Folgueroles. És l’hora de ser feliç !.

Això ens deia , a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Verges, un rellotge de sol a la plaça de l’església de Santa Maria de Folgueroles, dedicada – no podia ser d’altra manera, oi ? . a mossèn Jacint Verdaguer i Santaló, que aquí va néixer el 17 de maig de 1845.

El nucli urbà de Folgueroles es formà durant l’alta edat mitjana entorn de l’església de Santa Maria (documentada el 967). El segle XV es constituí en una petita batllia i a finals del XVI es va formar el nucli del poble, constituït bàsicament per un carrer que es va anar ampliant paral•lelament al creixement demogràfic. Al segle XVIII el nucli s’amplià amb el barri del Passavant, la Ricardera i el carrer de la Font.

L’església parroquial dedicada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita  Santa Maria ,és un edifici de planta de creu llatina, en una sola nau acabada en un creuer amb tres absis semicirculars. Es un edifici bastit amb gres de Folgueroles i pertany a grans trets a dues etapes constructives: una d’estil romànic llombard (segles XI-XII) de la qual es conserva l’àbsis, una part de la nau i la portalada, i l’altra d’estil barroc tardà (segles XVII- XVIII) que li dóna la fesomia actual amb una àmplia façana i un campanar d’espadanya.

Durant la Guerra Civil es va malmetre la portalada, per tal de poder fer-hi entrar camions. Per sort, acabada la guerra es van poder recuperar els seus elements i tornar-la a refer, però sense els dos sepulcres gòtics que la flanquejaven.

Durant la reconstrucció de 1960 els capitells van ser col•locats de manera errònia. D'aquesta manera podem veure en la part interior dos capitells de tipus vegetal, mentre que en els exteriors trobem representades una àliga i una sirena de doble cua. Hi ha una fotografia del Fons Salvany de 1.916, en la que podem veure com els exteriors estaven originàriament en la part interior i a la inversa.

El temple estava obert, i vaig aprofitar-ho per fer-ne una fotografia quasi des de la portalada; sembla que estaven fent un tractament als bancs de fusta.

L'interior del temple parroquial, conserva encara la coberta amb volta de canó.

No ens cansarem de recordar    que el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Antigament, la Festa Major de Folgueroles es celebrava el 15 d’agost, dia de l’Assumpció de la Mare de Déu.   Actualment però, es celebra  el segon diumenge de setembre, coincidint amb la festa de la Mare de Déu de la Damunt.  

Mentre – sota un sol d’injustícia, quasi 40 graus – faig un tomb recollint imatges de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, el missatge del rellotge se’m fa del tot evident. Es l’hora de ser feliç !!

Que la Marededéu elevi a l'altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.