El dissabte 21 de juny els meus habituals companys de sortida, anaven a la Balma del Puig Andreu, fent la prèvia i necessària visita del Puig de la Balma, de quines bondats podeu trobar noticia a : http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , i http://www.relatsencatala.com/ ; la devoció en aquesta ocasió, va cedir el terreny a l’obligació, i juntament amb milers i milers de ciutadans que fugien en direcció sud, agafava l’autopista de peatge per arribar-me fins al País del Cava.
Els límits d’aquest ampli territori – majoritàriament català encara – els posaríem entre Martorell, Igualada, Montblanc, Valls i el Vendrell, i com moltes més persones, penso que aquest espai s’hauria de configurar – quan toqui – com a Vegueria.
Els cartells informatius indiquen clarament que estem entrant a qat´a al-gunya , la terra de les riqueses en llengua àrab, Gelida, Masquefa, Mediona,..... ens evoquen als pobladors sarraïns que més enllà del nom de lloc, van posar els fonaments d’aquest esplendorós present. Recordo l’estranyesa dels meus interlocutors – catalans de pota negra en la seva majoria - quan els feia saber que; Messeguer, Gomà, Codina, Cassany, Galceran, Boada o Amat, denoten sens dubte la procedència àrab com també ; Ivorra, Jorba, Gassol, Massutí, Cadafau, Castellsaguer, Xexart, Zamit, Serreinat o Salem, o; Homar, Sirat, Salat, Aiet, i lògicament dels que poden derivar-se’n atès el fet espaordidor – avui encara – de trobar-se el registres civils sota la responsabilitat de persones no nascudes a Catalunya, i fins en massa ocasions manifestament contraries a la seva existència. Em deixava pel final; Beneseit, Benejam, Bennàser, Benimeli ,... que ens parlen d’antigues pertinences tribals.
Sortia a Santa Sadurní d’Anoia [ Com li devien dir els àrabs a aquesta Ciutat ? ] , Sadurni , és un dels primers Sants Cristians, fitxeu-vos bé , Saturn és el nom romà justament d’un dels nombrosos deus que s’adoraven abans de la conversió a la fe cristiana. Creuava la ciutat, i durant una estona continuava en direcció a Vilafranca del Penedès, fins a desviar-me en un dels nombrosos trencalls que a dreta i a esquerra et porten fins a minúscules agrupacions de cases, pedanies avui, parròquies independents fins a darreries del segle XVIII.
Ens espera el Josep, i desprès d’interessar-nos uns i altres per les respectives famílies, i fins per la greu crisi econòmica que pateix principalment el jovent i els que viuen d’una nòmina, carreguem al vehicle les caixes de cava que – esperem – ens alegraran les revetlles properes de Sant Joan i Sant Pere, i si més no, alguns festius d’aquest estiu que justament avui comença. El Josep ens obsequia amb un litre de vinagre de cava, elaborat a partir de les restes del que s’anomena degollament, i que consisteix en la substitució del tap de xapa, pel tap de suro.
En la tornada, les cues a l’autopista en direcció sud, arriben ja fins a Rubí !
Procuro practicar aquest viatge ritual, almenys en dos ocasions a l’any. També tu amic lector, trobaràs si tens interès, un Josep que s’estima la terra, i gaudeix elaborant un brut esplèndid de forma absolutament artesanal.
Aquest país, el del Cava, i la resta de Catalunya, fa anys i anys, que només s’aguanta gràcies als Josep anònims !
© Antonio Mora Vergés
Els límits d’aquest ampli territori – majoritàriament català encara – els posaríem entre Martorell, Igualada, Montblanc, Valls i el Vendrell, i com moltes més persones, penso que aquest espai s’hauria de configurar – quan toqui – com a Vegueria.
Els cartells informatius indiquen clarament que estem entrant a qat´a al-gunya , la terra de les riqueses en llengua àrab, Gelida, Masquefa, Mediona,..... ens evoquen als pobladors sarraïns que més enllà del nom de lloc, van posar els fonaments d’aquest esplendorós present. Recordo l’estranyesa dels meus interlocutors – catalans de pota negra en la seva majoria - quan els feia saber que; Messeguer, Gomà, Codina, Cassany, Galceran, Boada o Amat, denoten sens dubte la procedència àrab com també ; Ivorra, Jorba, Gassol, Massutí, Cadafau, Castellsaguer, Xexart, Zamit, Serreinat o Salem, o; Homar, Sirat, Salat, Aiet, i lògicament dels que poden derivar-se’n atès el fet espaordidor – avui encara – de trobar-se el registres civils sota la responsabilitat de persones no nascudes a Catalunya, i fins en massa ocasions manifestament contraries a la seva existència. Em deixava pel final; Beneseit, Benejam, Bennàser, Benimeli ,... que ens parlen d’antigues pertinences tribals.
Sortia a Santa Sadurní d’Anoia [ Com li devien dir els àrabs a aquesta Ciutat ? ] , Sadurni , és un dels primers Sants Cristians, fitxeu-vos bé , Saturn és el nom romà justament d’un dels nombrosos deus que s’adoraven abans de la conversió a la fe cristiana. Creuava la ciutat, i durant una estona continuava en direcció a Vilafranca del Penedès, fins a desviar-me en un dels nombrosos trencalls que a dreta i a esquerra et porten fins a minúscules agrupacions de cases, pedanies avui, parròquies independents fins a darreries del segle XVIII.
Ens espera el Josep, i desprès d’interessar-nos uns i altres per les respectives famílies, i fins per la greu crisi econòmica que pateix principalment el jovent i els que viuen d’una nòmina, carreguem al vehicle les caixes de cava que – esperem – ens alegraran les revetlles properes de Sant Joan i Sant Pere, i si més no, alguns festius d’aquest estiu que justament avui comença. El Josep ens obsequia amb un litre de vinagre de cava, elaborat a partir de les restes del que s’anomena degollament, i que consisteix en la substitució del tap de xapa, pel tap de suro.
En la tornada, les cues a l’autopista en direcció sud, arriben ja fins a Rubí !
Procuro practicar aquest viatge ritual, almenys en dos ocasions a l’any. També tu amic lector, trobaràs si tens interès, un Josep que s’estima la terra, i gaudeix elaborant un brut esplèndid de forma absolutament artesanal.
Aquest país, el del Cava, i la resta de Catalunya, fa anys i anys, que només s’aguanta gràcies als Josep anònims !
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Jo us asseguro que aquest Cava, és fruit d'un gran treball artesanal i una dedicació absoluta, i que gens té a veure amb els caves elaborats industrialment, que tant ens publiciten.
Visqui el Josep i el sue gran Cava.
Joan Escoda i Prats.
Publica un comentari a l'entrada