va fer servir una mena de gran caixa tancada per sota i pels costats amb materials d’alta resistència; que ningú s’atreviria a fer la travessa de l’Estret de Gibraltar sense una semblant protecció, i que els atacs d’animals al mar, no son – dissortadament – res estrany a les nostres costes.
Els taurons que avui devoren emigrants, demà devoraran turistes, i possiblement deixaran de fer els seus recorreguts tradicionals, si en aquestes contrades nostres, hi ha sempre una tant generosa aportació d’aliments, oi ?
Està clar que no podem apel·lar la consciència dels nostres governants – que no en tenen -, però si a raons d’ordre econòmic; unes costes on banyar-se s’associí a córrer risc, on més d’hora que tard, algú acabarà donant a conèixer la troballa de restes humanes – fet que ja ha succeït en més d’un lloc -, on ja comença a ser massa habitual l’arribada de les anomenades “pateres” a tot hora, i sempre plenes de persones amb greus problemes; tot plegat, juntament amb uns preus desorbitats tant pel que fa a les vivendes [L’advocació laica de Nostra Senyora de l’Especulació ] és sense cap dubte, la més venerada en aquestes terres! com als mateixos preus turístics que lluny de moderar-se, s’allunyen any rera any, dels nivells de competència, amb destins com Albània, Bulgària , Romania i els països que formaven part de Iugoslàvia, que veuen en el turisme una possibilitat de sortir de la misèria, com ho va ser, en l’Espanya feixista !
Es hora d’aturar aquesta bogeria! s’ha de corregir aquesta política que s’estima més fer despeses en camps de detenció, que en la creació de llocs de treball, de centres d’estudi, d’hospitals!
Únicament el clam de la societat tota, farà possible que això sigui possible! El silenci ens fa còmplices del genocidi !
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Sembla que parlis dels taurons com si fossin un problema, quan molts estudis científics estadístics han demostrat que és més fácil morir per un accident domèstic que per un atac de taurò. És més, fins i tot per a les persones que venen en pateres (que em sap molt de greu, però fins que no es canviin els seus governs, poca cosa es pot fer) segur que moren més d'hipotermia, infeccions o per ofegar-se que per atacs de taurons.
De totes maneres entenc que el teu article no va en contra dels taurons, però tampoc hauries de parlar en to despectiu d'aquests. Malauradament desde la película "Tauró" de l'Spilperg -gran película de terror i nefasta creació de la mala reputació d'aquests animals-s'han reduït fins a límits crítics les poblacions de moltes espècies de taurons d'arreu del món.
No sigui dit, que estic d'acord amb tú que només depén de la gent que canviïn les coses perquè més persones puguin tenir una vida digne. Però per això fa falta revolucionaris que puguin fer adonar a la gent del que realment passa al món. Per sort, tard o d'hora sempre en surten de revolucionaris a la historia.
Publica un comentari a l'entrada