.jpg)
La parròquia de la Marededéu de Matamala , mal dita -en llengua catalana - Santa Maria es troba en un pujol a 986 metres d'altitud, a la capçalera de la riera de Llimós (afluent de la de Merlès), prop de la carretera a Berga, presidint la vall de Matamala, que s'estén pel sector NW del terme.
L'església és esmentada el 888, en la primera consagració del monestir de Ripoll, quan fou donada al monestir amb l'església de Sant Pere (probablement de Serrallonga) i tota la vall de Matamala.
L'edifici primitiu fou reedificat en època romànica, i ampliat i retocat totalment a partir del segle XVII, que s'allargà la nau amb un presbiteri que substituí l'antic absis; posteriorment es construïren dues capelles laterals (una de les quals datada el 1735), unes golfes i dos arcs als murs de la nau per allotjar-hi altars, com també un nou campanar (segle XVIII), una capella del Santíssim a l'esquerra del presbiteri i una sagristia a la dreta.
La parròquia té una certa vida com a centre d'aplecs i reunions.
Aquesta parròquia celebra festa el diumenge pròxim al 8 de setembre.
M'explicaven que a la rectoria s'impartien les primeres lletres a nois i noies, és bo recordar que en llengua catalana, escolà és el nom que reben els que van a l'escola, i des d'antic els que ajudaven al prevere en les celebracions religioses.
Des del mirador que dona accés a la porta del cementiri i l’església, mentre recullo imatges de l’indret, penso que el títol [ que cedim gustosament a l’ajuntament de les Llosses] i que encapçalava l’article de Sant Esteve de Vallespirans ; A LES LLOSSES HI HA MIL COSES, reflecteix únicament una realitat dissortadament poc coneguda – encara -.
La vostra visita al termes de les Llosses que no passi d’aquest estiu !
.jpg)
Que la Marededéu de Matamala, elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Des del mirador que dona accés a la porta del cementiri i l’església, mentre recullo imatges de l’indret, penso que el títol [ que cedim gustosament a l’ajuntament de les Llosses] i que encapçalava l’article de Sant Esteve de Vallespirans ; A LES LLOSSES HI HA MIL COSES, reflecteix únicament una realitat dissortadament poc coneguda – encara -.
La vostra visita al termes de les Llosses que no passi d’aquest estiu !
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada